Ariní
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
|
v.32, vegeu el llistat |
||||||||||||
|
|
||||||||||||
|
Arini |
||||||||||||
Els arinins (Arinae) són una subfamília d'aus neotropicals, dins de la família dels psitàcids (Psittacidae) i l'ordre dels psitaciformes (Psittaciformes). Les diferents espècies reben noms comuns com guacamais, papagais o lloros. Diverses espècies s'han extingit des del descobriment d'Amèrica pels occidentals.
Aquestes aus acolorides, d'acord amb la major part de les classificacions són un grup homogeni, seguint criteris morfològics i biogeogràfics. En la classificació de Peters, aquestes aus s'agrupen en la tribu Arini, dins la subfamília Psittacinae. Howard i Moore van elevar aquest ocells al rang de subfamília, sota el nom d'Arinae.
Dins aquest grup d'aus es distingeixen dos subgrups diferents, les espècies amb rectrius curtes i les espècies amb rectrius llargues. Aquests dos grups podrien ser línees diferents, de manera que els arinins podrien ser en realitat dues subfamílies diferents si es confirma aquesta hipòtesi.[1]
Gèneres [modifica]
Grup de cua llarga
- Gènere Anodorhynchus, amb tres espècies, una d'elles recentment extinta.
- Gènere Cyanopsitta, amb una espècie: Cyanopsitta spixii, extinta en la natura.
- Gènere Ara, amb 8 espècies vives i almenys una extinta recentment.
- Gènere Orthopsittaca, amb una espècie: Orthopsittaca manilata.
- Gènere Primolius, amb tres espècies.
- Gènere Diopsittaca, amb una espècie: Diopsittaca nobilis.
- Gènere Guaruba, amb una espècie: la cotorra daurada (Guaruba guarouba).
- Gènere Conuropsis, amb una espècie: Conuropsis carolinensis, extinta.
- Gènere Aratinga, amb 25 espècies vives i almenys una extinta recentment.
- Gènere Rhynchopsitta, amb dues espècies.
- Gènere Ognorhynchus, amb una espècie: Ognorhynchus icterotis.
- Gènere Nandayus, amb una espècie: l'aratinga nandai (Nandayus nenday).
- Gènere Leptosittaca, amb una espècie: Leptosittaca branickii.
- Gènere Cyanoliseus, amb una espècie: la cotorra de la Patagònia (Cyanoliseus patagonus).
- Gènere Pyrrhura, amb al voltant de 12 espècies, una de les quals potser s'ha extint recentment.
- Gènere Enicognathus, amb dues espècies.
- Gènere Pionites, amb dues espècies.
- Gènere Deroptyus, amb una espècie: Deroptyus accipitrinus.
- Gènere Brotogeris, amb 8 espècies.
- Gènere Myiopsitta, amb una espècie: la cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus).
- Gènere Bolborhynchus, amb tres espècies.
- Gènere Psilopsiagon, amb dues espècies.
Grup de cua curta
- Gènere Forpus, amb 7 espècies.
- Gènere Nannopsittaca, amb dues espècies.
- Gènere Touit, amb 8 espècies.
- Gènere Triclaria, amb una espècie: Triclaria malachitacea.
- Gènere Amazona, amb aproximadament 30 espècies vives i almenys dues extintes recentment.
- Gènere Pionus, amb 7 o 8 espècies
- Gènere Alipiopsitta, amb una espècie: Alipiopsitta xanthops.
- Gènere Pionopsitta, amb una espècie: Pionopsitta pileata.
- Gènere Pyrilia,amb 7 espècies.
- Gènere Hapalopsittaca, amb 4 espècies.
- Gènere Graydidascalus, amb una espècie: Graydidascalus brachyurus.
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ariní |
- ↑ Miyaki, C. Y.; Matioli, S. R.; Burke, T. & Wajntal, A. (1998): Parrot evolution and paleogeographical events: Mitochondrial DNA evidence. Molecular Biology and Evolution 15: 544-551. PDF fulltext
