Aristòmenes d'Acarnània

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Aristòmenes d'Acarnània fou oficial d' Agàtocles, que vers el 205 aC exercia la regència d'Egipte en nom del rei Ptolemeu V Epífanes.

Quan va esclatar la revolta contra Agàtocles (204 aC), Aristòmenes fou l'únic que va intentar posar fi a la violència, però no va tenir èxit i es va haver d'escapar per no caure mort a mans dels sollevats. Després de la revolta la regència va passar al cap rebel Tlepòlemos o Tlepòlem.

El 202 aC els desastres en la lluista contra els seleucides van portar a que Aristòmenes fora cridat per exercir com a regent. Fou un dignatari capacitat que va rebaixar les taxes, va restaurar l'ordre, i va aixecar l'economia.

El 197 aC els egipcis rebels a Letòpolis i el Baix Egipte foren derrotats després d'un llarg setge, i dirigits pel faraó rebel Ankhmakis es van retirar cap a Tebes i l'Alt Egipte. Un intent de revolta del general Escopes (Skopas) a Alexandria, amb suport de Dicearc, fou descobert i els dos caps foren immediatament executats. Davant tots aquests fets els guardians del rei van decidir declarar-lo major d'edat (anaklaitera 26 de novembre del 197 aC)

Encara que Ptolemeu havia assolit directament el govern, Aristòmenes es va continuar ocupant dels afers corrents com a primer ministre i la seva administració fou molt ben acceptada pel poble. Finalment el ministre fou tant popular que el rei el va obligar a suïcidar-se o el va fer matar el 192 aC. Llavors, Polícrates d'Alexandria, que acompanyava al rei en les festes luxurioses, i era probablement el seu amant, va gaudir tot seguit de la influència principal al govern.