Ares del Maestrat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ares del Maestrat
Localització

Localització d'Ares del Maestrat respecte del País Valencià Localització d'Ares del Maestrat respecte de l'Alt Maestrat


Municipi de l'Alt Maestrat
Vista d'Ares
Vista d'Ares
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Alt Maestrat
Mancomunitat Turística del Maestrat
Manc. Els Ports
Vinaròs
Gentilici Arenc, arenca
Predom. ling. Valencià
Superfície 118,7 km²
Altitud 1.194 msnm
Població (2012[1])
  • Densitat
215 hab.
1,81 hab/km²
Coordenades 40° 27′ 24.24″ N, 0° 7′ 58.35″ O / 40.4567333,-0.1328750Coord.: 40° 27′ 24.24″ N, 0° 7′ 58.35″ O / 40.4567333,-0.1328750
Distàncies 145 km de València
75 km de Castelló de la Plana
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Batlle:

5
4 PP i 1 PSPV
Francesc Fuentes García (PP)
Codi postal 12165
Festes majors Sant Bertomeu
El 24 d'agost
Dies de mercat Dissabte a la vesprada
Web

Ares del Maestrat és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat.

El terme municipal d'Ares limita amb els de Castellfort, Morella, Catí, Vilar de Canes, Benassal, i Vilafranca.

Taula de continguts

Geografia [modifica]

El municipi d'Ares es troba situat als estreps sud del Sistema Ibèric (1.195 m), al peu de la Mola d’Ares (1.318 m), amb un relleu abrupte i caracteritzat per un paisatge de moles. El clima és mediterrani de muntanya i l'altitud del seu terme varia des dels 700 m fins els 1300 m, amb unes temperatures que oscil·len entre els -10 °C a l'hivern i els 30 °C a l'estiu.

Ares és la segona població més alta del País Valencià, darrere de Vistabella del Maestrat (1249 m).

Nuclis de població [modifica]

  • Ares del Maestrat
  • Santa Elena
  • Torre Beltrans
  • Masia Roca de Baix
  • La Montalbana

Accessos [modifica]

Des de Castelló de la Plana s'accedeix a aquesta localitat a través de la CV-151, després prenent la CV-10 i posteriorment la CV-15.

Història [modifica]

El terme d'Ares ha sigut un enclavament habitat des de fa milers d'anys, ja a la prehistòria els nostres avantpassats ens deixaren un magnífic llegat als barrancs del terme, plens de pintures rupestres. Especial menció mereixen les de la Cova Remígia al Barranc de la Gasulla, considerada la capella sixtina del neolític. Aquestes pintures foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1998 conjuntament amb la resta d'art rupestre llevantí.

Les primeres restes d'assentaments pròpiament dits els trobem a la Cova Fosca, on encara avui continuen les investigacions dels arqueòlegs.

La conquesta d'Ares fou la primera acció de la Conquesta del Regne de València empresa amb èxit, el gener de l'any 1232 per Jaume I el Conqueridor.[2] Del desembre de 1707 fins el 15 de juliol de 1708, durant la Guerra de Successió Espanyola, la ciutat fou objecte d'un setge. Al caure la ciutadella, es completava la caiguda del Regne de València en mans filipistes.

Topònim [modifica]

El topònim Ares es repeteix amb certa freqüència al llarg dels territoris de parla catalana, des del Pirineu a la comarca del Comtat. En tots estos llocs apareix al voltant d'un pas de muntanya. És per això que la hipòtesi més probable de l'origen etimològic del mot Ares segueix el de aras que en llatí vol dir altar. És sabut que els romans acostumaven a fer ofrenes a Mercuri i altres déus quan passaven un port de muntanya, de fet en algun d'estos llocs encara avui hi ha alguna ermita, com per exemple al Port de la Bonaigua (Pallars Sobirà) on trobem la Mare de Déu de les Ares.

Mostra d'això és el nombre de colls d'Ares que podem trobar, entre Camprodon i Prats de Molló i la Presta (imatge d'aquest Coll d'Ares), al límit nord del Capcir (terme de Puigvalador), a l'Alt Urgell entre els termes de Cabó i La Guàrdia d'Ares, entre La Vansa i Fórnols i Cambrils al Solsonés, entre les valls de Cardós i Àneu al Pallars Sobirà, a la vora del Turbó entre els termes de Les Viles i el d'Abella, a la serra del Montsec entre Àger i Alsamora, al Comptat a Ares del Bosc i també en algun altre lloc al nord dels Pirineus.

Demografia [modifica]

Evolució demogràfica [3]
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2010
370 335 315 281 266 254 246 228 222 218 216 204

Economia [modifica]

L'economia d'Ares és predominantment agrícola i ramadera, com molts dels pobles de la mateixa comarca. Cal destacar el desenvolupament de l'activitat turística d'interior des de fa uns anys.

