Areng

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Areng
Exemplar adult
Exemplar adult
Mola d'arengs
Mola d'arengs
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Clupeiformes
Família: Clupeidae
Gènere: Clupea
Linnaeus, 1758 [2]
Espècie: C. harengus
Subespècie: ''Clupea harengus harengus (Linnaeus, 1758)

Clupea harengus membras (Linnaeus, 1761)[3]

Nom binomial
Clupea harengus
Linnaeus, 1758 [4][5]
Àrea de distribució de l'areng (en blau).
Àrea de distribució de l'areng (en blau).

L'areng (Clupea harengus) és una espècie de peix de la família dels clupeids i de l'ordre dels clupeïformes.[6] L'areng de l'Atlàntic (Clupea harengus) està estretament relacionat amb l'areng del Pacífic (Clupea pallasii) ja que recents estudis genètics indiquen que aquestes dues espècies van començar a divergir fa aproximadament 1,3 milions d'anys.[7]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

De forma similar a la sardina els mascles poden assolir 45 cm de llargària total i 0,68 kg de pes. Té el cos comprimit amb la mandíbula inferior prominent, l'opercle llis, les Parpelles adiposes poc marcades. La carena del ventre la té més marcada que la de la sardina. Dors blau fosc, més clar a la part superior dels flancs. El ventre és argentat. Opercle amb tonalitats daurades. Les escates són grosses. No hi ha dimorfisme sexual.[8][9][10]

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Arengs joves menjant copèpodes.
Ous i larves d'areng

És comú a l'Atlàntic (des de les costes de Terranova, els Estats Units i Grenlàndia fins a les Illes Britàniques, el Mar del Nord i el Mar Bàltic) i no es troba en aigües ibèriques.[11] Només viu a temperatures inferiors als 12ºC i fins als 360 m de fondària.[12]

Forma grans moles de molts individus per a defensar-se dels atacs dels depredadors,[13] amb migracions complexes tant a la recerca d'aliment com per a fresar. Pot viure fins als 20 anys.[14]

Menja petits copèpodes planctònics, larves de mol·luscs i diatomees en el seu primer any de vida i després es nodreix fonamentalment d'amfípodes, gambetes pelàgiques i larves de crustacis decàpodes quan arriba a l'edat adulta.[15] Troba el seu menjar emprant el sentit de la vista.[16][17]

És sexualment actiu entre els 3 i els 9 anys.[18] Cap al mes de març migra de les profunditats cap a la superfície per reproduir-se i és el moment que s'aprofita per a pescar-lo. Cada població es reprodueix, pel cap baix, una vegada cada any.[16] La femella pon entre 20.000-40.000 ous, els quals quedaran fixats amb mucus als fons de sorra o de grava. La incubació dura entre 10 i 40 dies (depenent de la temperatura de l'aigua)[17] i del ous naixeran uns alevins transparents i d'uns 5 mm de longitud.[19]

A banda de ser pescats pels humans (Homo sapiens) és depredat per una àmplia gamma d'espècies, com ara el bacallà (Gadus morhua), els túnids, la mòllera, Myoxocephalus octodecemspinosus, Gadus macrocephalus, el merlà, el rap americà (Lophius americanus), el rap blanc (Lophius piscatorius), el lluç platejat (Merluccius bilinearis), el lluç (Merluccius merluccius), Merluccius productus, l'halibut negre (Reinhardtius hippoglossoides), el tallahams (Pomatomus saltatrix), el salmó europeu (Salmo salar), Sebastes maliger, Sebastes nigrocinctus, Sebastes ruberrimus, Centropristis striata, Chelidonichthys gurnardus, el peix espasa (Xiphias gladius), Lycodes frigidus, Hippoglossoides platessoides, l'escorpí de mar d'espines curtes (Myoxocephalus scorpius), l'espinós (Gasterosteus aculeatus), Myxine glutinosa, el bec de serra gros (Mergus merganser), la gavineta de tres dits (Rissa tridactyla), el mascarell (Morus bassanus), la foca grisa (Halichoerus grypus), la foca de Grenlàndia (Phoca groenlandica), la foca comuna (Phoca vitulina), la tintorera (Prionace glauca), Amblyraja radiata, la clavellada (Raja clavata), la llunada fistonada (Sphyrna lewini), l'agullat (Squalus acanthias), l'ànec glacial (Clangula hyemalis), Loligo forbesi, la canana del nord (Illex illecebrosus), la marsopa comuna (Phocoena phocoena) i Eledone cirrhosa.[20]

