Arcont (gnosticisme)
Arcont en el gnosticisme per referir-se a les potestats o àngels semidéus, que estaven situats entre la raça humana i un Déu transcendent, que només es podia assolir a través de la gnosis. Semblant, al paper dels àngels o els dimonis de l'Antic Testament. Basilides d'Alexandria, gnòstic egipci, va acceptar l'existència d'un arcont anomenada Abraxas que era el príncep de 365 éssers espirituals.[1] Els ofites, acceptaven l'existència de set arconts: Ialdabaoth (que va crear els altres sis), IAO, Sabaoth, Adonai, Elaios, Astaphanos i Horaios.[2] La comunament anomenada Pistis Sophia proporciona una altra sèrie d'arconts: Paraplex, Hekate, Ariouth (dones), Typhon i Iachtanabas (homes).
Referències[modifica]
- ↑ Sant Ireneu Adversus haereses, I.24)
- ↑ Orígenes, Contra Celsum, VI.31