Arcadi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Arcadi (desambiguació)».
Flavius Arcadius

Flavius Arcadius, en català Arcadi (377/378-1 de maig del 408), fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Orient, des del 395 fins a la seva mort.

Era el fill gran de Teodosi I i d'Èlia Flacila, i germà d'Honori, que seria emperador d'Occident. El seu pare el declarà August d'Orient el gener del 383. Arcadi començà a regnar en solitari quan morí el seu pare, el 395.

Regnat[modifica | modifica el codi]

El buit de poder causat per la mort de Teodosi I, així com el fet que moltes tropes orientals es trobessin en aquell moment desplaçades a l'Imperi d'Occident, fou aprofitat pels huns per atacar l'Imperi d'Orient. Aquests penetraren pel Caucas i pel Danubi, on foragitaren els visigots, poble que s'havia establert com a federat a la província de Mesia Inferior; els visigots, guiats pel seu rei Alaric I, es desplaçaren a les províncies adjacents, que començaren a ser saquejades.

En aquell moment cada part de l'Imperi estava governada per un home amb gran influència sobre l'emperador: a l'Occident, Honori es trobava sota el domini d'Estilicó, mentre que Arcadi era dominat per Rufí. Estilicó anà a Grècia per intentar frenar els visigots, per la qual cosa actualment alguns l'acusen d'haver volgut controlar també l'Imperi d'Orient; Arcadi, estimulat per Rufí, demanà a Estilicó que es retirés de les seves terres. Per tal de desfer-se del seu adversari, Estilicó manà a mercenaris gots l'assassinat de Rufí (395), tot i que la veracitat d'aquest fet encara és discutida.

Amb l'eliminació de Rufí esclatà una lluita a la cúpula del poder que es resolgué favorablement per a Eutropi, un llibert eunuc que havia estat tutor d'Arcadi, i que pocs mesos abans havia propiciat el matrimoni d'aquest amb Èlia Eudòxia, filla d'un general franc. Estilicó es retirà de l'Imperi d'Orient, i els visigots començaren a saquejar les ciutats gregues.

El 397 Estilicó organitzà una nova expedició per expulsar els visigots del Peloponès. Eutropi, tement que aquest el desplacés del poder, instigà Arcadi perquè demanés al general occidental que es retirés. Alaric, mentrestant, es desplaçà a l'Èpir.

Per tal d'apaivagar Alaric, Arcadi li atorgà el govern d'Il·líria, legalitzant d'aquesta manera la presència dels visigots dins l'Imperi. Aquests marxaren el 401 cap a Itàlia, possiblement instigats per Constantinoble, que així se'ls treia de sobre.

D'altra banda, els huns realitzaren incursions a l'Imperi des del 395. Eutropi s'hi enfrontà amb èxit, i això el portà a consolidar la seva posició al capdavant del govern, guanyant prestigi i autoritat. El 399 s'autoproclamà cònsol, dignitat de la qual no havia gaudit fins llavors cap eunuc; aquest fet provocà una rebel·lió de les tropes enviades a sufocar una revolta a Frígia. Eudòxia va convèncer l'emperador perquè destituís l'eunuc del seu càrrec. Comença així el període d'influència de l'emperadriu Eudòxia.

La influència d'Eudòxia[modifica | modifica el codi]

Des del 399 l'emperadriu exercí el govern a través d'un cercle de persones lligades a ella, com el prefecte del pretori d'Orient Aurelià, el comte Joan o el general Fravitta, d'origen got.

A partir del 403 Eudòxia va rebre l'oposició constant de Joan Crisòstom, patriarca de Constantinoble, qui pensava que l'emperadriu havia utilitzat la riquesa de la seva família per guanyar control sobre l'emperador. Eudòxia, amb l'ajut del patriarca d'Alexandria, aconseguí exiliar Crisòstom el 404, després d'haver provocat una revolta popular. Aquell mateix any morí l'emperadriu.

Darrers anys de regnat[modifica | modifica el codi]

Un cop morta la seva esposa, Arcadi fou dominat durant la resta del seu regnat per Antemi, el prefecte del pretori d'Orient, que va fer les paus amb Estilicó. L'emperador es preocupava més per semblar un cristià pietós que per ocupar-se dels afers polítics o militars. Morí, havent ostentat només nominalment el control del seu imperi, el 408. Fou succeït pel seu fill Teodosi II.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arcadi Modifica l'enllaç a Wikidata