Arcont

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Arcont (gnosticisme)».

Arcont (Archon) fou el nom atenenc de la suprema autoritat establerta quan es va abolir la reialesa a la mort del mític rei Codros el 1068 aC. El fill d'aquest Medó i els seus descendents van rebre el títol d'arconts. El 752 aC l'ofici es va limitar a 10 anys i el 714 aC es va abolir la vinculació del càrrec a la noblesa i el límit de temps va passar a ser d'un any. El 683 aC el poder fou dividit entre nou arconts. Amb Soló les classes adinerades podien optar al càrrec, i amb Aristides va ser obert a tots el ciutadans. Clístenes va establir l'elecció per votació. Progressivament van anar perdent poder i van quedar reduïts a un càrrec religiós i algunes funcions judicials. Els arconts estaven dividits en el president o arcont epònim (l'any portava el seu nom), encarregat de diverses funcions religioses; l'arcont rei o archon basileus, amb diferents funcions religioses especialment aquelles que anaven vinculades a l'antic rei; l'arcont polemarc, encarregat dels afers de la guerra; i els sis arconts tesmotetes (literalment donants de lleis) que administraven justícia excepte en casos dels propis arconts o de màximes autoritats, i revisaven les lleis una vegada a l'any.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arcont Modifica l'enllaç a Wikidata