Argyrosomus japonicus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Argyrosomus japonicus
Argyrosomus japonicus.JPG
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Perciformes
Subordre: Percoidei
Família: Sciaenidae
Gènere: Argyrosomus
(De la Pylaie, 1835)[1]
Espècie: A. japonicus
Nom binomial
Argyrosomus japonicus
(Temminck & Schlegel, 1843)[2][3]

Argyrosomus japonicus és una espècie de peix de la família dels esciènids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Depredadors[modifica | modifica el codi]

A Austràlia és depredat per Argyrosomus hololepidotus i a Sud-àfrica per Crocodylus niloticus, Carcharhinus brachyurus, Carcharhinus limbatus, Carcharhinus obscurus i Sphyrna zygaena.[6]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix de clima tropical i bentopelàgic.[4]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a Austràlia, la Xina (incloent-hi Hong Kong), Djibuti, l'Índia, el Japó (incloent-hi les Illes Ryukyu), Corea, Maurici, Moçambic, Oman, Pakistan, Sud-àfrica, Taiwan i el Vietnam.[7][8][9][10][11][12][5][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36]

Ús comercial[modifica | modifica el codi]

És important com a aliment.[37]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. De la Pylaie, 1835. Recherches, en France, sur les poissons de l'Océan, pendant les années 1832 et 1833. A: Mem. Congr. Sci. France, 2nd Sess., Poitiers, 1834. Rouen. Recherches France . 524-534.
  2. BioLib (anglès)
  3. Temminck, C. J. & H. Schlegel. 1843. Pisces, Fauna Japonica Parts 2-4: 21-72.
  4. 4,0 4,1 4,2 FishBase (anglès)
  5. 5,0 5,1 Griffiths, M.H. i P.C. Heemstra, 1995. A contribution to the taxonomy of the marine fish genus Argyrosomus (Perciformes: Sciaenidae), with descriptions of two new species from southern Africa. Ichthyol. Bull., J.L.B. Smith Inst. Ichthyol. Núm. 65, 40 p.
  6. FishBase (anglès)
  7. FishBase (anglès)
  8. Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1993. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma, Itàlia. 250 p.
  9. Bouhlel, M., 1988. Poissons de Djibouti. Placerville (Califòrnia): RDA International, Inc. 416 p.
  10. Chen, C.-H., 2004. Checklist of the fishes of Penghu. FRI Special Publication. Núm. 4. 175 p.
  11. Fouda, M.M. i G.V. Hermosa, Jr., 1993. A checklist of Oman fishes. Sultan Qaboos University Press, Oman. 42 p.
  12. Griffiths, M.H., 1997. Influence of prey availability on the distribution of dusky kob Argyrosomus japonicus (Sciaenidae) in the Great Fish River Estuary, with notes on the diet of early juveniles from three other estuarine systems. S. Afr. J. Mar. Sci. 18:137-145.
  13. Hall, D.A., 1984. The Coorong: biology of the major fish species in Sydney estuary. Department of Agriculture, New South Wales. Fisheries Bulletin 1. 47 p.
  14. Hoese, D.F., D.J. Bray, J.R. Paxton i G.R. Allen, 2006. Fishes. A Beasley, O.L. i A. Wells (eds.) Zoological Catalogue of Australia. Volum 35. ABRS & CSIRO Publishing: Australia Part 1, pp. xxiv 1-670; Part 2, pp. xxi 671-1472; Part 3, pp. xxi 1473-2178.
  15. Huang, Z., 2001. Marine species and their distribution in China's seas. p. 404- 463. Vertebrata. Smithsonian Institution, Florida, Estats Units. 598 p.
  16. Johnson, J.W., 1999. Annotated checklist of the fishes of Moreton Bay, Queensland, Australia. Memoirs of the Queensland Museum 43(2):709-762.
  17. Kailola, P.J., M.J. Williams, P.C. Stewart, R.E. Reichelt, A. McNee i C. Grieve, 1993. Australian fisheries resources. Bureau of Resource Sciences, Canberra, Austràlia. 422 p.
  18. Kuo, S.-R. i K.-T. Shao, 1999. Species composition of fish in the coastal zones of the Tsengwen estuary, with descriptions of five new records from Taiwan. Zool. Stud. 38(4):391-404.
  19. Lake, J.S., 1971. Freshwater fishes and rivers of Australia. Thomas Nelson Ltd., Austràlia. 61 p.
  20. Masuda, H. i G.R. Allen, 1993. Meeresfische der Welt - Groß-Indopazifische Region. Tetra Verlag, Herrenteich, Melle. 528 p.
  21. Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tòquio, Japó. 437 p.