És parasitat per Goussia clupearum, Eimeria sardinae, Ceratomyxa auerbachi, trematodes del gènere Hemiurus, nematodes (Hysterothylacium aduncum i Anisakis simplex) i Cryptocotyle lingua.[21][22]

Vàlua comercial i gastronòmica[modifica | modifica el codi]

Flota dedicada a la pesca de l'areng a Bodø (Noruega)

L'areng va jugar, i encara el fa, un paper molt important com a aliment bàsic a Europa i a Nord-amèrica. La seua pesca a Suècia es remunta al segle X i als Països Baixos cap a l'any 1167.[23] A l'Edat Mitjana (segle XIV) ja es va començar a posar-los en barrils de fusta en salmorra i la seua importància als Països Baixos fou tal que els habitants d'Amsterdam diuen que la seua ciutat la van construir sobre espines d'areng.[24] Al segle XV, els Països Baixos i França van signar un tractat per dividir-se les zones de pesca d'aquest peix.[25] L'areng fou l'aliment principal de la Quaresma i s'anomenava el blat de la mar.[26]

A la Península Ibèrica es ven generalment fumat i envasat en plàstic (no s'ha de confondre amb l'arengada que es ven en els típics barrils cilíndrics de fusta i que són sardines en salmorra), fresc, congelat, en conserva o salat. La seua carn és molt apreciada, tant pel seu gust com pel seu valor nutricional (és molt rica en greixos i té un alt contingut en àcids grassos omega 3, la qual cosa el converteix en un aliment molt cardiosaludable. A més és una font de proteïnes, seleni, fòsfor, iode, vitamina D i algunes vitamines del grup B -niacina i riboflavina-).[19][27] També es pot trobar envasat en flascons transparents, conservats en vinagre molt suau, en filets enrotllats que envolten ceba dolça i cogombres anomenats roll-mops i que són molt populars al nord d'Europa.[28]

