Armòrica
Armòrica és la regió de la Gàl·lia que correspon, aproximadament, a l'actual Bretanya, nom derivat del cèltic ar (proper) i mor (la mar).
Vivien a Armòrica, segons Juli Cèsar, les tribus dels curiosolitis, els rhedonis, els ambibaris, els cacletis, els osismis, els lexovis, els venetis i els unellis. Cèsar no esmenta els nannetis que se sap que vivien a la part oriental del riu Loira, prop de la desembocadura. Els abricantuis, els viducassis i els baiocassis, i potser també els corisopitis, vivien també a Armòrica. Plini el Vell esmenta els armoricis probablement referit als habitants d'Armòrica.
Les tribus d'Armòrica, dels que la tribu principal eren els venetis, es van confederar en temps de Juli Cèsar, i es van unir a la revolta de Vercingetorix[1] el 52 aC. La regió va estar controlada per l'Imperi Romà des de la fi de la Guerra de les Gàl·lies fins a començaments del segle V. Va essér, però, controlada més superficialment que la resta de la Gàl·lia, i per tant la romanització no arribà a completar-se mai del tot.
Referències [modifica]
- ↑ Juli Cèsar, De bello gallico VI, 44
| Açò és un esborrany sobre França. Amplieu-lo! (citant les fonts) |