Aretes III Filohel·len

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Aretes III Filohel·len (àrab: Harithath, grec i llatí: Aretas, Αρέτας) fou rei dels nabateus (87 aC-62 aC) contemporani d'Alexandre Janeu. Va conquerir Damasc el 85 aC a invitació suposadament dels seus mateixos habitants. Abans del 65 aC Hircà de Judea va fugir a la cort d'Aretes que en aquest any va envair Judea per reposar-lo al tron i va assetjar Jerusalem, però Aristobul va aconseguir la intervenció dels romans (els llegats de Pompeu Magne, Scaurus i Gabinius) que el van obligar a retirar-se. Convertida Síria en província, Pompeu es va dirigir contra Aretes (64 aC) que es va sotmetre a Roma temporalment. Després de la sortida de Pompeu de Judea, el seu llegat Scaurus, va continuar la lluita contra Aretes, altre cop hòstil, però no va aconseguir arribar a la seva capital Petra, si bé va saquejar el país i el rei nabateu va haver de pagar un tribut de 300 talents. Altres comandants romans van prosseguir la lluita contra Aretes i els seus successors però el regne va romandre fins que fou conquerit per Trajà el 106. Aretes va morir el 62 aC i al morir encara conservava Damasc.

Referència[modifica | modifica el codi]

 Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba al domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911). 11a edició (en anglès). Cambridge University Press, 1911. , Nabataean