Aristàgores de Milet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Aristàgores de Milet (Aristagóras Αρισταγόρας, Aristagoras) fou un governant de Milet que era cunyat i cosí de Histieu, el tirà local, i que durant l'estància d'aquest a la cort persa fou deixat en el comandament de la ciutat (epitropos o regent). Aristàgores era fill de Molpàgores

La seva conducta va portar a la guerra. Vers el 500 aC va rebre una ambaixada d'exiliats de Naxos, i va intentar conquerir Naxos amb aquestos: per aquesta expedició va aconseguir soldats que li va deixar el sàtrapa veí, Artafernes de Sardes (Lídia); però els perses van advertir els habitants de Naxos i el projecte va fallar (vers 499 aC)

Segons Heròdot el tresor d'Aristàgores estava buit i no podent pagar a Artafernes allò que li havia promès, va haver d'iniciar la revolta de Jònia. En tot cas va aprofitar que tenia la flota preparada. Un missatge d'Histieu fou el senyal. Es va proclamar la democràcia i es va demanar ajuda a Esparta que va enviar a Cleòmenes I que aviat es va haver de retirar a Atenes on va obtenir 20 galeres i 5 més dels eretris i el 499 aC va entrar a Jònia i va arribar fins a Sardes; al cap d'un temps els perses van contraatacar i Cleòmenes es va haver de retirar i els aliats es van escampar.

Aristàgores va fer un atac contra Srades i va cremar aquesta ciutat destruint el temple de Cibeles. Els rebels es van retirar sense aconseguir cap victòria decisiva. Després de la derrota a Efes els petits contingents atenencs es van retirar de la lluita.

La contraofensiva persa fou lenta però segura. Els comandant perses van sotmetre les ciutats. Aristàgores va planejar emigrar a Sardenya però finalment se'n va anar a Myrcinos a Tràcia. Vers el 497 aC quan atacava una ciutat dels veïns edons, fou derrotat per una sortida i va morir. Milet va ser conquerida pels perses el 494 aC i la revolta va quedar sufocada el 493 aC.