Arkadi i Borís Strugatski

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Borís Strugatski, 2006

Els germans Arkadi (rus: Арка́дий; 25 d'agost del 192512 d'octubre del 1991) i Borís (rus: Бори́с; 14 d'abril del 193319 de novembre del 2012) Strugatski (rus: Струга́цкий, foren uns escriptors soviètics-russos de ciència-ficció que varen escriure junts les seves novel·les.

Vida i obra[modifica | modifica el codi]

Els germans Strugatski (Бра́тья Струга́цкие Bràstia Strugatskiie o simplement Струга́цкие Strugàtskiie) eren fills de pare jueu, Natan Zalmànovitx Strugatski, que era un crític d'art,[1]i de mare russo-ortodoxa, que era mestra. La seva obra va ser influenciada per Ivan Iefrémov. Més tard van passar a desenvolupar el seu propi estil, únic, d'escriptura.

La seva famosa novel·la titulada Piknik na obotxine ha estat traduïda al català com a Stàlker, pícnic a la vora del camí. El 1977 Andrei Tarkovski va adaptar la novel·la per a la pantalla gran amb el títol d'Stàlker.

Diverses altres de les seves obres de ficció van ser traduïdes a l'alemany, francès, anglès i italià, però no va rebre la mateixa magnitud d'aclamació per la crítica que l'atorgada pel lectors russos. Els germans Strugatski, però, eren i segueixen sent populars en molts països, incloent Polònia, Hongria, les antigues repúbliques de Iugoslàvia, Bulgària i Alemanya, on la majoria de les seves obres es podien trobar tant a Alemanya Oriental com a l'Occidental. Avui en dia són sens dubte els autors russos més coneguts del gènere de la ciència-ficció, i tenen una bona colla de seguidors.

Els germans Strugatsky van ser convidats d'honor a la 45a Convenció mundial de ciència-ficció, celebrada el 1987 a Brighton, Anglaterra.

Arkadi[modifica | modifica el codi]

Arkadi Natànovitx Strugatski va néixer el 25 agost 1925 a Batumi; La família es va mudar a Leningrad. Al gener de 1942 Arkadi i el seu pare van sortir de la ciutat assetjada, però Arkadi fou l'únic supervivent en el seu vagó de tren, i el seu pare va morir en arribar a Vologda. Arkadi posteriorment va ser reclutat per l'exèrcit soviètic; la primera instrucció la féu a l'escola d'artilleria d'Aktiubinsk i més tard a l'Institut Militar de Llengües Estrangeres de Moscou, on es va graduar en 1949 com a intèrpret d'anglès i japonès. Va treballar com a professor i intèrpret per a l'exèrcit fins a 1955. A partir de 1955 va començar a treballar com a editor i escriptor. El 1958, va començar a col·laborar amb el seu germà Borís, una col·laboració que va durar fins a la mort d'Arkadi 12 octubre 1991.[2]

Borís[modifica | modifica el codi]

Nascut el 14 d'abril del 1933, Borís Natànovitx Strugatski romangué a Leningrad amb la seva mare durant el setge de la ciutat durant la Segona Guerra Mundial. Es va graduar de la secundària el 1950 i s'aplicà al departament de física de la Universitat Estatal de Leningrad, però en comptes d'això va estudiar astronomia. Després de graduar-se el 1955, va treballar com a astrònom i enginyer de computació fins al 1966 quan es va convertir en escriptor a temps complet.[3] Era agnòstic.[4] Borís Strugatsky va morir a Sant Petersburg el 19 de novembre del 2012.[5][6]

Univers Migdia[modifica | modifica el codi]

Diversos dels llibres escrits pels germans Strugatski se situen en el mateix univers, conegut com a Univers Migdia. El nom es deriva del títol d'un dels seus textos, Migdia, segle XXII. Les principals característiques de l'Univers Migdia són: un alt nivell de desenvolupament social, científic i tecnològic, la creativitat de la població en general, i el nivell molt significatiu de maduresa social en comparació amb el món modern. Per exemple, aquest món no coneix l'estimulació monetària (de fet, els diners no existeixen), i cada persona es dedica a una professió que li interessa. La Terra de l'Univers Migdia es regeix per una consell mundial meritocràtic, compost pels principals científics i filòsofs del món. Aquest Univers Migdia ha estat clarament identificat com a "Món del Comunisme" en les seves novel·les, la qual cosa fou molt útil per a la publicació de les seves novel·les en l'URSS on el Partit Comunista decidia si un llibre es podia imprimir, i n'aprovava la seva distribució massiva.

