Arcadisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Representació de l'Arcàdia imaginària, de Thomas Cole (1836)

L'arcadisme (del grec Ἀρκαδία, Arcàdia, província de l'antiga Grècia) és un tipus poesia pastoral que es caracteritza per tenir un esquema simple, que descriu la bellesa de la vida senzilla prop de la natura. El tema és part dels mites de l'antiga Grècia i era esmentat en els contes populars i en els discursos d'alguns savis com a exemple de vida plaent. Arcàdia és un escenari mediterrani tòpic, una indret idíl·lic poblat de pastors feliços, creuat pel riu Alfeu.

Amb el pas del temps, "Arcàdia" es va convertir en sinònim d'un indret imaginari, creat i descrit per diversos poetes i artistes, sobretot durant el Renaixement i el Romanticisme. Des de Teòcrit i Virgili a Jacopo Sannazaro, que va escriure un llarg poema amb aquest títol, Arcadia, el 1502, és llarga la tradició literària que va descriure la comunió amb la natura, la senzillesa i la pau.

A Catalunya el tema de l'Arcàdia és molt important en la poesia de Mossèn Costa i Llobera i de Josep Carner, molt possiblement influiïts pels francesos Albert Samain i Jean Moréas.

La pintura classicista de Puvis de Chavannes va recuperar el tema de l'Arcàdia al s.XIX francès, que a Catalunya va ser rellit per Joaquim Torres Garcia, per Joaquim Sunyer i de Miró i per molts noucentistes.

A Arcàdia hom viu en comunió amb la natura, com en el mite del "bon salvatge". En aquest sentit té gairebé les mateixes connotacions que el concepte d'utopia.



A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arcadisme Modifica l'enllaç a Wikidata