Arbre del te

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Arbre del te
Melaleuca alternifolia
Melaleuca alternifolia

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Myrtales
Família: Myrtaceae
Gènere: Melaleuca
Espècie: M. alternifolia
Nom binomial
Melaleuca alternifolia
(Maiden i Betche) Cheel

L'arbre del te (Melaleuca alternifolia) és un arbust de la família Myrtaceae extremadament resistent, natural de la costa subtropical australiana i parts de Nova Zelanda. Aquesta mirtàcia no s'ha de confondre amb el té (Camellia sinensis), que és la planta les fulles de la qual es consumeixen en forma d'infusió ja sigui el té negre o el té verd.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Melaleuca prové del grec melas, que significa negre i leukos, que equival a blanc, i es refereix al tronc fosc i branques blanquinoses d'algunes espècies del gènere. Alternifolia prové de la característica disposició alternada o oposada de les seves fulles.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Trobem de forma natural l'arbre del te en terrenys humits i pantanosos. Pel que respecta als cultius biològics, aquests es localitzen al nord de la Nova Gal·les del Sud.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'un arbre estret de fins a sis metres d'alçada cobert de fulles aromàtiques i estretes (1,5 x 2 mm), disposades en forma alterna. Es caracteritza per tenir una rel principal, axonomorfa. Al ser plantes vasculars, és a dir, cromòfits, el seu xilema presenta tràquees i traqueides.

Com tota planta angiosperma pertanyent a la divisió de les Magnoliophita, té flors vertaderes amb estructura hermafrodita, on els microesporòfils són els etamps i els macroesporòfils corresponen als primordis seminals, els quals es troben tancants en una coberta protectora anomenada pistil. Aquestes flors de color blanc, amb periant diferenciat en calze i corol·la, tenen una fecundació doble.

El seu androceu té estamps nombrosos, que neixen en un disc pla que rodeja a l'estil en l'extrem de l'ovari. Fan 12 mm de longitud, i es troben units a les seves bases per formar cinc feixos diferents. Mentre que el gineceu és pluriloculat, amb els carpels units. L'estil és terminal i allargat.

El fruit és una càpsula.

Composició química[modifica | modifica el codi]

La droga vegetal és un oli essencial (Melaleuca alternifoliae aetheroleum) i és un líquid incolor a groc pàl·lid amb una olor característica, fresca i agradable que s'obté de les fulles i branques tendres per destil·lació.

Aquest oli està constituït per aproximadament un centenar de components. Els principals constituens químics són una mescla complexa d'alcohols mono i sesquiterpènics:

  • Terpinen-4-ol (29-45%)
  • γ -terpinè (10- 28%)
  • α -terpinè (2,7 – 13%)
  • 1,8-cineol (4,5 – 16,5%)

Usos medicinals[modifica | modifica el codi]

Per via tòpica, s'utilitza en el tractament de diverses afeccions dèrmiques amb component infecciós. Algunes d'aquestes:

  • Acne
  • Tinea pedis
  • Bromohidrosi
  • Onicomicosi
  • Vulvovaginitis

Com a usos tradicionals:

  • Antisèptic
  • Desinfectant
  • Tractament simptomàtic de cremades
  • Colitis
  • Constipats
  • Tos
  • Gingivitis
  • Estomatitis
  • Nasofaringitis
  • Congestió sinusal

Accions farmacològiques[modifica | modifica el codi]

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

Cal a dir que les evidències derivades del seu ús tradicional durant quasi un segle, porten a pensar que la utilització via tòpica és relativament segura, amb efectes adversos menors i ocasionals. En cas de donar efectes tòxics tindria lloc si s'ingerís en altes dosis i podria provocar irritacions dèrmiques quan s'apliqués en grans concentracions. Les reaccions al·lèrgiques al oli essencial es donen tan sols en individus sensibilitzats. Les reaccions adverses poden minimitzar-se si s'evita la ingestió de l'oli essencial, i si per via tòpica, s'empra solament diluït.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències bibliogràfiques[modifica | modifica el codi]

S'han emprat els següents articles i pàgines d'internet:

  • El aceite esencial de Melaleuca alternifolia en el tratamiento de la vulvovaginitis. Roser Vila. Unitat de Farmacologia i Farmacognosia. Facultat de Farmàcia. Universitat de Barcelona.
  • Use of undiluted tea-tree oil as a cosmetic. Federal Institute for Risk Assessmet.
  • http://www.unex.es/botanica/LHB/presenta.htm