Argument ad ignorantiam

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
ARGVMENTA
Argument a silentio
Argument ad antiquitatem
Argument ad baculum
Argument ad consequentiam
Argument ad crumenam
Argument ad hominem
Argument ad ignorantiam
Argument ad lazarum
Argument ad logicam
Argument ad nauseam
Argument ad novitatem
Argument ad populum
Argument ad verecundiam
Reductio ad absurdum

Un argument ad ignorantiam o argument d'ignorància és una fal·làcia lògica que intenta demostrar una conclusió a partir de la ignorància sobre la seva falsedat. O dit d'una altra manera, afirma que si un determinat fet no es pot explicar, llavors no pot succeir, o que si l'evidència d'un fet no ha estat demostrada, llavors aquest fet no pot existir.[1]

En la seva forma general es pot escriure:

  1. Ningú no ha demostrat A;
  2. Per tant A és fals.

A pot ser una altra proposició, com "B és vertader":

  1. Ningú no ha demostrat "B és vertader";
  2. Per tant B és fals.

O com "B és fals":

  1. Ningú no ha demostrat "B és fals";
  2. Per tant B és vertader.

Clarament, aquest tipus d'argument és fal·laç. La seva premissa (1) pot ser vertadera, però això no garanteix la conclusió (2). En altres paraules, «l'absència d'evidència no és evidència d'absència».

Introducció[modifica | modifica el codi]

Si jo fóra a dir això, ja que la meva asseveració no pot ser refutada, és d'una presumpció intolerable per part de la raó humana dubtar d'això, per tant hauria correctament d'haver pensat d'estar dient bestieses. – Bertrand Russell

Argument bàsic[modifica | modifica el codi]

Els arguments que apel·len a la ignorància per arribar a una conclusió definitiva es basen "simplement" en el fet que la veracitat de la proposició no és refutada. Aquests arguments no tenen en compte que els límits de la comprensió o la certesa no canvien el que és veritat. És a dir, no "informen" sobre la realitat. Això és el que la realitat és; i aquesta no "espera" a que la lògica humana o l'anàlisi es formulen. La realitat existeix en tot moment, i existeix independentment del que està en la ment de cadascú. Sent així que l'impuls real de la ciència i l'anàlisi racional és el de separar la noció preconcebuda del què la realitat és, i en tot moment estar oberts a l'observació de la naturalesa tal com es comporta, per tal de descobrir vertaderament la realitat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. No Bustamante Bustamante. Locuciones Latinas En Materia Juridica. Palibrio, 21 November 2012, p. 75–. ISBN 978-1-4633-4183-1 [Consulta: 16 maig 2013].