Pel que fa a l'Amèrica del Nord, els nadius americans van ésser els primers a emprar un sistema de rescloses per a la captura de l'areng, ja que era difícil la seua pesca utilitzant els mètodes tradicionals que feien servir fins aleshores (ganxos o llances).[14]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. IUCN (anglès)
  2. Linnaeus C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1. i-ii + 1-824.
  3. BioLib (anglès)
  4. BioLib (anglès)
  5. Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
  6. The Taxonomicon (anglès)
  7. Domanico, M., R. Phillips, J. Schweigert. 1996: Sequence variation in ribosomal DNA of Pacific (Clupea pallasii) and Atlantic herring (Clupea harengus). Canadian Journal of Fisheries and Aquatic Sciences, 53: 2418-2423.
  8. Whitehead, P.J.P. 1985. FAO species catalogue. Vol. 7. Clupeoid fishes of the world (suborder Clupeioidei). An annotated and illustrated catalogue of the herrings, sardines, pilchards, sprats, shads, anchovies and wolf-herrings. Part 1 - Chirocentridae, Clupeidae and Pristigasteridae. FAO Fish. Synop. 125(7/1):1-303.
  9. Robins, C.R.; G.C. Ray (1986). A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. pp. 354 p.
  10. Bigelow, H.B.; M.G. Bradbury, J.R. Dymond, J.R. Greeley, S.F. Hildebrand, G.W. Mead, R.R. Miller, L.R. Rivas, W.L. Schroeder, R.D. Suttkus i V.D. Vladykov (1963). Fishes of the Western North Atlantic. 3ª part. New Haven, Sears Found. Mar. Res., Yale Univ.
  11. El Maestro Pescador (castellà)
  12. Coad, B.W., i J.D. Reist (2004). «Annotated list of the arctic marine fishes of Canada». Can. MS Rep. Fish Aquat. Sci. 2674:iv: +112 p.
  13. Blaxter, J.H.S. (1990): «The herring». Biologist 37 (1): 27-31.
  14. 14,0 14,1 Animal Diversity Web (anglès)
  15. Blaxter, J.H.S. (1990). «The herring». Biologist 37 (1): 27-31.
  16. 16,0 16,1 Whitehead, P.J.P., 1985.
  17. 17,0 17,1 Bigelow, H., W. Schroeder. 1953. Fishes of the Gulf of Maine. Fishery Bulletin of the Fish and Wildlife Service, 74: 88-99.
  18. Muus, B.J.; J.G. Nielsen (1999). Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca, pp. 340 p.
  19. 19,0 19,1 Enciclopèdia Catalana (català)
  20. FishBase (anglès)
  21. Bigelow, H.B.; M.G. Bradbury, J.R. Dymond, J.R. Greeley, S.F. Hildebrand, G.W. Mead, R.R. Miller, L.R. Rivas, W.L. Schroeder, R.D. Suttkus i V.D. Vladykov (1963). Fishes of the Western North Atlantic. 3ª part. Sears Found. Mar. Res., Yale Univ. New Haven, Connecticut, Estats Units.
  22. Tolonen, A., E. Karlsbakk. 2003. The parasite fauna of the Norwegian spring spawning herring (Clupea harengus L.). ICES Journal of Marine Science, 60: 77-84.
  23. Alheit, J., E. Hagen. 1997. Long-term climate forcing of European herring and sardine populations. Fisheries Oceanography, 6:2: 130-139.
  24. In praise of the humble herring - The Independent (anglès)
  25. Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Pòrtic, col·lecció Conèixer la natura, núm. 13. Barcelona, novembre del 1994. ISBN 84-7306-909-9, plana 74.
  26. Fish on Friday - The South West Maritime History Society (anglès)
  27. www.fen.org (castellà)
  28. The Green Chronicle (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Almatar, S.M. 1984. Effects of acute changes in temperature and salinity on the oxygen uptake of larvae of herring (Clupea harengus) and plaice (Pleuronectes platessa). Mar. Biol. 80:117-124.
  • Checkley, D.M. Jr. 1984. Relation of growth to ingestion for larvae of Atlantic herring Clupea harengus and other fish. Mar. Ecol. (Prog. Ser.) 18:215-224.
  • Corten, A. 1999. The reappearance of spawning Atlantic herring (Clupea harengus) on Aberdean Bank (North Sea) in 1983 and its relationship to environmental conditions. Canadian Journal of Fisheries and Aquatic Sciences, 56: 2051-2061.
  • Dalpadado, P., B. Ellertsen, W. Melle i A. Dommasnes 2000. Food and feeding conditions of Norwegian spring-spawning herring (Clupea harengus) through its feeding migrations. ICES J. Mar. Sci. 57(4):843-857.
  • Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN 0-940228-23-8. Any 1990.
  • Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, Estats Units. 2905. ISBN 0-940228-47-5.
  • Fish, M.P. i W.H. Mowbray (1970). Sounds of Western North Atlantic fishes. A reference file of biological underwater sounds The Johns Hopkins Press, Baltimore, Estats Units.
  • Gibson, R.N. i I.A. Ezzi 1992. The relative profitability of particulate- and filter-feeding in the herring, Clupea harengus L. J. Fish Biol. 40(4):577-590.
  • Graham, J.J. i D.W. Townsend 1985. Mortality, growth, and transport of larval Atlantic herring Clupea harengus in Maine (EUA)|Maine coastal waters. Trans. Am. Fish. Soc. 114(4):490-498.
