Argos (Argòlida)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga.

Argos és una ciutat de Grècia, al Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida. L'antiga ciutat era a uns 5 km de la costa i tenia una ciutadella anomenada Làrissa. La veïna Nàuplia fou el port d'Argos. La ciutat moderna té uns 30.000 habitants.

Història mitològica[modifica | modifica el codi]

La llegenda atribueix la seva fundació al pelasg Inac, al seu fill Foroneu o al seu nét Argos. Els seus descendents van regnar a la ciutat durant nou generacions i el darrer rei Gelanor fou derrocat per l'egipci Dànau. El seu successor va ser Linceu, que va ser succeït per Abas. Els dos fills d'Abas es van repartir el territori: Acrisos es va quedar Argos i Proetos es va quedar Tirint. Perseu, fill de Dànae i nét d'Acrisos, va fundar Micenes, que va esdevenir la capital del regne. Euristeu, nét de Perseu, fou succeït com a rei de Micenes per Atreu, fill de Pèlops, que va deixar com a successor el seu nét Agamèmnon, que va governar sobre bona part del Peloponès. Homer descriu Micenes com la capital i Argos com a ciutat subordinada sota el govern de Diomedes. El fill d'Agamèmnon, Orestes, va unir els governs de Micenes i Argos i més tard el de Lacedemònia pel matrimoni amb Hermíone, filla de Menelau. Orestes va tornar a establir la capital a Argos; amb el seu successor Tisamenos, es va produir la invasió dels doris, que el van expulsar i van esdevenir els amos d'Argos. La llegenda acaba aquí i a partir de llavors ja es coneixen alguns fets històrics. La deïtat local fou Hera d'origen aqueu. El temple d'Hera era el centre de culte de tot el districte.

Història[modifica | modifica el codi]

Els seus habitants s'anomenaven argius. En temps d'Homer el nom argiu era equivalent a aqueu. Se sap que la regió d'Argos estava poblada per aqueus quan van arribar els doris i en general moltes ciutats van conservar la seva població aquea, i només algunes van ser poblades per doris, com va ser el cas d'Argos. Un rei de nom Fidó (Pheidon), de la casa de Tèmenos, se situa entre 770 aC i 730 aC i amb ajut dels pisatanis va intentar establir una supremacia sobre el Peloponès i al 747 aC va usurpar la presidència dels octaus jocs olímpics, però fou derrotat pels espartans i eleans. Argos fou el cap d'una lliga de ciutats dòriques: Cleones, Phlius, Sicyon (Sició), Epidaure, Troezen, Hermione, i Egina. Aquesta lliga, de caràcter religiós, fou anomenada Amfictionia d'Argos, i va durar fins al 514 aC. Les lluites amb Esparta van ser contínues i la causa principal fou la possessió del districte de Cinúria i es van produir moltes batalles entre les quals se'n recorda una en què Argos va guanyar Hysia cap al 669 aC; però al 547 aC Esparta ja es va fer amb l'hegemonia després d'aconseguir el domini de Cynuria (amb la llegendària batalla dels tres-cents campions en què va destacar Othryades)

Al 514 aC Egina i Sició, antigues membres de l'amfictionia, que havien estat aliades d'Esparta contra Argos foren condemnades a pagar una multa. Amb el rei Cleomenes els espartans van aconseguir la victòria de Tirint on van morir sis mil argius i la llegenda diu que la ciutat es va salvar per les dones que dirigides per la poetessa Telèsil·la van rebutjar als espartans a les muralles de la ciutat, cosa que sembla que mai va passar, però és cert que la ciutat es va quedar sense homes i foren els esclaus qui van assolir el govern mentre els infants de les classes dirigents creixien fins quan van tornar al poder i van expulsar els esclaus cap a Tirint. Llavors Argos ja només va tenir una supremacia religiosa, i no va participar en les guerres contra Pèrsia per la manca de poder, declarant-se neutral; en aquest temps Micenes i Tirint eren independents i aliades d'Esparta; al 468 aC els argius van destruir Micenes i, a la mateixa època, Tirint, Hysiae, Midea, i altres ciutats del districte. Molts ciutadans de ciutats properes foren traslladats a la ciutat. La supremacia religiosa sobre regions veïnes encara durava en començar la guerra del Peloponès al 432 aC.

Al segle VI aC fou seu d'una escola d'escultura en la qual van destacar Ageladas i els seus tres deixebles ídies, Miró i Policlet, tres dels més grans escultors antics. Al mateix temps va destacar el músic i poeta Sacadas (cap al 590-580 aC). La poetessa Telèsil·la, contemporània de Cleomenes, fou també un personatge destacat. Pirrus fou enterrat al temple de Demetri prop d'Argos.

