Argonauta argo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Argonauta argo
Classificació científica Edita
Regne: Animalia
Fílum: Mollusca
Classe: Cephalopoda
Ordre: Octopoda
Família: Argonautidae
Gènere: Argonauta
Espècie: Argonauta argo
Linnaeus, 1758
Sinònims
  • Argonauta papyracea
    Röding, 1798
  • Argonauta grandiformis
    Perry, 1811
  • ?Argonauta striata
    Perry, 1811
  • Ocythoe antiquorum
    Leach, 1817
  • Trichocephalus acetabularis
    Chiaie, 1827 in 1823-1831
  • ?Todarus argo nom. nud.
    Rafinesque, 1840
  • Argonauta minor
    Risso, 1854
  • Argonauta naviformis
    Conrad, 1854
  • Argonauta papyria
    Conrad, 1854
  • ?Argonauta argo f. agglutinans
    Von Martens, 1867
  • ?Argonauta argo f. aurita
    Von Martens, 1867
  • ?Argonauta argo f. mutica
    Von Martens, 1867
  • ?Argonauta argo f. obtusangula
    Von Martens, 1867
  • Argonauta bulleri
    Kirk, 1886
  • ?Argonauta argo var. americana
    Dall, 1889
  • Argonauta cygnus
    Monterosato, 1889
  • Argonauta ferussaci
    Monterosato, 1914
  • Argonauta argo mediterranea
    Monterosato, 1914
  • ?Argonauta monterosatoi
    Coen in Monterosato, 1914
  • ?Argonauta monterosatoi
    Coen, 1914
  • ?Argonauta monterosatoi
    Coen, 1915
  • Argonauta sebae
    Valenciennes in Monterosato, 1914

Argonauta argo, és l'espècie tipus del gènere Argonauta. És un mol·lusc octòpode. La femella d'aquesta espècie com totes les dels argonautes creen un embolcall papiraci per protegir els ous (paper nautilus).[1] A. argo és l'espècie més grossa dins del seu gènere. L'embolcall papiraci més gros enregistrat feia 300.0 mm.[2][3]

Mida[modifica | modifica el codi]

  • Les femelles : fins a 12 cm (llargada del manell), amb la conquilla pot fer 30 cm com a màxim.
  • Els mascles : 2 cm com a màxima llargada.
Left: Un dels primers dibuixos de A. argo, del Index Testarum Conchyliorum (1742) per Niccolò Gualtieri
Right: Una femella A. argo sense la conquilla

A. argo té una distribució cosmopolita dins les aigües tropicals i subtropicals.[1] Hi ha una forma nana al Mediterrani descrita com Argonauta argo mediterranea Monterosato, 1914.

Es creu que A. argo s'alimenta principalment de mol·luscs pelàgics i té nombrosos depredadors. S'ha trobat dins l'estòmac d'Alepisaurus ferox.[4]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Norman, M.. Cephalopods: A World Guide. ConchBooks, 2000, p. 190–191. 
  2. Pisor, D. L.. Registry of World Record Size Shells. 4th edition. Snail's Pace Productions and ConchBooks, 2005, p. 12. 
  3. (rus) Nesis, K. N. (1982). Abridged key to the cephalopod mollusks of the world's ocean. Light and Food Industry Publishing House, Moscow, 385+ii pp. [Translated into English by B. S. Levitov, ed. by L. A. Burgess (1987), Cephalopods of the world. T. F. H. Publications, Neptune City, NJ, 351 pp.]
  4. (francès) Rancurel, P.. «Les contenus stomacaux d' Alepisaurus ferox dans le sud-ouest Pacifique (Céphalopodes)». Cah. O.R.S.T.O.M. Ser. Océanogr., vol. 8, 4, 1970, pàg. 4–87.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Argonauta argo