  • Grant, W. S. 1986: Biochemical genetic divergence between Atlantic, Clupea harengus, and Pacific, Clupea pallasi, Herring. Copeia 1986 (núm. 3): 714-719.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The Diversity of Fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts, Estats Units, 1997. ISBN 1-4051-2494-6.
  • Holliday, F.G.T., J.H.S. Blaxter i R. Lasker 1964. Oxygen uptake of developing eggs and larvae of the herring (Clupea harengus). J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 44:711-723.
  • Hubold, G. 1975. Das Wachstum des Buchan-Herings (Clupea harengus L.) in den Jahren 1955 bis 1973. Kiel University, Kiel, Alemanya. 51 p.
  • Jennings, S. i R.J.H. Beverton 1991. Intraspecific variation in the life history tactics of Atlantic herring (Clupea harengus L.) stocks. ICES J. Mar. Sci. 48:117-125.
  • Kiorboe, T. i P. Munk 1986. Feeding and growth of larval herring, Clupea harengus, in relation to density of copepod nauplii. Environ. Biol. Fish. 17:133-139.
  • Klinkhardt, M. 1986. Ergebnisse von Untersuchungen zur Schlupf- und Dottersackphase der Larven von Rügenschen Frühjahrsheringen (Clupea harengus L.). Fischereiforschung, Wiss. Schriftenreihe 24(2):28-30.
  • Klinkhardt, M. 1986. Gedanken zur Abhängigkeit der Laichentwicklung Rügenscher Frühjahrsheringe (Clupea harengus L.) von Umweltparametern. Fischereiforschung, Wiss. Schriftenreihe 24(2):22-27.
  • Klinkhardt, M.B. 1993. Cytogenetics of the herring (Clupea harengus L.). 2. Karyotypes of White Sea herring groups. Cytobios 75(302-303):149-156.
  • Laffaille, P., E. Feunteun i J.C. Lefeuvre (2000). Composition of fish communities in a European macrotidal salt marsh (the Mont Saint-Michel Bay, France) Estuar. Coast. Shelf Sci. 51(4):429-438.
  • Last, J.M. 1987. The food of immature sprat (Sprattus sprattus (L.)) and herring (Clupea harengus) in coastal waters of the North Sea. J. Cons. Int. Explor. Mer. 44(1):73-79.
  • Last, J.M. 1989. The food of herring, Clupea harengus, in the North Sea, 1983-1986. J. Fish Biol. 34:489-501.
  • Lough, R.C., G.R. Bolz, M. Pennington i M.D. Grosslein 1985. Larval abundance and mortality of Atlantic herring (Clupea harengus L.) spawned in the Georges Bank and Nantucket Shoals areas, 1971-1978 seasons, in relation to spawning stock size. J. Northwest Atl. Fish. Sci. 6:21-35.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000. ISBN 0-13-011282-8.
  • Munroe, Thomas, A. / Collette, Bruce B., i Grace Klein-MacPhee, eds. 2002. Herrings: Family Clupeidae. Bigelow and Schroeder's Fishes of the Gulf of Maine, Tercera edició. Smithsonian Institution Press. Washington D.C., Estats Units. 111-160. ISBN 1-56098-951-3.
  • Murdy, Edward O., Ray S. Birdsong, i John A. Musick 1997. Fishes of Chesapeake Bay Smithsonian Institution Press. Washington D.C., Estats Units. xi + 324. ISBN 1-56098-638-7.
  • Muus, B.J. i P. Dahlström (1974). Collins guide to the sea fishes of Britain and North-Western Europe Collins, Londres, Gran Bretanya. 244 p.
  • Nelson, J.S. 2006: Fishes of the world. Quarta edició. John Wiley & Sons, Inc. Hoboken, Nova Jersey, Estats Units. 601 p. ISBN 0-471-25031-7.
  • Parmanne, R. 1990. Growth, morphological variation and migration of herring (Clupea harengus L.) in the northern Baltic Sea. Finnish Fish. Res. 10:1-48.
  • Roberts, F.L. 1966. Cell culture of fibroblasts from Clupea harengus gonads. Nature 212:1592-1593.
  • Robins, Richard C., Reeve M. Bailey, Carl E. Bond, James R. Brooker, Ernest A. Lachner, et al. 1991. Common and Scientific Names of Fishes from the United States and Canada, Cinquena edició. American Fisheries Society Special Publication, núm. 20. American Fisheries Society. Bethesda, Maryland, Estats Units. 183. ISBN 0-913235-70-9.
  • Schopka, S.A. i G. Hempel 1973. The spawning potential of populations of herring Clupea harengus L. and cod Gadus morhua L. in relation to the rate of exploitation. Rapp. P.-v. Réun. Const. int. Explor. Mer 164:178-175.
  • Schubert, Ernst: Alltag im Mittelalter: Natürliches Lebensumfeld und menschliches Miteinander. 1. Auflage. Primus Verlag, Darmstadt, 2002, ISBN 3-89678-424-2.
  • Smith, W.G. i W.W. Morse 1993. Larval distribution patterns: early signals for the collapse/recovery of Atlantic herring Clupea harengus in the Georges Bank area. Fish. Bull., U.S. 91:338-347.
  • Turan, C., G.R. Carvalho i J. Mork 1998. Molecular genetic analysis of Atlanto-Scandian herring (Clupea harengus) populations using allozymes and mitochondrial DNA markers. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 78(1):269-283.
  • Vilcinskas, Andreas: Fische: Mitteleuropäische Süßwasserarten und Meeresfische der Nord- und Ostsee, BLV Verlagsgesellschaft, Munic, 2000, S. 60, ISBN 3-405-15848-6.
  • Weber, W. 1970. Untersuchungen an den Beständen des Herings (Clupea harengus L.) der Westlichen Ostsee. Kiel University. 85 p.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. 1985, ISBN 0-356-10715-9.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]