Mentre va durar el poder dòric hi havia tres classes de ciutadans: els doris de la ciutat dividits en tres tribus (més tard quatre) entre els quals n'hi havia alguns que no eren dòrics; els Periecis, antics habitants aqueus; i els Gimnesis esclaus, equivalents als ilotes d'Esparta. El rei era el cap de l'estat i eren descendents de Temenos fins al rei Meltas i després va venir una altra dinastia que governava en temps de les guerres amb Pèrsia. El rei tenia el poder limitat per un Consell, però en portar-hi nous habitants l'estructura va canviar i la monarquia fou eliminada i es va establir un govern democràtic amb un consell, el cos dels vuitanta (probablement d'origen aristocràtic) i l'Artynais que eren els dirigents del consell. Una de les institucions de la ciutat fou l'ostracisme; també es varen establir les corts militars en què els soldats jutjaven la conducta dels seus caps a la tornada d'una expedició militar.

En temps de Tucídides, Argos es va aliar amb Atenes. Argos va ser neutral durant els primers deu anys de la guerra del Peloponès perquè tenia un tractat de treva de trenta anys amb Esparta. Argos va incrementar la seva riquesa mentre Esparta s'empobria amb la guerra. La pau de Nicies (421 aC) va portar Argos a buscar la supremacia i va ingressar a la Lliga contra Esparta a la qual van entrar Corint, Mantinea i Èlide. Argos va formar un cos d'hoplites d'un miler d'homes escollits i ben entrenats. El 420 aC Atenes va signar un tractat d'aliança amb Argos, però el 418 aC la batalla de Mantinea va posar fi a l'aliança amb una derrota completa dels argius i els seus aliats en la qual només els hoplites especials d'Argos van mantenir el camp. Argos va ser llavors aliada d'Esparta sota la direcció del partit oligàrquic que tenia el suport dels hoplites i que va prendre el poder el 417 aC. Però al cap d'uns mesos el poble es va revoltar i va expulsar els oligarques i el nou govern va renovar l'aliança amb Atenes i va iniciar la construcció de muralles que havien d'arribar fins a la mar, però foren destruïdes pels espartans abans d'acabar-les. Argos va romandre fidel a l'aliança amb Atenes durant tota la guerra.

Després de la guerra Argos fou sempre al costat dels enemics d'Esparta. Al 395 aC fou aliada d'Atenes, Tebes i Corint i altres contra Esparta. Al 362 aC Argos va combatre a Tebes que era atacada per Esparta que tenia com aliada a Atenes. En aquest temps els oligarques van intentar recuperar el poder i el poble es va revenjar amb disturbis (anomenats Skutalismos o Club de la llei) que van causar la mort de molts oligarques i demòcrates moderats (més de mil).

El rei Pirros d'Epir va voler sorprendre la ciutat i va morir a les seves portes. En aquesta època Argos fou governada per tirans ajudats pels reis de Macedònia que va durar fins que Aratos, després d'enderrocar els tirans de Sicione i Corint, va convèncer Aristòmac, tirà d'Argos, de renunciar al poder. Llavors Argos es va unir a la Lliga Aquea (229 aC) a la qual va romandre unida fins a la conquesta romana al 146 aC amb l'excepció de l'ocupació de la ciutat pels espartans sota Cleomenes i després sota Nabis, tirà d'Esparta, i la seva dona. Sota el romans fou capçalera del districte d'Argolis (Argòlida).

Domini bizantí i català[modifica | modifica el codi]

La ciutat pertanyé a l'Imperi Bizantí on va tenir certa importància. El 1248 va passar al ducat d'Atenes i quan fou conquerit pels catalans al duc franc que es va retirar a la senyoria d'Argos i Nàuplia. El territori va ser venut per la darrera senyora Maria d'Enghieu a Venècia el 1388. El 1394 va passar als dèspotes de Mistra. Al 1460 fou conquerida pels otomans.

Ciutat moderna[modifica | modifica el codi]

Sota els otomans fou una petita ciutat provincial. Durant la guerra de la independència fou cremada pels turcs (1825) i defensada per Ypsilandis dels atacs otomans.

Coord.: 37° 38′ 16″ N, 22° 43′ 38″ E / 37.6377°N,22.7273°E / 37.6377; 22.7273

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Argos (Argòlida)