Argània

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Argània
Fullatge
Fullatge

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Ericales
Família: Sapotaceae
Gènere: Argania
Roem. i Schult.
Espècie: A. spinosa
Nom binomial
Argania spinosa
(L.) Skeels
Argania spinosa - MHNT

Argania spinosa (sinònim: A. sideroxylon Roem. i Schult.) és una espècie de planta de flors que pertany a la família Sapotaceae. És endèmica dels semideserts calcaris del sud-oest del Marroc i de la regió de Tindouf, a Algèria, i és l'única espècie del gènere Argania.

Argània

L'argània creix fins als 8-10 metres d'alçada i viu uns 150-200 anys. És espinosa, amb el tronc rugós. Té petites fulles de 2-4 cm de longitud, ovals amb l'àpex arrodonit. Les flors són petites, amb cinc pètals groc-verdosos; floreix a l'abril. El fruit és de 2-4 cm de longitud i 1,5-3 cm d'amplada, amb una pell gruixuda que envolta la closca, amarga i amb una fortor desagradable; aquesta closca envolta els fruits, que contenen 2-3 llavors riques en oli. El fruit triga un any a madurar, fins al juny-juliol de l'any següent.

Els boscos d'argània cobreixen 8.280 km² i han estat declarats Reserva de la Biosfera per la UNESCO. La superfície d'aquests boscos ha minvat un 50% durant els darrers cent anys a causa del seu ús com a combustible, la pastura i el cultiu intensiu. La millor protecció per conservar l'argània podria ser el recent desenvolupament de la producció d'oli d'argània per exportar-lo com un producte d'alt valor comercial.

Usos[modifica | modifica el codi]

Cabres enfilades dalt d'una argània

En alguns llocs del Marroc, l'argània pren el lloc de l'olivera com a font de recursos, ja que es fa servir com a farratge, combustible i fusta. És el combustible de la societat berber, especialment a prop d'Essaouira. Les cabres sovint s'enfilen a les argànies per menjar-se'n les fulles.[1]

Oli d'argània[modifica | modifica el codi]

Argània al nord de Taroudant

L'oli d'argània es produeix en diverses cooperatives de dones de la regió. La majoria de les tasques per a l'extracció de l'oli són intensives, com ara extreure la polpa (que es fa servir com a menjar per als animals) i triturar els fruits entre dues pedres com si fossin nous. Les llavors es treuen i es torren, i això dóna un gust característic a l'oli.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «The Moroccan Argan Tree». Arxivat de l'original el 5 de juliol de 2008.
  • O. M'Hirit, M. Bensyane, F.Benchekroun, S.M. El Yousfi, M. Bendaanoun. L'arganier: une espèce fruitière-forestière à usages multiples. Pierre Mardaga, 1998. ISBN 2-87009-684-4. 
  • J.F. Morton i G.L. Voss. «The argan tree (Argania sideroxylon, Sapotataceae), a desert source of edible oil». Economic Botany, vol. 41, 2, 1987, pàg. 221-233.
  • Rachida Nouaim. L'arganier au Maroc: entre mythes et réalités. Une civilisation née d'un arbreune espèce fruitière-forestière à usages multiples. Paris: L'Harmattan, 2005. ISBN 2-7475-8453-4. 
  • H.D.V. Prendergast i C.C. Walker. «The argan: multipurpose tree of Morocco». Kew Magazine, vol. 9, 2, 1992, pàg. 76-85.
  • Dr, Elaine M. Solowey. Supping at God's table. Thistle Syndicate, 2006, p. 75-76. ISBN 0-9785565-1-8. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]