Arle

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Arles.
Per a altres significats vegeu «Arle (desambiguació)».
Arle
Arles
Escut d'Arle
(En detall)
Localització
Arle situat respecte França
Arle
Localització d'Arle a la República Francesa

Arle amb el Roine al fons
Arle amb el Roine al fons
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
França
Provença – Alps – Costa Blava
Boques del Roine
Arles (capital)
Arle Est i Oest
Superfície 758,93 km²
Altitud 10 msnm
Població (2011[1])
  • Densitat
52.510 hab.
69,19 hab/km²
Coordenades 43° 40′ 36″ N, 4° 37′ 40″ E / 43.67665°N,4.627803°E / 43.67665; 4.627803Coord.: 43° 40′ 36″ N, 4° 37′ 40″ E / 43.67665°N,4.627803°E / 43.67665; 4.627803
Distàncies 33 km de Nimes
39 km de Avinyó
92 km de Marsella
744 km de París
Codi postal 13200
Codi INSEE 13004
Web

Arle[2] (Arle en occità, Arles en francès) és una vila de la Provença. Administrativament és una comuna de França al departament de les Boques del Roine. El municipi inclou la comarca de la Camarga, el que el fa el més gran de França, amb 759 km2. Té uns 60.000 habitants. Els Monuments romans i romànics d'Arle estan inscrits a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1981.

Els seus habitants s'anomenen arlatencs en occità i Arlésiens en francès.

Història[modifica | modifica el codi]

Podria ser d'origen grec i haver-se dit abans Thelina vers el 600 aC. El 535 aC fou ocupada pels celtes sal·luvis que li van donar el nom d'Arelate. Els romans van derrotar els sal·luvis i van conquerir la regió el 123 aC i va formar part de la Gàl·lia Narbonesa. El 104 aC s'hi va construir un canal fins a la Mediterrània. Va fer costat a Juli Cèsar en la seva lluita contra Pompeu i Cèsar hi va construir alguns vaixells per al setge de Marsella, partidària de Pompeu. Victoriós, Cèsar va donar gran part del territori de Marsella a Arelate.

En temps d'August es va convertir en colònia romana amb veterans de la sisena legió (Legio VI Ferrata) que tenia allí la seva seu. Va portar el títol de Colònia Júlia Paterna Arelatensium Sextanorum. Fou una ciutat de certa importància i Constantí la va ampliar mitjançant la construcció d'una ciutat bessona a l'altra banda del riu (la ciutat primera era a la riba esquerra del Roine) i llavors es va dir Constantina.

En temps d'Honori (395) fou la seu del prefecte de la Gàl·lia, que incloïa també Hispània, i durant el segle IV i V fou també la seu d'alguns emperadors durant les seves campanyes militars. Constantí el Gran va néixer a la ciutat i Constantí III es va proclamar emperador el 407 i va establir la capital a Arle el 408.

La ciutat va esdevenir cristiana al segle IV, primer afavorint l'arrianisme després abandonat. Fou seu d'un bisbat i després arquebisbat del que el primer titular fou sant Tròfim (225) i després sant Honori i sant Hilari (segle V). Dinou sínodes de bisbes es van celebrar a la ciutat entre ells el del 314 en què es va condemnar el donatisme i el del 353 en què es va pronunciar a favor de l'arrianisme. A l'edat mitjana el sínode de 1234 va condemnar els albigesos i el del 1263 va condemnar les doctrines de Joaquim de Fiore, un místic i monjo del segle XII.

Ocupada pels francs al segle VI, al segle VII va patir els atacs dels àrabs. El 855 fou la capital del regne d'Arle amb part de Borgonya i Provença. Els atacs àrabs van continuar i s'hi van afegir els normands. El 880, Ricard I va fundar el ducat de Borgonya i el 933 Hug d'Arles va donar el seu regne a Rodolf II, que va ajuntar els dos regnes en un de sol anomenat regne d'Arle i que va existir fins al 1033 quan el títol va passar a l'emperador germànic i el regne de fet va deixar d'existir mentre els feudals governaven els seus petits territoris.

El 1178 Frederic Barba-roja es va fer coronar allí i la ciutat va esdevenir ciutat imperial lliure dirigida per un podesta que nomenava els cònsols i altres magistrats. Es va incorporar com a ciutat lliure al comtat de Provença el 1239. El 1378 l'emperador Carles IV va cedir els drets del regne d'Arle al delfí de França i el regne va deixar d'existir inclòs com a títol. Arle va conservar però la condició de ciutat lliure fins al 1789.

El segle XIX hi va arribar el tren. El 21 de febrer de 1888 es va establir a la ciutat el pintor holandès Vincent van Gogh, on hi va pintar uns 300 quadres. El desembre de 1888 es va tallar l'orella a Arle, deixant la ciutat el maig de 1889 per ingressar a l'asil de Sant Romieg de Provença.

