Armòrica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Situació d'Armòrica

Armòrica és la regió de la Gàl·lia que correspon, aproximadament, la zona entre Pornic (prop de Nantes) a Dieppe aplegant l'actual Bretanya, el nord-oest del país del Loira i la totalitat del litoral de Normandia. El seu nom prové de l'expressió gal·la ara mori ('en el mar'), que va evolucionar a Aremorica o 'país enfront del mar'.

En la seva Història Natural, Plini el Vell afirma que Armórica és l'antic nom d'Aquitània i esmenta que els Pirineus són com la vora austral de la regió. Tenint en compte l'origen gal del nom, aquesta afirmació té sentit si es considera que Armórica no descriu a un país específic, sinó a una regió geogràfica que la seva característica és estar enfront del mar.

Vivien a Armòrica, segons Juli Cèsar, les tribus dels curiosolitis, els rhedonis, els ambibaris, els cacletis, els osismis, els lexovis, els venetis i els unellis. Cèsar no esmenta els nannetis que se sap que vivien a la part oriental del riu Loira, prop de la desembocadura. Els abricantuis, els viducassis i els baiocassis, i potser també els corisopitis, vivien també a Armòrica. Plini el Vell esmenta els armoricis probablement referit als habitants d'Armòrica.

La República romana va tenir llargs anys de relacions comercials amb els gals i amb els armoricans (fent distinció entre ells). No obstant això, Armórica revenia els productes de Roma als bretons i els belgues. D'aquesta manera, amb la Guerra de les Gàl·lies, Roma aconseguiria desfer-se de l'intermediari comercial, i de pas estenia el seu territori per compensar la demanda de terres pels plebeus romans.

El comerç entre Armórica i les Illes Britàniques va ser descrit per Diodor Sícul. Després de la campanya de Cras en 57 aC, la resistència armoricana al domini romà era recolzada pels aristòcrates cèltics de Britània. En resposta, Roma va envair Britània dos cops, en 55 aC i 54 aC, sota el comandament de Juli Cèsar.

Les tribus d'Armòrica, dels que la tribu principal eren els venetis, es van confederar en temps de Juli Cèsar, i es van unir a la revolta de Vercingetorix[1] el 52 aC. La regió va estar controlada per l'Imperi Romà des de la fi de la Guerra de les Gàl·lies fins a començaments del segle V. Va essér, però, controlada més superficialment que la resta de la Gàl·lia, i per tant la romanització no arribà a completar-se mai del tot.

En l'Imperi romà, Armòrica va ser part de la província de Gàl·lia Lugdunensis, la qual tenia la seva capital en Lugdunum (Lió). Quan les províncies romanes van ser reorganitzades en el segle IV, Armòrica va ser col·locada sota les segona i tercera divisions de Lugdunensis. Armòrica es va rebel·lar contra Roma en dues ocasions en el segle V, expulsant als oficials romans en la segona ocasió. La península de Bretanya va conèixer una important immigració de celtes bretons procedents majoritàriament de les regions actuals de la Cornualla i el País de Gal·les als segles V a VII. Durant els segles IX i X, els víkings van començar a establir-se en la península de Cotentin, la qual cosa va implicar el desús del nom d'Armòrica, afavorint el de Normandia.

Referències[modifica | modifica el codi]

Coord.: 48° 10′ 00″ N, 1° 00′ 00″ O / 48.1667,-1