Arkhé
| Segle | Escola | Filòsof | Arkhé |
|---|---|---|---|
| VII aC | Milet | Tales de Milet | Aigua |
| Anaximandre | Apeiron | ||
| Anaxímenes | Aire | ||
| Colofó | Xenòfanes | Terra | |
| VI aC | Pitagòrica | Pitàgores | Nombres |
| Efes | Heràclit | Foc | |
| Eleàtica | Parmènides | L'ésser | |
| V aC | Pluralista | Empèdocles | Les quatre "arrels" |
| Anaxàgores | Nous | ||
| Demòcrit | Els àtoms |
En la filosofia clàssica grega, arkhé (del grec ἀρχή : origen, font) era el principi fonamental, que era l'origen i causa de totes les coses. La determinació de l'arkhé va ser un dels objectius centrals dels filòsofs presocràtics.
El primer a desenvolupar la idea de l'arkhé va ser Tales de Milet (635 - v. 545 aC), el fundador de l'Escola de Milet. Tales va proposar l'aigua com el principi universal, basant-se en l'observació per la qual comprovava que la humitat era omnipresent a la natura i en la creença de què la terra flotava sobre de l'aigua.
La determinació de l' arkhé va ser un dels temes d'estudi centrals de l'Escola de Milet. Anaximandre (v. 611 - v. 546 aC), deixeble i successor de Tales, va refutar la tesis del seu mestre argumentant que l'aigua no podia ser l'origen primer si no podia donar lloc al seu oposat: el foc. Per la mateixa raó va descartar la resta d'elements i va suposar l'existència de l'apeiron (l'indeterminat), una substància indefinida de la que totes les coses procedien i a la que tot acabaria tornant.
Al seu torn Anaxímenes (v. 585 - v. 524 aC), deixeble d'Anaximandre, va designar l'aire com arkhé. Segons ell tota la matèria procediria de l'aire a través de la rarificació o la condensació. D'aquesta manera, l'aire rarificat esdevindria foc, mentre que al condensar-e es tornaria aigua i posteriorment terra.
D'acord amb els plantejaments de Pitàgores (582 - 496 aC) que atribuïa a les matemàtiques característiques místiques i afirmava que l'únivers només es podia conéixer a través d'elles, l'Escola Pitagòrica no identificava l'origen primer amb un element físic sinó que considerava que l'arkhé eren els números.
El filosof efesi Heràclit (544-484 aC) va tornar als elements naturals per proposar el foc com a arkhé, ja que la seva natura dinàmica el fan l'element amb qualitats més pròximes a les de la natura mateixa: es troba sempre en constant canvi i moviment.
Abandonant el monisme, que buscava determinar un únic arkhé, Empèdocles (492-432 aC) va passar al pluralisme postulant que en realitat la natura estava composta de quatre realitats diferents: terra, aire, aigua i foc. Un altre pluralista, Anaxàgores (500-428 aC), sostenia que l'univers estava format per una quantitat d'elements infinita.
