Ares del Maestrat

De Viquipèdia

Ares del Maestrat és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat.

El terme municipal d'Ares limita amb els de Castellfort, Morella, Catí, Vilar de Canes, Benassal, i Vilafranca.

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Nuclis de població 2 Història 2.1 L'origen del nom del poble 3 Demografia 4 Economia 5 Administració 6 Monuments 6.1 Monuments religiosos 6.2 Monuments civils 7 Llocs d'interés 8 Festes i celebracions locals 9 Gastronomia 10 Vegeu també 11 Enllaços externs

[edita] Geografia

El municipi d'Ares es troba situat als estreps sud del Sistema Ibèric (1.195 m), al peu de la Mola d’Ares (1.318 m), amb un relleu abrupte i caracteritzat per un paisatge de moles. El clima és mediterrani de muntanya i l'altitud del seu terme varia des dels 700 m fins els 1300 m, amb unes temperatures que oscil·len entre els -10°C a l'hivern i els 30°C a l'estiu.

Ares és la segona població més alta del País Valencià, darrere de Vistabella del Maestrat (1249 m).

[edita] Nuclis de població

• Ares del Maestrat
• Santa Elena
• Torre Beltrans
• Masia Roca de Baix
• La Montalbana

[edita] Història

El terme d'Ares ha sigut un enclavament habitat des de fa milers d'anys, ja a la prehistòria els nostres avantpassats ens deixaren un magnífic llegat als barrancs del terme, plens de pintures rupestres. Especial menció mereixen les de la Cova Remígia al Barranc de la Gasulla, considerada la capella sixtina del neolític. Aquestes pintures foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1998 conjuntament amb la resta d'art rupestre llevantí.

Les primeres restes d'assentaments pròpiament dits els trobem a la Cova Fosca, on encara avui continuen les investigacions dels arqueòlegs.

La conquesta d'Ares fou la primera acció de la Conquesta del Regne de València empresa amb èxit, el gener de l'any 1232 per Jaume I el Conqueridor. Del desembre de 1707 fins el 15 de juliol de 1708, durant la Guerra de Successió Espanyola, la ciutat fou objecte d'un setge. Al caure la ciutadella, es completava la caiguda del Regne de València en mans filipistes.

[edita] L'origen del nom del poble

El topònim Ares es repeteix amb certa freqüència al llarg dels Països Catalans, des del Pirineu a la comarca del Comtat. En tots estos llocs apareix al voltant d'un pas de muntanya. És per això que la hipòtesi més probable de l'origen etimològic del mot Ares sigue el de aras que en llatí volia dir altar. És sabut que els romans acostumaven a fer ofrenes a Mercuri i altres déus quan passaven un port de muntanya, de fet en algun d'estos llocs encara avui hi ha alguna ermita, com per exemple al Port de la Bonaigua (Pallars Sobirà) on trobem la Mare de Déu de les Ares.

Mostra d'això és el nombre de colls d'Ares que podem trobar, entre Camprodon i Prats de Molló i la Presta (imatge d'aquest Coll d'Ares), al límit nord del Capcir (terme de Puigvalador), a l'Alt Urgell entre els termes de Cabó i La Guàrdia d'Ares, entre La Vansa i Fórnols i Cambrils al Solsonés, entre les valls de Cardós i Àneu al Pallars Sobirà, a la vora del Turbó entre els termes de Les Viles i el d'Abella, a la serra del Montsec entre Àger i Alsamora, al Comptat a Ares del Bosc i també en algun altre lloc al nord dels Pirineus.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2007
370	335	315	281	266	254	246	228	222	218

[edita] Economia

Com els pobles dels voltants, Ares és predominantment agrícola. Destacar que darrerament s'ha desenvolupat l'activitat turística.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Joaquín Monfort Tena	UCD
1983-1987	Pascual Troncho Armelles	PSPV
1987-1991	Pascual Troncho Armelles	PSPV
1991-1995	Pascual Troncho Armelles	PSPV
1995-1999	Pascual Troncho Armelles	PSPV
1999-2003	Francisco José Fuentes García	PP
2003-2007	Francisco José Fuentes García	PP
2007-2011	Francisco José Fuentes García	PP

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Ermita de Santa Bàrbara. Del segle XVIII (actualment és un magatzem)

• Ermita de Santa Elena. Del segle XVIII

Interessant mostra del barroc rural del set-cents. Destaca la seva monumental façana barroca i el seu enorme temple, juntament amb una solitària campana en el cim. Als seus costats encara es mantenen en peus, un refugi de cavalleries i un recer de pelegrins. A ella s'acudeix en romiatge des de 1742 cada primer diumenge de maig i es troba situada en la masia del mateix nom a 5 km del muncipi.

• Església de l'Assumpció. Del segle XVIII.

Amb façana barroca del segle XVIII, després de ser cremada i destruïda l'anterior església en el 1707 per les tropes de Felip V durant la Guerra de Successió, la planta es refà en 1717.

[edita] Monuments civils

• Ajuntament. Dels segles XIV i XV.

