Aristolòquia sarmentosa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Aristolòquia sarmentosa
Flors de l'aristolòquia sarmentosa
Flors de l'aristolòquia sarmentosa

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiosperms
Ordre: Piperales
Família: Aristolochiaceae
Gènere: 'Aristolochia'
Espècie: ''A. clematitis''
Nom binomial
Aristolochia clematitis
L.

L'aristolòquia sarmentosa, també coneguda amb els noms d'aristolòquia comuna o llengua viperina (Aristolochia clematitis), és una planta de la família (Aristolochiaceae) o aristolòquies.

Distribució i hàbitat[modifica | modifica el codi]

Aquesta planta és originària de l'àrea del Mediterrani, però avui es troba a tota la zona temperada d'Europa.

L'aristolòquia sarmentosa es troba als erms, a les vores dels camins rurals, als camps abandonats i especialment a les vinyes abandonades.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Mates d'aristolòquia sarmentosa

L'aristolòquia sarmentosa creix normalment en mates d'una alçada de 30 a 90 cm. De vegades també creix com a planta enfiladissa, cobrint el terra o enfilant-se a una altra mata o arbust. Les arrels són, generalment, tuberoses. Les fulles de l'aristolòquia sarmentosa tenen forma de cor.

Aquesta planta floreix al maig i al juny. Les flors són zigomorfes amb el periant reduït a una sola coberta floral tubulosa, terminada en una llengüeta. De color groc pàl·lid, tenen una forma tubular i molt original que ha valgut a la planta el nom popular de "llengua viperina".

El fruit de l'aristolòquia sarmentosa és una càpsula verda. A mesura que madura es va tornant més fosca, fins que pren una coloració negra. El seu diàmetre és d'1 a 2 cm i conté moltes llavors. Aquest fruit té alcaloides i essències medicinals i tòxiques, abans molt apreciades.

Tot i que són verinoses, l'eruga de la papallona de les aristolòquies (Zerynthia rumina) es menja les fulles d'aquesta planta.

Propietats medicinals i toxicitat[modifica | modifica el codi]

Aquesta planta es cultivava abans, car es feia servir com a planta remeiera en la medicina tradicional casolana, sobretot a la zona dels Balcans i a l'Europa oriental. Per aquesta raó, les aristolòquies sarmentoses encara es troben assilvestrades en llocs fora de llur àrea de distribució natural, com a relíquies d'antics conreus.

Tot i les seves propietats medicinals contra el reuma, l'artritis, la dismenorrea i l'esterilitat, i també com a diürètica i analgèsica, l'aristolòquia sarmentosa és una planta molt tòxica que pot provocar traumatismes renals severíssims. Estudis recents a Bèlgica, on es feia servir per tractar l'obesitat, han confirmat la perillositat d'aquesta planta si no s'utilitza amb molta cura.[1] Extractes d'aquesta planta també es fan servir en homeopatia.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]