Argonauta (cefalòpode)
|
|
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
†Argonauta absyrtus |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
||||||||||||||
Els argonautes (Argonauta, l'únic gènere de la família Argnoautidae) constitueixen un grup de pops pelàgics. També són anomenats "nàutils de paper".
Els argonautes es troben a aigües tropicals i subtropicals de tot el món; viuen a mar obert. Com la majoria dels pops, tenen un cos arrodonit i vuit tentacles. De totes maneres, a diferència de la majoria de pops, viuen a prop de la superfície del mar i no al llit marí.
Dimorfisme sexual i reproducció [modifica]
Els argonautes mostren un dimorfisme sexual extrem tant en la mida com en la longevitat. Les femelles fan fins 10 cm i fan conquilles de fins 30 cm, mentre que els mascles rarament ultrapassen els 2 cm. Els mascles només s'aparellen una vegada en la seva curta vida, mentre que les femelles són iteròpares, capaces de tenir descendència moltes vegades. Les femelles ja van ser descrites des de temps antics i els mascles només es van observar des de finals del segle XIX.
Els mascles no tenen tentacles dorsals i usen un braç modificat (hectocotylus) per transferir l'esperma.[1]
Referències [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Argonauta (cefalòpode) |
- ↑ Plantilla:It icon Delle Chiaje, S.. Memorie sulla storia e notomia degli animali. Senza Vertebre del Regno di Napoli. I, 1825.