L'Univers va ser descrit pels autors com el món en què els agradaria viure i treballar. Es va convertir en una gran influència durant almenys una generació de ciutadans soviètics; per exemple, una persona podria esmentar els llibres d'Strugatski i estar segur de ser comprès. Al principi, els autors van pensar que l'Univers Migdia es convertiria en realitat "per si mateix", però després es van adonar que l'única manera d'aconseguir-lo és mitjançant la invenció de l'Alta Teoria de l'educació, fent de l'educació de cada persona un fet únic.

Una de les històries importants d'aquests llibres és la forma en què l'avançada civilització humana dirigeix ​​en secret el desenvolupament dels considerats menys avançats, amb agents dels éssers humans, coneguts com a progressors. Alhora, alguns humans sospiten que existeix una raça de viatgers espacials molt avançada anomenada rodamóns que està fent "progressar" la humanitat mateixa.

Llista parcial d'obres[modifica | modifica el codi]

  • A la recerca de la predestinació (Poisk prednaznatxenia, ili 27 teorema etiki - 1994-1995 - Borís Strugatski)
  • Escolteu, jueus de Sant Petersburg (Jidi goroda Pitera - 1990)
  • Escarabat al formiguer (Juk v muraveinike - 1980)
  • Stàlker, pícnic a la vora del camí (Piknik na obotxine - 1977)
  • Mil milions anys abans de la fi del món (Za milliard let do kontsa sveta - 1976)
  • Ciutat maleïda (Grad obretxonni - 1972)
  • L'illa habitada (Obitaemi ostrov - 1971)
  • La segona invasió marciana (Vtoroe prixestvie marsian - 1968)
  • Llegendes de la Troika (Skazka o troike - 1968)
  • Cargols en un pendent (Ulitka na sklone - 1968)
  • Efectes depredadors del segle (Khisxnie vesxi veka - 1965)
  • Dilluns comença el dissabte (Ponedel'nik natxinaetsia v subbotu - 1965)
  • Què difícil és ser Déu (Trudno bit bogom - 1964)

Traduccions al català[modifica | modifica el codi]

  • Stàlker, pícnic a la vora del camí (original rus Пикник на обочине, Piknik na obotxine). Traducció a càrrec de Monika Zgustovà. Edicions Pleniluni, S.A, octubre del 1986. 2001 Pleniluni Ciència-ficció; 9. ISBN 9788485752218

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://books.google.com/books?id=ZfbHbsBOiEsC&pg=PA96&dq=Strugatsky+jewish&hl=en&sa=X&ei=OnCrUP-jKo3Hsgar-4CwAw&redir_esc=y#v=onepage&q=Strugatsky%20jewish&f=false
  2. Alexandr Usov, Biografia dels germans Strugatski (anglès)
  3. Arkadii and Boris Strugatsky, Escape Attempt, Swarthmore.edu
  4. Boris Strugatsky. «Boris Strugatsky: "Les llavors de la cultura no moren fins i tot quan a un terra que sembla estar congelat fins al fons"». Cobepwehho Cekpetho. [Consulta: 14 de desembre del 2012]. «Jo era un ateu, o com ho és ara, per alguna raó, per exemple, un agnòstic. I (per desgràcia o per sort) no em puc convèncer a mi mateix de creure en l'existència d'una Auto-omnipotència conscient que controla la meva vida i la vida de la humanitat.»
  5. Lenta.ru, Умер Борис Стругацкий (rus)
  6. Locus Online, Boris Strugatsky (1933–2012)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arkadi i Borís Strugatski Modifica l'enllaç a Wikidata