Arlequí (papallona)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Arlequí
Adult prop de Sossís (Pallars Jussà)
Adult prop de Sossís (Pallars Jussà)
Eruga prop d'Avelar (Portugal)
Eruga prop d'Avelar (Portugal)
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Lepidoptera
Subordre: Glossata
Infraordre: Heteroneura
Superfamília: Papilionoidea
Família: Papilionidae
Subfamília: Parnassiinae
Tribu: Zerynthiini
Gènere: Zerynthia
Espècie: Z. rumina
Nom binomial
Zerynthia rumina
Linnaeus, 1758
Zerynthia rumina distribution.png

L'arlequí (Zerynthia rumina)[1] és un lepidòpter ropalòcer de la família Papilionidae que es troba al sud-oest d'Europa i nord-oest d'Àfrica.[2]

Distribució[modifica | modifica el codi]

Àfrica: Marroc, nord d'Algèria i de Tunísia, entre el nivell del mar i els 2.100 metres d'altitud, tot i que normalment per sota dels 1.600 m. Europa: Portugal, Espanya (excepte una franja al nord, evitant el clima atlàntic) i sud de França (des dels Pirineus orientals fins a Lozère i Provença), entre el nivell del mar i els 1.500 m, normalment per sota dels 1.000 m.[2] De fet, està citada a tota l'Espanya peninsular a excepció de les províncies de Guipúscoa, Biscaia i Astúries.[3] Ben representada als Països Catalans a excepció de les illes Balears.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Imago[modifica | modifica el codi]

Envergadura alar entre 46 i 50 mm. Espècie d'aspecte molt característic i inconfusible, ja que la seva distribució no coincideix amb la de cap altra de semblant. Ales grogues amb nombroses taques vermelles i negres; marges alars amb formes negres. Es distingeix de Zerynthia polyxena sobretot perquè Zerynthia rumina presenta taques vermelles a les ales anteriors a s1b, s4-7 i a la cel·la.[2]

Eruga[modifica | modifica el codi]

Fins a 53 mm de longitud. Presenta diverses variacions en la coloració. Destaca per les seves línies de protuberàncies de color groc, taronja i vermell, recobertes de pèl. Té diverses franges de punts allargats negres. És poc activa i se sol col·locar al revers de les fulles, on passa més desapercebuda.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Prefereix zones rocoses, càlides, seques i herboses, espais oberts i assolellats, marges de llera secs, zones cultivades i prats amb flors. Així, doncs, a Catalunya defuig les zones humides i d'alta muntanya.[4] L'eruga s'alimenta d'espècies del gènere Aristolochia: a Àfrica, Aristolochia longa, Aristolochia fontanesi i Aristolochia rotunda, i a Europa, Aristolochia pistolochia, Aristolochia rotunda, Aristolochia longa i Aristolochia baetica.[2]

Període de vol[modifica | modifica el codi]

Normalment vola en una generació entre març i maig. Ara bé, en algunes zones del sud d'Espanya i nord d'Àfrica se n'ha detectat una altra entre agost i octubre.[2] Hibernació com a pupa, estat en el qual sovint es pot passar dos o fins i tot tres anys abans d'emergir com a adult.

Comportament[modifica | modifica el codi]

L'eruga emmagatzema les substàncies tòxiques, alcaloides, que provenen de la planta nutrícia, cosa útil com a defensa de l'individu també en fase adulta. Els ous es ponen a les fulles individualment o en petits grups.[2]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes» (en català). Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre de 2012. [Consulta: 24 de gener de 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2. 
  3. García-Barros, E.; Munguira, M.L.. Atlas de las mariposas diurnas de la Península Ibérica e islas Baleares(Lepidoptera: Papilionoidea & Hesperioidea) (en castellà). Monografías SEA, volum 11, 2004. 
  4. «Zerynthia rumina, un esclat de color entre les brolles i els erms» (en català). Butlletí Cynthia nº5. CBMS, 2005. [Consulta: 1 de gener de 2012].