Armènia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Armenia».
Հայաստանի Հանրապետություն
(Hayastani Hanrapetut'yun)
Bandera Escut
Lema nacionalCap
HimneMer Hayrenik
Capital
(i major ciutat)
Erevan
40° 10′ N, 44° 31′ E / 40.167,44.517Coord.: 40° 10′ N, 44° 31′ E / 40.167,44.517
Idiomes oficials Armeni
Gentilici Armeni, armènia, armenis, armènies
Govern Democràcia parlamentària
  President
Primer Ministre
Serzh Sargsyan
Tigran Sargsyan
Sobirania
 
de la Unió Soviètica
21 de setembre de 1991 
Superfície
 -  Total 29,800 km2 
 -  Aigua (%) 4,7%
Població
 -  Est. jul. 2010 2.966.802  (137è)[nb 1]
 -  Cens  — 
 -  Densitat 112 /km2 (74è)
Moneda Dram (AMD)
Fus horari Únic (UTC+4)
 -  Estiu (DST)  (UTC+5)
Domini internet .am 
Codi telefònic 374
  1. Dades del World Factbook

La República d'Armènia o Armènia (en armeni Հայաստանի Հանրապետություն, Hayastani Hanrapetut'yun; o Հայաստան, Hayastan), és un país del Caucas, des del 1990 una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica. Geogràficament l'estat armeni pertany a Àsia, tot i que està fortament lligat a Europa per raons històriques i culturals. Els seus límits són Geòrgia al nord, l'Azerbaidjan a l'est, Turquia al sud-oest i l'Iran al sud-est. La capital és Erevan.

Origen del nom[modifica | modifica el codi]

La paraula original per aquest país, en armeni era Hayq, després Hayastan, que es pot traduir com a "la terra de Haik", i consisteix del nom Haik i del sufix persa -stan que significa terra, nació, país. Segons la llegenda, Haik era descendent de Noé (fill de Togarmah, que era fill de Gomer, fill d'un dels fills de Noè, Jàfet) i segons la tradició cristiana, el pare de tots els armenis. Es diu que es va instal·lar sota el Mont Ararat, i que va viatjar per ajudar en la construcció de la Torre de Babel i després del seu retorn, va derrotar els assiris i el seu rei Nimrod prop del llac Van, situat al que avui en dia és Turquia.

Hayastan va començar a ser anomenat Armènia pels estats del seu voltant, perquè era el nom de la tribu més poderosa que vivia en les regions històriques d'aquest poble, que es feien anomenar "Armens". Aquest és tradicionalment derivat del nom "Armenak" o "Aram", el nom d'un descendent del ja anomenat Haik. El nom Armènia fou derivat de Har-Minni, que vol dir "Muntanyes de Minni" (o Mannai).[1] Les fonts precristianes suggereixen que "Nairi", que vol dir "terra dels rius", era un nom antic per a la regió muntanyosa del país, que fou usada per primer cop al voltant de l'any 1200 aC,[2] mentre que la primera inscripció que duu el nom Armènia (la inscripció de Behistun) a Iran, data del 521 aC.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història d'Armènia

Armènia va ser el primer país a adoptar oficialment el cristianisme com a religió, al començament del segle IV. El país ha estat dominat pels imperis Romà, sent envaït per Trajà el 114,[3] Bizantí, Persa i Otomà en el curs dels segles, excepte alguns períodes d'independència.

El 1828, el país va ser ocupat per l'imperi Rus i el 1922 s'integra, juntament amb Geòrgia i l'Azerbaidjan, a la República Socialista Soviètica de Transcaucàsia. El 1936 es dissol aquesta federació i el país passa a formar part de l'URSS amb el nom de República Socialista Soviètica d'Armènia.

Posteriorment el Moviment Nacional Panarmeni (MNP) venç en les eleccions del 1990. El principal objectiu d'aquest moviment és obtenir la independència de forma legal i pacífica. Després de la caiguda del bloc el 1991, el Soviet Suprem d'Armènia declara la independència del país després d'un referèndum popular. Levon Ter-Petrosian es converteix en el primer president d'aquesta república independent.

Política[modifica | modifica el codi]

El president de la República és el cap d'estat, elegit per sufragi universal directe. El màxim òrgan legislatiu és l'Assemblea Nacional. El 1990 es van celebrar les primeres eleccions legislatives democràtiques i el 1991 va ser elegit també el president de la república. El president nomena el primer ministre, que al seu torn elegeix els ministres del govern. Armènia és membre de la Comunitat d'Estats Independents (CEI).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa d'Armènia (en anglès).

Armènia està situat en un altiplà que té un paisatge molt accidentat, dominat per la serralada del Caucas, que inclou volcans i alts altiplans formats per lava i travessats per profunds barrancs. La seva altitud mitjana és de 1.800 metres. Els terratrèmols freqüents demostren que les muntanyes encara es troben en procés de formació.

El Mont Ararat, la muntanya més alta de la regió amb 5.137 metres, era històricament part d'Armènia, però actualment es troba en territori de Turquia. Tanmateix, és clarament visible des d'Armènia, on és vist pels seus ciutadans com un símbol nacional, fins al punt que apareix a l'emblema nacional.

Armènia se subdivideix en 11 províncies (marzer, singular - marz):

Províncies d'Armènia
  1. Aragadzotn (Արագածոտնի մարզ)
  2. Ararat (Արարատի մարզ)
  3. Armavir (Արմավիրի մարզ)
  4. Gelarquniq (Գեղարքունիքի մարզ)
  5. Kotaiq (Կոտայքի մարզ)
  6. Lori (Լոռու մարզ)
  7. Shirak (Շիրակի մարզ)
  8. Syunik (Սյունիքի մարզ)
  9. Tavush (Տավուշի մարզ)
  10. Vaiots Tzor (Վայոց Ձորի մարզ)
  11. Erevan (Երևան)

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia d'Armènia

Armènia és un país amb una potent indústria, basada en les seves reserves d'alumini. El pas a una economia de mercat després de la caiguda de l'URSS va ser complicat, provocant l'emigració de centenars d'armenis a altres països. Un dels principals llasts per al creixement és la manca d'energia, que s'ha d'importar d'altres estats a un preu excessiu i que ha portat a desenvolupar una central nuclear. Turquia bloqueja les fronteres i en gran mesura el comerç. A més, un terratrèmol al 1998 va dificultar encara més la reconstrucció postsoviètica.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Armènia és un estat poc poblat que se sosté en part per una molt important diàspora al voltant del món: a Rússia (1,5 milions), al Canadà i els EUA (1,2 milions), a l'Àfrica (900.000), a Síria i el Líban (900.000), a la Unió Europea (700.000) i a l'Amèrica Llatina, (200.000), principalment assentats a l'Argentina i Xile.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bochart, Samuel. «1. 1, c. 3, col. 20». A: Geographia Sacra seu Phaleg et Canaan (en llatí), 1646. 
  2. Ohanian, Pascual C. Prehistoria de Los Armenios (en castellà). Pascual C. Ohanian, 2011, p. 666. ISBN 9872724504. 
  3. Mittford, T.B.. «Cappadocia and Armenia Minor: historical setting of the Limes». A: Aufstieg und Niedergang der römischen Welt (en anglès). Walter de Gruyter, 1980, p. vol.2, p.1196. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]