  22. May, J.L. i J.G.H. Maxwell, 1986. Trawl fish from temperate waters of Australia. CSIRO Division of Fisheries Research, Tasmània. 492 p.
  23. Ni, I.-H. i K.-Y. Kwok, 1999 Marine fish fauna in Hong Kong waters. Zool. Stud. 38(2):130-152.
  24. Okiyama, M., 1988. An atlas of the early stage fishes in Japan. Tokai University Press, Tòquio, Japó. 1157 p.
  25. Randall, J.E., 1995. Coastal fishes of Oman. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 439 p.
  26. Randall, J.E. i K.K.P. Lim (eds.), 2000. A checklist of the fishes of the South China Sea. Raffles Bull. Zool. Suppl. (8):569-667.
  27. Sasaki, K., 1996. Sciaenid fishes of the Indian Ocean (Teleostei, Perciformes). Mem. Fac. Sci. 16/17:83-95.
  28. Scott, T.D., C.J.M. Glover i R.V. Southcott, 1974. The marine and freshwater fishes of South Australia. A.B. James, Government Printer, Austràlia Meridional. 2a. edició. 392 p.
  29. Shao, K.-T., J.-P. Chen, P.-H. Kao i C.-Y. Wu, 1993. Fish fauna and their geographical distribution along the western coast of Taiwan. Acata Zoologica Taiwanica 4(2): 113-140.
  30. Shen, S.C. (ed.), 1993. Fishes of Taiwan. Department of Zoology, National Taiwan University, Taipei. 960 p.
  31. Torres, F.S.B. Jr., 1991. Tabular data on marine fishes from Southern Africa, Part I. Length-weight relationships. Fishbyte 9(1):50-53.
  32. Van der Elst, R., 1981. A guide to the common sea fishes of southern Africa. C. Struik, Ciutat del Cap. 367 p.
  33. Van der Elst, R., 1993. A guide to the common sea fishes of southern Africa. (3a. edició) Struik Publishers, Ciutat del Cap, Sud-àfrica. 398 p.
  34. Van der Elst, R.P. i F. Adkin (eds.), 1991. Marine linefish: priority species and research objectives in southern Africa. Oceanogr. Res. Inst., Spec. Publ. Núm. 1. 132 p.
  35. Wallace, J.H., 1975. The estuarine fishes of the east coast of South Africa. III. Reproduction. Invest. Rep. Oceanogr. Res. Inst. (4):1-51.
  36. Whitfield, A.K., 1998. Biology and ecology of fishes in southern African estuaries. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Sud-àfrica. 223 p.
  37. Griffiths, M.H. i P.C. Heemstra, 1995.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 1988. New restrictions for mulloway fishery. Aust. Fish. 47(8):9-10.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Bykov, V.P., 1983. Marine fishes: chemical composition and processing properties. Amerind Publishing Co. Pvt. Ltd., Nova Delhi. 333 p.
  • Dixon, P.I., 1990. Identification and discrimination of mulloway in Australian waters based on mitochondrial DNA sequence data. Centre for Marine Science, University of New South Wales. Sydney. 38 p.
  • Fielder, D.S. i W. Bardsley, 1999. A preliminary study on the effects of salinity on growth and survival of mulloway Argyrosomus japonicus larvae and juveniles. J. World Aquacult. Soc. 30(3):380-387.
  • Frimodt, C., 1995. Multilingual illustrated guide to the world's commercial warmwater fish. Fishing News Books, Osney Mead, Oxford, Anglaterra. 215 p.
  • Griffiths, M.H., 1997. Feeding ecology of southern African Argyrosomus japonicus (Pisces: Sciaenidae), with emphasis on the eastern Cape. S. Afr. J. Mar. Sci. 249-264.
  • Hall, D.N., 1984. The Coorong: biology of the major fish species and fluctuations in catch rates 1976-1983. SAFIC 8(1):3-17.
  • Heemstra, P.C., 1986. Sciaenidae. p. 616-619. A: M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
  • Liao, C.-I., H.-M. Su i E.Y. Chang, 2001. Techniques in finfish larviculture in Taiwan. Aquaculture 200(2001):1-31.
  • Marais, J.F.K., 1981. Seasonal abundance, distribution, and catch per unit effort using gill-nets, of fishes in the Sundays estuary. S. Afr. J. Zool. 16(3):142-150.
  • Neira, F.J., A.G. Miskiewicz i T. Trnski, 1998. Larvae of temperate Australian fishes: laboratory guide for larval fish identification. University of Western Australia Press. 474 p.
  • Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Argyrosomus japonicus