Ares dels Oms

Ares dels Oms
Aras de los Olmos

(En detall)
Localització
Municipi dels Serrans
Vista d'Ares dels Oms
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya País Valencià Província de València Serrans Manc. Alt Túria Llíria
Gentilici	Aresà, aresana
Predom. ling.	Castellà
Pressupost	453.088 €
Superfície	76 km²
Altitud	936 msnm
Població (2011)   • Densitat	442 hab. 5,82 hab/km²
Coordenades	39° 55′ 27″ N, 1° 08′ 00″ O
Distàncies	98 km de València 29 km de Xelva
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	2 4 PSPV i 3 PP Rafael Giménez Chicharro (PSPV)
Codi postal	46179
Festes majors	Cada set anys
Patró/Patrons	Sant Marc i Santa Caterina
Web	http://www.arasdelosolmos.org

Ares dels Oms (en castellà i oficialment, Aras de los Olmos) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans. Fins al 2001 es va anomenar Ares d'Alpont (Aras de Alpuente), denominació que duia des del 1240, quan el rei Jaume I el va adscriure al terme d'Alpont.

Geografia

Vista aèria d'Ares

Situat al nord-oest de la província, entre els rius Túria i Arcs, la seua superfície és molt irregular. Té algunes planes en la part central; però predominen les zones muntanyoses, amb alguns barrancs molt profunds. Les altures principals són : Mola de Santa Caterina (1.315m.), Font del Lliri (1.398 m.), Teuleries (1.181 m.) i Mampedrós (1.207 m.). El riu Túria el travessa de nord a sud pel sector occidental. Afluïxen a este riu, i a l'Arcs, els barrancs de la Falç, del Carril, Bassal i Aranya.

Nuclis

• Ares
• Losilla

Límits

El terme municipal d'Ares dels Oms limita amb les localitats següents: Alpont, Titaigües i Toixa (a la mateixa comarca) i amb Arcos de las Salinas, a Aragó, i Santa Cruz de Moya, a Castella la Manxa.

Accés

S'accedeix a aquesta localitat per la CV-35.

Història

La vila d'Ares fou poblat d'ibers, romans i àrabs. Inclosa en l'Emirat d'Alpont, taifa segregada de l'antic califat de Còrdova entre el 1030 i 1092. Repoblada per aragonesos després de ser reconquistada per Jaume I en 1236 i va passar, per donació reial, a l'Orde de Montesa en 1318.

Va adquirir la seua categoria de Vila Reial i Independent, l'11 de maig de 1728, atorgant el rei Felip V la Reial Cèdula de Constitució de Vila d'Ares. El 26 de juliol del 2001, El Govern Valencià va aprovar el canvi de denominació del municipi passant de ser Ares d'Alpont, localitat a la qual va estar històricament vinculada, a ser Ares dels Oms.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
494	428	433	420	397	398	367	375	399	393

Economia

La base econòmica fonamental és l'agricultura, principalment de secà, en el que es cultiva en règim de guaret els cereals, alternant blat amb ségol. El regadiu a penes arriba a cobrir les necessitats domèstiques; s'aprofiten les aigües de les fonts, per mitjà de basses, així com les del barranc del Bassal. Les gelades tardanes, prou freqüents, minven la producció de raïm i ametles.

La ramaderia està dedicada al consum local, excepte el de llana. Últimament està en auge la cunicultura.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Julián Sánchez Sánchez	MCPV
1983 - 1987	Antonio Soriano Yuste	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Eduardo Andrés Pérez	AP
1991 - 1995	Jesús Andrés Mora	PP
1995 - 1999	Manuel Cubel Montesinos	PSPV-PSOE
1999 - 2003	Manuel Cubel Montesino (Dimissió) Juan Carlos Mora Sebastián	PSPV-PSOE
2003 - 2007	Juan Carlos Mora Sebastián	PSPV-PSOE
2007 - 2011	Jose Antonio Alvaro Pamplona	PSPV-PSOE
2011 - ara	Rafael Giménez Chicharro	PSPV-PSOE

Monuments

• Església de la Mare de Déu dels Ángeles. Va ser construïda a finals del segle XVI amb estils renaixentista i romànic.
• Santuari de Santa Caterina. A 1.174 m d'altitud, està el santuari que ha donat nom a la muntanya. Data del segle XVIII. És un gran edifici de creu llatina, amb creuer. Té annexa un hostatgeria, junt a la que brolla una font.
• Ermita de la Sang del Sant Crist. Construció anterior al segle XVII, segons inscripció que trobem a l'entrada és de 1621.
• Torre del Mas. D'origen àrab del segle XI.
• Casa de la Balconada del Cantó o Casa dels Monterde. Casa senyorial en pedra amb la peculiaritat de tenir una balconada escairada, de les poques del País Valencià.
• Forn àrab.