Construït sobre les antigues muralles àrabs del segle X. D'estil gòtic, destaca la Sala Capitular on es reunien els templaris. Es van trobar en ella un peiró gòtic del segle XV que presenta la imatge del Crist crucificat i en l'inrevés la imatge de la Verge amb el Nen.

• Castell.

Restes de l'antic castell d'Ares sobre la mola que presideix el poble i que presenta muralles àrabs i vestigis íbers. Va ser la primera plaça de l'antic Regne de València que va conquistar el rei Jaume I (any 1232). Aquest Castell per la seva situació estratègica, ha estat sempre un ferm baluard guerrer, amb les velles muralles que flanquegen l'ascensió i una torre vigia al capdamunt que va ser utilitzada per última vegada en la guerra civil del 36. En tot l'alt de la Mola es troba el recinte "sobirà" amb una arruïnada torre homenatge, de 8m de diàmetre. En la part esquerra del cim es troba la "piqueta dels moros" esquerda en la roca per a recollir aigua. En el descens trobem un graó inferior "jussà" que albergaria la primitiva població i el baluard d'entrada amb la torre semicircular i la cova excavada en la roca, que travessa de banda a banda la roca en una longitud de 43m.

• Antics portals de les muralles.

• Presó. Del segle XIII.

En l'interior es conserven útils típics de l'antiga presó. Està just sota edifici de l'Ajuntament.

• Antiga llotja. Del segle XIII.

Uneix la Plaça Major amb la d'Església amb arquejades gòtiques, barrejades amb elements mudèjars. En elles se celebrava en l'edat mitjana el mercat setmanal, en el segle XIX es va instal·lar en ella una carnisseria de la qual encara s'observen algunes restes com una argolla de la qual es penjaven els caps de bestiar per a ser pesades.

• Nevera. Del segle XVI.

Nevera en la Mola d'Ares que acull un museu en la Casa del Nevater. Es tracta d'una de les poques neveres valencianes de planta quadrada, en bon estat de conservació i molt representativa del que va anar l'antic comerç de neu i gel en terres valencianes. La nevera es troba a uns 1.200 metres d'altitud i el pou en el qual es conservava la neu i que pot ser visitat té una profunditat d'uns vuit metres. A més conté una Microrreserva de flora.

• Estatua de Jaume I. Del segle XX

Escultura erigida per la Generalitat Valenciana en record i homenatge al Rei Fundador en el 750 aniversari del naixement del Regne de València.

[edita] Llocs d'interés

• Barranc dels Molins.

Conjunt de cinc molins d'aigua datas entre els segles XVII i XVIII, que constituïxen amb les seves basses de recollida i sistemes de conduccions, una de les mes singulars obres d'enginyeria hidràulica, vestigis d'una època preindustrial.

• Barranc dels Horts.

Espai natural relíctic, d'incalculable valor ecològic i social, i únic a nivell del País Valencià i de l'estat espanyol. Un paisatge majestuós, regat per fonts cristal·lines i en el qual es troben diverses microrreserves de flora. És propietat de la Fundació Natura de La Caixa.

• Pintures rupestres.

Les pintures rupestres d'Ares del Maestrat van ser declarades per la UNESCO patrimoni de la humanitat, juntament amb la resta de l'art rupestre llevantí. La Cova Remígia i altres abrics del barranc de Gasulla que conserven en les seves parets pintures rupestres poden visitar-se acompanyats d'un guia. Les pintures del barranc de Gasulla inclouen escenes de caça que representen homes amb arcs, porcs senglars, cabres hispàniques, bous salvatges, cérvols, etc.

[edita] Festes i celebracions locals

• Festes Patronals. El 24 d'agost dedicades a Santa Elena i Sant Bartomeu.
• Sant Antoni. Celebrat el dissabte més proper al 17 de gener amb una gran foguera a la Plaça Major.
• Sant Marc. Celebrat el diumenge més proper al 25 d'abril amb romeria a l'ermita de la Mare de Déu de la Font de Castellfort.
• Santa Elena. L'1 de maig es fa la romeria a l'ermita de Santa Elena.

[edita] Gastronomia

Alguns dels plats típics de la localitat són l'olla d'Ares, les xulles de corder amb all i oli, el conill amb caragols, la perdiu en escabetx i la quallada ("collà" a Ares). També cal destacar els seus formatges, la seua cecina i el seu pernil.

[edita] Vegeu també

• Setge d'Ares
• Mola d'Ares

[edita] Enllaços externs

• Web de l'Ajuntament d'Ares
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

v • d • e Municipis de l'Alt Maestrat Albocàsser  •  Ares del Maestrat  •  Benassal  •  Catí  •  Culla  •  Tírig  •  la Torre d'en Besora  •  Vilafranca  •  Vilar de Canes

v • d • e Municipis de la Mancomunitat Comarcal Els Ports Ares del Maestre  •  Castell de Cabres  •  Castellfort  •  Cinctorres  •  Forcall  •  Herbés  •  La Mata de Morella  •  Morella  •  Olocau del Rei  •  Palanques  •  Portell de Morella  •  La Pobla de Benifassà  •  Sorita  •  Todolella  •  Vallibona  •  Vilafranca  •  Villores