Llista d'alcaldes d'Arle[modifica | modifica el codi]

Mapa de la vila d'Arle

Demografia[modifica | modifica el codi]

Població de la Vila d'Arle
310 420 1160 1200 1271 1319 1337 1438 1443 1459
12.000[3] 40.000[4] 8.000[5] 10.000[6] 13.000[7] 13.000[8] 12.000 5.000[9] menys de 5.000[10] 5.500[11]
1462 1550 1571 1636 1700 1709 1719 1721 1794 1800
5.600[12] 10.000[13] 11.000[14] 25.000[15] 27.000[16] 20.000[17] 23.000 14.000[18] 20.000 18.740
1806 1820 1831 1836 1841 1846 1851 1856 1861 1866
20.151 20.150 20.236 20.048 20.460 23.101 23.208 24.816 25.543 26.367
1872 1816 1881 1891 1896 1901 1906 1911 1921 1926
24.695 25.095 23.480 24.288 24.567 28.116 31.010 31.014 29.146 32.485
Estimations abans de 1801; censos a partir de 1801[19][20][21]

Evolució recent[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica (Font: INSEE[22]) recent
1946 1954 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007
35.017 37.443 41.932 45.774 50.059 50.500 52.058 50.426 51.970 52.197
Des de 1962: Població sense dobles comptes

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Monuments romans i romànics d'Arle
Arènes d'Arles
Arènes d'Arles
Localització Boques del Roine
Provença
Flag of Occitania (with star).svg Occitània
França
Superfície 65 ha

Tipus Cultural
Criteris (ii),(iv)
ID 164
Regió * Europa i Amèrica del Nord
Inscripció 1981 (5a sessió)
* Segons les regions de la UNESCO.

Es conserva un obelisc egipci, l'amfiteatre (més gran que el de Nimes, però de menys qualitat), junt amb altres monuments romans menors i el cementiri anomenat Alyscamps. També cal destacar l'església de Sant Tròfim, que fou catedral, d'estil romànic, amb l'escultura del judici final a la seva porta, un dels millors exemples d'escultura romànica. Hi ha també un museu d'història antiga amb una col·lecció de sarcòfags romans.

A pocs quilòmetres es troba l'Abadia de Montmajor, un monestir benedictí del segle X.

Personatges famosos[modifica | modifica el codi]

A part de l'emperador Constantí, va néixer a la ciutat també el filòsof Favorí. Un altre personatge famós de la ciutat fou el poeta Frederic Mistral, que va néixer a la rodalia. Jeanne Calment fou una de les dones més velles del món amb edat documentada, que va néixer a Arle i hi va morir amb gairebé 120 anys (1875-1994).

Ruïnes del teatre romà.

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Festes[modifica | modifica el codi]

Cada any s'hi celebra el festival de fotografia Rencontres d'Arles. La ciutat és seu de l'escola nacional de fotografia. A Arle se celebren actes similars a les curses de braus en què el brau és mort, amb un tancament previ als carrers a l'estil de l'"encierro de San Fermín".

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2011» (en francès). INSEE, 2013-12-31. [Consulta: 2014-01-03]. «Les poblacions legals 2011 entren en vigor l'1 de gener de 2014»
  2. «Arle». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Arle i residència imperial.
  4. Veure 80 000 habitants d'Arle, prefectura de la Gàl·lia.
  5. Entre 8.000 i 10.000 habitants.
  6. 10.000 a 12.000 habitants.
  7. p.94.
  8. 2.194 focs (cf. Louis Stouff, Arles au Moyen Âge, page 110), al voltant de 13.000 habitants
  9. 910 caps de focs cristians pagant capitació (cf. Louis Stouff, Arles au Moyen Âge, page 110), al voltant de 5.000 habitants (impacte de la pesta negra de 1348).
  10. Corresponents al més baix de la demografia arlesiana, a causa de les pestes de 1439 i 1442-1443.
  11. 1.087 caps de focs cristians pagant la capitació (cf. Louis Stouff, Arles à la fin du Moyen Âge, page 124), al voltant de 5.500 habitants
  12. p.124. - Entre 1462 i 1502, el creixement fou més feble a causa de la terrible mortalitat de 1483, lligada a la pesta.
  13. p.124.
  14. Histoire de la Provence, sota la direcció d'Édouard Baratier, pàg. 276
  15. Ibidem, pàg. 276
  16. Ibidem, pàg. 355
  17. Ibidem, pàg 316
  18. Degut a l'impacte de la pesta de 1720.
  19. http://cassini.ehess.fr/ Població abans del cens de 1962
  20. INSEE: Població després del cens de 1962
  21. Fonts:
  22. Arles sur le site de l'Insee

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]