Armenis

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Armènics)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Armenis
Հայեր Hayer
Armenis
Població total uns 8 milions[1]
Regions amb poblacions significatives
Armènia Armènia (3,145,354)[2]
bandera de Nagorno-Karabakh Nagorno-Karabakh (137,380)[3]
Rússia Rússia (1,182,388[4]–2,900,000)[5]
Estats Units Estats Units (483,366[6]–1,500,000)[7]
França França (250,000[8]–750,000)[9]
Geòrgia Geòrgia (248,929)[10]
Iran Iran (120,000)[11]
Líban Líban (100,000)[12]
Ucraïna Ucraïna (99,894)[13]
Turquia Turquia (60,000)[14]
Llengua Armeni
Religió Cristianisme
predominantment l'Església Apostòlica Armènia
minories: Catòlics, Protestants

Temes indoeuropeus

Llengües indoeuropees
Albanès · Armeni · Bàltic
Cèltic · Eslau · Germànic ·

Grec
Indoiranià (Indoari, Indoirànic)
Itàlic
extingides: Llengües anatòliques
Paleobalcànic (Dàcic,
Frigi, Traci) · Tokhari

Pobles indoeuropeus
Albanesos · Armenis
Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics
Grecs · Indo-aris
Irànics · Llatins

Històrics: Anatòlics (Hittites, Luvites)
Celtes (Galàcia, Gals) · Germànics
Il·liris · Indoirànics
Itàlics · Sàrmates · Tracis · Tocaris  

Protoindoeuropeus
Protoindoeuropeu · Religió
 
Urheimat
Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica
Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT)
 
Estudis indoeuropeus

Els armenis (en armeni Հայեր, Hayer) són un grup humà i nació originari de la zona del Caucas i l'Altiplà d'Armènia. La seva distribució actual es troba al voltant d'Armènia, Geòrgia, Rússia i altres petites comunitats en la diàspora (especialment després del genocidi armeni perpetrat per l'Imperi otomà a principis del segle XX). La seva població actual es calcula en uns 8-10 milions d'habitants. Els armenis també són la majoria de la població de la República d'Artsakh.

La religió majoritària dels armenis és el cristianisme, éssent la primera nació que la va abraçar oficialment (vers l'any 301); practiquen una branca pròpia d'aquesta religió, l'Església Apostòlica Armènia i la religió i les seves institucions juguen un paper rellevant en les seves comunitats.

Els armenis s'autodenominen hay, en honor del fundador mític del seu poble, Hayk. Descendeixen dels indoeuropeus, alguns historiadors els associen amb la branca original i uns altres amb els hittites. Haurien arribat a Armènia cap al segle VII aC.

Els armenis parlen deu dialectes diferents, intercomprensibles: l'armeni oriental és usat a Armènia, al Caucas i a l'Iran, i l'armeni occidental s'usa a la resta del món. Situats entre Europa i l'Àsia, la nació armènia és posseidora d'una cultura única que ha perdurat al llarg dels temps. La dansa i música armènies són de les més antigues del món, i encara són practicades avui en dia. La seva cuina, tan antiga com el seu poble, és una rica combinació de diversos ingredients i aromes provinents de l'Altiplà d'Armènia.



Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Armenis Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. different sources:
    • Von Voss, Huberta. Portraits of Hope: Armenians in the Contemporary World. Nova York: Berghahn Books, 2007, p. xxv. ISBN 9781845452575. «...there are some 8 million Armenians in the world...» 
    • Freedman, Jeri. The Armenian genocide. Nova York: Rosen Publishing Group, 2008, p. 52. ISBN 9781404218253. «In contrast to its population of 3.2 million, approximately 8 million Armenians live in other countries of the world, including large communities in the United States and Russia.» 
    • Guntram H. Herb, David H. Kaplan. Nations and Nationalism: A Global Historical Overview: A Global Historical Overview. Santa Barbara, California: ABC-CLIO, 2008, p. 1705. ISBN 9781851099085. «A nation of some 8 million people, about 3 million of whom live in the newly independent post-Soviet state, Armenians are constantly battling not to lose their distinct culture, identity and the newly established statehood.» 
    • Robert A. Saunders, Vlad Struko. Historical dictionary of the Russian Federation. Lanham, Maryland: Scarecrow Press, 2010, p. 50. ISBN 9780810854758. 
    • Philander, S. George. Encyclopedia of global warming and climate change. Los Angeles: SAGE, 2008, p. 77. ISBN 9781412958783. «An estimated 60 percent of the total 8 million Armenians worldwide live outside the country...» 
    • Robert A. Saunders, Vlad Strukov. Historical dictionary of the Russian Federation. Lanham, Maryland: Scarecrow Press, 2010, p. 51. ISBN 9780810874602. «Worldwide, there are more than 8 million Armenians; 3.2 million reside in the Republic of Armenia.» 
  2. «2001 Armenian National Census: De Jure Population (Urban, Rural) by Age and Ethnicity». National Statistical Service of the Republic of Armenia. [Consulta: 5 gener 2013].
  3. National Statistical Service of Nagorno-Karabach Republic. «De Jure Population (Urban, Rural) by Age and Ethnicity» (PDF). [Consulta: 5 gener 2013].
  4. (rus) «National makeup of the population of the Russian Federation (Национальный состав населения Российской Федерации)». Russian Federal State Statistics Service. [Consulta: 5 gener 2013].
  5. Robert A. Saunders, Vlad Struko. Historical dictionary of the Russian Federation. Lanham, Maryland: Scarecrow Press, 2010, p. 50. ISBN 978-0-8108-5475-8. 
  6. «Total ancestry categories tallied for people with one or more ancestry categories reported 2011 American Community Survey 1-Year Estimates». United States Census Bureau. [Consulta: 22 desembre 2012].
  7. Thon, Caroline. Armenians in Hamburg: an ethnographic exploration into the relationship between diaspora and success. Berlín: LIT Verlag Münster, 2012, p. 25. ISBN 978-3-643-90226-9. 
  8. Taylor, Tony. Denial: history betrayed. Carlton, Victoria: Melbourne University Pub., 2008, p. 4. ISBN 978-0-522-85482-4. 
  9. «The State Department for Statistics of Georgia».[Enllaç no actiu], see The State Department for Statistics of Georgia en la Wayback Machine (arxivat en 2006-juny-16).
  10. Plantilla:Hy icon Vardanyan, Tamara. «Իրանահայ համայնք. ճամպրուկային տրամադրություններ». Noravank Foundation, 21 juny 2007. [Consulta: 5 gener 2013].
  11. Gibney, Matthew J. Immigration and asylum: from 1900 to the present. Santa Barbara, California: ABC-CLIO, 2005, p. 13. ISBN 978-1-57607-796-2. 
  12. «The distribution of the population by nationality and mother tongue», 2001. [Consulta: 5 gener 2013].
  13. «Foreign Ministry: 89,000 minorities live in Turkey». Today's Zaman, 15 desembre 2008 [Consulta: 5 gener 2013].

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]