Administració [modifica]

Ajuntament
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Joaquín Monfort Tena UCD
1983 - 1987 Pascual Troncho Armelles PSPV
1987 - 1991 Pascual Troncho Armelles PSPV
1991 - 1995 Pascual Troncho Armelles PSPV
1995 - 1999 Pascual Troncho Armelles PSPV
1999 - 2003 Francisco José Fuentes García PP
2003 - 2007 Francisco José Fuentes García PP
2007 - 2011 Francisco José Fuentes García PP
Des del 2011 n/d n/d

Monuments [modifica]

Monuments religiosos [modifica]

Amb façana barroca del segle XVIII, després de ser cremada i destruïda l'anterior església en el 1707 per les tropes de Felip V durant la Guerra de Successió, la planta es refà en 1717.

  • Ermita de Santa Bàrbara. Del segle XVIII (actualment és un magatzem)
  • Ermita de Santa Elena. Del segle XVIII

Interessant mostra del barroc rural del set-cents. Destaca la seva monumental façana barroca i el seu enorme temple, juntament amb una solitària campana en el cim. Als seus costats encara es mantenen en peus, un refugi de cavalleries i un recer de pelegrins. A ella s'acudeix en romiatge des de 1742 cada primer diumenge de maig i es troba situada en la masia del mateix nom a 5 km del municipi.

Monuments civils [modifica]

Ajuntament
Dels segles XIV i XV, Construït sobre les antigues muralles àrabs del segle X. D'estil gòtic, destaca la Sala Capitular on es reunien els templers. Es van trobar en ella un peiró gòtic del segle XV que presenta la imatge del Crist crucificat i en l'inrevés la imatge de la Verge amb el Nen.
Castell
Restes de l'antic castell d'Ares sobre la mola que presideix el poble i que presenta muralles àrabs i vestigis íbers. Va ser la primera plaça de l'antic Regne de València que va conquistar el rei Jaume I (any 1232). Aquest Castell per la seva situació estratègica, ha estat sempre un ferm baluard guerrer, amb les velles muralles que flanquegen l'ascensió i una torre vigia al capdamunt que va ser utilitzada per última vegada en la guerra civil del 36. En tot l'alt de la Mola es troba el recinte "sobirà" amb una arruïnada torre homenatge, de 8m de diàmetre. En la part esquerra del cim es troba la "piqueta dels moros" esquerda en la roca per a recollir aigua. En el descens trobem un graó inferior "jussà" que albergaria la primitiva població i el baluard d'entrada amb la torre semicircular i la cova excavada en la roca, que travessa de banda a banda la roca en una longitud de 43m.
Ares, amb la mola del Castell
Antics portals de les muralles
Presó
Del segle XIII. En l'interior es conserven útils típics de l'antiga presó. Està just sota edifici de l'Ajuntament.
Antiga llotja
. Del segle XIII. Uneix la Plaça Major amb la d'Església amb arquejades gòtiques, barrejades amb elements mudèjars. En elles se celebrava en l'edat mitjana el mercat setmanal, en el segle XIX es va instal·lar en ella una carnisseria de la qual encara s'observen algunes restes com una argolla de la qual es penjaven els caps de bestiar per a ser pesades.
Nevera
Del segle XVI. Nevera en la Mola d'Ares que acull un museu en la Casa del Nevater. Es tracta d'una de les poques neveres valencianes de planta quadrada, en bon estat de conservació i molt representativa del que va anar l'antic comerç de neu i gel en terres valencianes. La nevera es troba a uns 1.200 metres d'altitud i el pou en el qual es conservava la neu i que pot ser visitat té una profunditat d'uns vuit metres. A més conté una micro-reserva de flora.
Estàtua de Jaume I
Del segle XX. Escultura erigida per la Generalitat Valenciana en record i homenatge al Rei Fundador en el 750 aniversari del naixement del Regne de València.

Llocs d'interés [modifica]

  • Barranc dels Molins.

Conjunt de cinc molins d'aigua datats entre els segles XVII i XVIII, que constituïxen amb les seves basses de recollida i sistemes de conduccions, una de les mes singulars obres d'enginyeria hidràulica, vestigis d'una època preindustrial.

Espai natural relíctic, d'incalculable valor ecològic i social, i únic a nivell del País Valencià i de l'estat espanyol. Un paisatge majestuós, regat per fonts cristal·lines i en el qual es troben diverses microrreserves de flora. És propietat de la Fundació Natura de La Caixa.

  • Pintures rupestres.

Les pintures rupestres d'Ares del Maestrat van ser declarades per la UNESCO patrimoni de la humanitat, juntament amb la resta de l'art rupestre llevantí. La Cova Remígia i altres abrics del barranc de Gasulla que conserven en les seves parets pintures rupestres poden visitar-se acompanyats d'un guia. Les pintures del barranc de Gasulla inclouen escenes de caça que representen homes amb arcs, porcs senglars, cabres hispàniques, bous salvatges, cérvols, etc.

Festes i celebracions locals [modifica]

Gastronomia [modifica]

Alguns dels plats típics de la localitat són l'olla d'Ares, les xulles de corder amb all i oli, el conill amb caragols, la perdiu en escabetx i la quallada ("collà" a Ares). També cal destacar els seus formatges, la seua cecina i el seu pernil.

Referències [modifica]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
  2. Mata, Jordi. «Jaume I. Rei i Mite». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.8.14. ISSN: 1695-2014.
  3. Font: Institut Nacional d'Estadística (INE) - Sèries de població (castellà)

Vegeu també [modifica]

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ares del Maestrat Modifica l'enllaç a Wikidata