Argelers
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la comarca del Rosselló | |||
 |
|||
| Estat • Regió • Departament • Districte • Cantó |
França Llenguadoc-Rosselló Pirineus Orientals Ceret Argelers |
||
| Gentilici | Argelerenc, argelerenca | ||
| Superfície | 58,67 km² | ||
| Altitud | 16 m (màx.:1.099 mín.:0) |
||
| Població (2004) • Densitat |
9.869 hab. 168,21 hab/km² |
||
| Coordenades | 42° 32′ 47″ N 03° 01′ 23″ E | ||
| Agermanament | Hürth (Alemanya) Montgat (Maresme)[1] |
||
Argelers (en francès Argelès-sur-Mer) és una vila i municipi del Rosselló. Termeneja amb Elna, Palau del Vidre, Sant Andreu de Sureda, Sureda, Banyuls de la Marenda, Cotlliure i, a l'Alt Empordà, amb Espolla. Recentment s'hi sol afegir un complement, 'de la Marenda', que no es justifica ni en l'aspecte històric o geogràfic, probablement per influència del complement francès «sur Mer» necessari en francès per tal de diferenciar-lo d'Argelèrs-Banhèras i d'Argelèrs o Arguilèrs (de Gasòst) (en francès Argelès-Bagnères i Argelès-Gazost) i també perquè a l'Estat Francès molts de municipis han afegit aquest «sur Mer» a fi de valoritzar la vila i atreure turistes.[2]
L'església parroquial del segle XIV, amb un campanar destacat, és consagrada a Nostra Senyora del Prat.
[edita] Història
Una llegenda diu que Argelers va ser fundada per Hèrcules. La presència de dos dólmens i d'osseres indica que el territori del municipi ja era ocupat per humans des de la prehistòria.
Històricament, la primera menció remunta al 879 com «Villa de Argilariis». El nom es pot trobar al segle X amb les formes «Argelarium, Argelaria o Argileria». Existeixen dues explicacions sobre el significat del nom:
- Un lloc d'argelacs o argelagues, un arbust espinós. Aquesta planta és a l'escut del municipi, però lingüísticament és una etimologia dubtosa.
- Un lloc argilós.
La vila, desprès de ser sota dependència dels comtes del Rosselló, va entrar al domini reial català. Va ser un centre de confrontacions entre els reis de Mallorca i els d'Aragó, al segles XIII i XIV. El 1298 es va signar un tractat de pau entre Jaume II de Mallorca i Jaume II el Just, però va durar ben poc. El 1344 Pere el Cerimoniós va assetjar la vila i va posar fi al regne de Mallorca. Al segle XV va tornar a ser assetjada pel rei francès Lluís XI i, el 1793, per les tropes espanyoles del general Ricardos.
El 1939, a la fi de la guerra civil espanyola, les autoritats franceses van tancar desenes de milers de refugiats en un camp de concentració situat al nord de la platja d'Argelers.
[edita] Referències
- ↑ Dades d'agermanament de l'Ajuntament(francès)
- ↑ Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord, pàgina 65.
[edita] Enllaços externs
 |
Aquest article de la Catalunya Nord necessita d'una imatge per millorar. Afegiu-ne una o carregueu-la. |