Cultura

Antic om que presdia la plaça major

Observatoris astronòmics d'Ares

• Parc Alas al Olmo. A les festes d'agost del 2008 el municipi inaugurà quest parc on s'instal·la una escultura en homentage i record al mil·lenari om que presidia fins fa pocs anys la plaça major de la vila. L'escultura consta del vertader tronc de l'arbre i d'unes branques metàl·liques amb motius animals i vegetals.
• Observatoris astronòmics. En la mola de Santa Caterina, a 1.315m d'altitud es troben els dos observatoris de la Universitat de València i altre de l'Associació Valenciana d'Astronomia. Ares dels Oms alberga les condicions per a poder observar el cel, fora de la contaminació lumínica i la pol·lució , en les nits que el temps ho permet es poden arribar a veure milers i milers d'estrelles.
• Museu Arquelògic Municipal "Francisco Moreno Taules". Fundat en 1981 per aquest senyor que va ser mestre d'escola i Eugenio Moltó, funcionari de l'Ajuntament. Aquestes dues personalitats, grans aficionades de l'excursionisme i les restes prehistòriques que pels entorns trobaven, reuniren una important colecció que actualment s'exposa en aquest museu. Ací podem trobar objectes de distints periodes (Edat de Pedra, Edat de Bronze, Ibers, Romans, Visigots, Àrabs i Medievals) i material palenontològic com parts de Dinosauris, Fòssils i minerals entre moltes altres coses mes.

Festes locals

L'Entramoro d'Ares dels Oms

L'Entramoro

• Festes d'estiu. Se celebren la darrera setmana d'estiu amb multitut d'actes populars.
• Fiestas Gordas. Cada set anys, en honor a Santa Caterina, d'especial significació i atractiu popular. Tenen d'extraordinari la baixada al poble de la imatge de la santa un mes abans de la celebració, i com actes religiosos a ressaltar és la processó pels carrers del poble amb la imatge de la Santa, tenint lloc l'Entrada de Moros i Cristians, coneguda popularment com Entramoro, acte on s'escenifica la lluita entre el bé i el mal, el bé és derrotat per les tropes del mal, però aquest per fi és vençut per la intercessió de Santa Caterina, convertint a les tropes musulmanes al cristianisme. Les pròximes festes Gordas se celebraran en 2009.
• Festes de Sant Marc. El dia de Patró, el 25 d'abril, es cuinen gachas en la plaça, aquesta setmana també es realitzen diferents activitats com revetlles, teatre, jocs per a nens. El diumenge es fa una Romeria en l'ermita de Santa Caterina que tanca els festejos.
• Festes de Santa Caterina. El 25 de novembre i amb actes molt semblants al de les festes de Sant Marc, inclosa la romeria a l'ermitori de la santa.

Losilla

• Festes de Sant Antoni. El 17 de gener se celebren en el llogaret les festes més tradicionals. El cap de setmana més pròxim a la festa, l'entrada del poble s'il·lumina amb el foc de la foguera. El dissabte es fa una cercavila pel llogaret, en el qual els veïns, acompanyats de xolles i rams d'espigol encesos canten la cançó de Sant Antoni. Després, es fa un sopar en el carrer, s'acaba la nit amb música. El diumenge, se celebra la missa i la benedicció dels animals.
• Pasqua. Se celebren en la Setmana Santa i duren un cap de setmana, en el qual s'intenta unir tradicions amb les *activiades pròpies de les festes dels pobles. A més de les activitats religioses de celebren activitats més lúdiques com jocs. teatres, menjars tradicionals, revetlles...
• Festes d'estiu. Se celebren el primer cap de setmana d'agost, duren 4 dies. S'inicien les festes amb el engal·lanament de carrers i amb la presentació de la Serrana Major i la seva cort d'Honor, on els nois i noies del poble es vesteixen amb el vestit típic del llogaret. La resta dels dies s'omplin d'activitats per a nens i adults realitzant jocs, tallers, campionats, menjars tradicionals, revetlles...

Gastronomia

La situació geogràfica d'este territori fa que la gastronomia tradicional aresana tinga gran influència aragonesa i castellana. Es pot trobar: farinetes, olla de poble, gaspatxo de muntanya, llom de gerra, embotits, truites, calder de carns de caça pròpies de la zona, orelletes, farinoses i arrop.

Vegeu també Mancomunitat Intermunicipal Voluntària Alt Túria

Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.