Ardó

De Viquipèdia

Ardó fou el darrer rei dels visigots d'Hispània, successor d'Àquila II (o Àkhila) en els territoris regits per aquest fins el 713. Hom no en coneix sinó el nom i la durada de set anys del seu regnat, però hom pot conjecturar que fou elegit pels notables del seu regne. Després de la defecció d'Àquila II, i continuant l'acció diplomàtica que l'ocasionà, Abd-al-Aziz ibn Mussa, fill de Mussa ibn Nussayr, el 5 d'abril de 713 obtingué la submissió del comte visigot Teodomir, que regia l'extrem meridional dels dominis d'aquell. Cap l'agost del mateix any, Mussa ibn Nussayr i Tàriq ibn Ziyad ocuparen Saragossa, ciutat pertanyent al primitiu domini d'Àquila i probablement conquerida després de Roderic, però no progressaren més enllà.

Fou el valí Al-Hurr qui, en 717-718, mig combatent mig negociant, ocupà la resta del País Valencià i d'Aragó i la major part de Catalunya, on Tarragona i potser Empúries foren destruïdes a causa de llur resistència. Ardó i els seus es retiraren llavors a la Septimània i convertiren en frontera els Pirineus i la línia de la Muga, amb Roses com a pern oriental del sistema defensiu. El successor d'Al-Hurr fou As-Samh, el qual el 720 ensorrà aquesta línia defensiva i ocupà el Rosselló i Narbona, on potser Ardó trobà la mort en combat. La liquidació de la resta del domini visigòtic tingué lloc cinc anys més tard amb l'ocupació de Carcassona i, a continuació, la de tot el territori fins a Nimes.

Precedit per: Àquila II

rei visigot 714-720

Succeït per: fi del regne dels visigots