Argument ad baculum
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per verificabilitat. Us animem a millorar-lo afegint referències a fonts fiables i independents. Tota informació no verificable pot ser posada en dubte o eliminada. Informeu a l'editor principal afegint a la seva pàgina de discussió: {{subst:AvísFR|Argument ad baculum}}--~~~~ |
Un argument ad baculum o argumentum ad baculum (en llatí, vol dir "argument que apel al bastó"), és una fal·làcia que implica sostenir la validesa d'un argument basant-se en la força o l'amenaça de l'ús de la força. Resumint podríem dir que per a aquesta fal·làcia: "La força fa el dret". L'argumentum ad baculum pot ser considerat com un subtipus de la argumentum ad consequentiam o com un subtipus del "argument d'autoritat". En el primer cas, interpretaríem que el argumentant es veu forçat a admetre la validesa de la fal·làcia per evitar les conseqüències negatives de no fer-ho (ie la violència), mentre que en el segon cas, entendríem que el argumentant admetria la validesa de la conclusió fal·laç davant l'autoritat que reclama la fal·làcia (autoritat basada no en el coneixement com en l'argument d'autoritat clàssic sinó basada en la força). Encara que aquestes interpretacions són factibles se sol considerar l'argument ad baculum un tipus de fal·làcia independent donat el estès del seu ús i la importància en l'argumentació política i periodística fal·laç.
Taula de continguts |
[modifica] Ús
Aquesta fal·làcia es presenta de dues maneres: com fal·làcia lògica i com fal·làcia no-lògica; analitzarem aquests dos usos a continuació. L'ús del argumentum ad baculum és fàcilment identificable i neutralitzable en una argumentació quan es manifesta de manera explícita, però, el més comú és que es oculti el seu ús amb insinuacions vetllades. Aquest caràcter generalment implícit del seu ús fa que la seva força en l'argumentació sigui més subtil però no menys destructiva per al discurs racional. Per exemple, rarament aquesta fal·làcia es presenta d'aquesta manera: "si no creus en R et colpegi" sinó més bé així: "jo crec en R i tinc capacitat d'exercir la força en què creus tu?". És clar en l'exemple segon l'ús d'aquesta fal làcia, encara que no es presenti amb total explicitud l'amenaça.
Un tipus de fal·làcia estretament lligada al argumentum ad baculum és el argumentum ad terrorem. Les opinions són divergents sobre la seva relació: hi ha qui consideren que ad terrorem és un subtipus de l'argument ad baculum; altres autors sosté que les dues denominacions es refereixen a una mateixa fal·làcia, i, finalment, hi ha qui manté que són dos tipus de falàcies diferenciades.
[modifica] Com argument lògic
Com fal·làcia lògica l'argumentum ad baculum té la següent forma:
Si x no accepta que H és veritable llavors passa G (sent G una coacció o atac cap x). Per tant, H és veritable.
Aquest argument és fal·laç ja que l'atac o coacció no diuen res de la validesa o invalidesa d'H Aquesta fal·làcia va ser identificada ja en la Edat Mitjana encara que, malauradament, el seu ús és tan antic com l'home.
[modifica] Exemples
"Si l'Iran sosté el seu dret a utilitzar energia atòmica amb fins civils haurà enfrontar-se a les decisions que prengui la comunitat internacional. Després Iran no té dret a usar energia atòmica amb fins civils. "
(No es discuteix prioritàriament sobre el dret o no d'un país d'utilitzar una font d'energia, sinó que l'argumentació se centra, essencialment, en les conseqüències que tindria per a l'Iran aquest ús)
"- Hauríem anar cap a l'esquerra en el proper encreuament.
- Jo porto el volant: la direcció correcta és la dreta. "
[modifica] Com argument no-lògic
Una altra és la forma no-lògica d'aquesta fal làcia:
Si x no accepta que H és veritable llavors passa G (sent G una coacció o atac cap x). Per tant, x hauria d'acceptar la veritat d'H per evitar G.
Aquesta és una forma no-lògica de la fal·làcia ja que la conclusió no diu res de la validesa o invalidesa d'H sinó només la conveniència de x d'acceptar la seva veritat per evitar una conseqüència G. La conclusió és de naturalesa pragmàtica: dóna unes pautes de conducta per x encaminades a evitar G, però x podria no desitjar evitar G per raons ètiques o de sentit pràctic (minusvaloració del risc real de l'amenaça, per exemple). El tipus no-lògic, per les raons abans adduïdes, de la fal·làcia ad baculum és molt més freqüent que el tipus lògic.
[modifica] Exemples
"Si creus que no has de pagar impostos llavors el teu sou i propietats et seran embargats, per tant, si no vols veure't convertit en un indigent has creure de pagar els teus impostos és la teva obligació."
"Si no utilitzes el teu cinturó de seguretat, la policia et multarà. Per tant, si veus un policia a prop, utilitza el teu cinturó de seguretat per evitar ser multat per ells. "(I no per les raons de seguretat que impliquen l'portar posat el cinturó).
A la pel·lícula "Star Wars Episodi IV: Una Nova Esperança" es produeix un exemple d'aquest ús no-lògic de la fal·làcia ad baculum quan R2-D2 està guanyant una partida d'escacs hologràfic a Chewbacca:
C3PO: Ell ha fet un moviment correcte, cridar no et servirà.
Han Solo: (interrompent) Deixa-ho. No és intel·ligent irritar a un Wookie.
C3PO : Però senyor, ningú es preocupa per irritar un androide.
Han Solo : Serà perquè els androides no els treuen els braços de les seves articulacions als seus contrincants quan perden. Se sap que els Wookie fan això.
C3PO : Comprenc el seu punt de vista, senyor. Et suggereixo una nova estratègia, R2. Deixa guanyar al Wookie.
