Armada Espanyola

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 17:18, 28 maig 2016 amb l'última edició de Panotxa (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula unitat militarArmada Espanyola

Modifica el valor a Wikidata
Escut de l'Armada
Escut de l'Armada
Tipusarmada Modifica el valor a Wikidata
SeuCuartel General de la Armada (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PaísEspanya
BrancaForces Armades d'Espanya
ArmaArmada
Part deForces Armades d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Unitats subordinadesCos general de l'Armada, Cos d'Enginyers de l'Armada, Infanteria de Marina, Arma Submarina Espanyola i Spanish Naval Air Arm (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EstructuraMinisteri de Defensa d'Espanya
Mida25.000 efectius i 98 naus[1]
BasesSan Fernando, Cartagena,
Las Palmas de Gran Canaria,
Rota, Ferrol, Maó
Quarter generalMadrid
Comandants
CoronelCap Estat Major Armada:
Jaime Muñoz-Delgado
Oficials destacatsFernando de Magallanes
Juan Sebastián Elcano
Joan d'Habsburg i Blomberg
Cosme Damián Churruca
Federico Gravina
Cultura militar
Patró catòlicNostra senyora del Carme Coronada Modifica el valor a Wikidata
BanderaBandera de proa
bandera de proa
Espanya
Pavelló nacional
Lema"De la unión nace la fuerza"
Himne"Himno de la Armada Española"[2]
Lloc webarmada.mde.es Modifica el valor a Wikidata
La Santísima Trinidad de l'Armada Espanyola era un dels vaixells més grans del seu temps.

L'Armada d'Espanya és la branca marítima de les Forces Armades Espanyoles. Va nàixer com a unió de les marines dels regnes de Castella i d'Aragó. L'Armada Espanyola és considerada com la sisena més poderosa del món, superada per la nord-americana, la russa, l'britànica, la francesa i la japonesa, en un empat tècnic amb la italiana.[3]

Amb l'entrada en servei d'un nou portaavions i l'adquisició de dues noves fragates F-100 i els submarins S-80, es millora la capacitat de projectar tropes i unitats d'operacions especials a llocs allunyats del territori estatal. Tant és així que els compromisos internacionals han fet que en diverses ocasions, per exemple en el cas de l'exercici Steadfast Jaguar-06, sigui la marina de guerra que més vaixells i personal ha transportat.[4] Els compromisos subscrits per Espanya l'obliguen a poder portar a qualsevol part del món i protegir un contingent de 1800 infants i els seus respectius equips.[5]

El 2013, l'Armada Espanyola començà a provar els nous submarins S-80, els quals, per uns errors de càlcul, tenien massa acer i no podien flotar correctament, fet que provocà la hilaritat internacional.[6] El nou submarí S-80 és una de les partides més grans que el ministeri espanyol de Defensa hagi fet mai a la història: 2.200 milions d'euros entre el disseny i la construcció.[7]

Les seues principals bases són a Rota, Ferrol i Cartagena.

Principals vaixells de combat

A continuació es llisten els vaixells i unitats.

Entre parèntesis ( ): data d'alta en l'Armada.

Entre claudàtors [ ]: desplaçament a plena càrrega en tones mètriques.

Els 4 primers submarins S-80A en fase de construcció substituïxen els S-60 (classe Daphné) i els 2 addicionals (S-80B) proposats previsiblement substituiran els S-70 (classe Agosta).[11]

El 2012, degut a la crisi econòmica, el nombre de submarins operatius s'havia reduït a dos, el «Galerna» i el «Tramontana».[11] El «Mistral» es troba passant la que serà la seva darrera gran revisió abans de passar a inactiu, mentre el «Tramontana» espera el seu torn, i necessita una revisió encara no pressupostada, després de patir diversos incidents[12] els anys 2007 i 2008.[13]

  • Vaixell de suport i salvament de submarins Classe BAM:[14]
    • BAM P-41 - Meteoro
    • BAM P-42 - Rayo
    • BAM P-43 - Relámpago
    • BAM P-44 - Tornado

Vaixells auxiliars

Vaixells de mesures antimines

Embarcacions d'assalt amfibi

  • Embarcacions d'assalt amfibi Classe Galicia:[18]
    • L-51 Galícia (1998) [12.800 Tm]
    • L-52 Castella (2000) [12.800 Tm]
  • Embarcacions de desembarcament amfibi Classe Hernán Cortés:[19]
    • L-41 Hernán Cortés (Construït en 1971 / Alta en l'Armada 1994) [8.750 Tm]
    • L-42 Pizarro (Construït en 1972 / Alta en l'Armada 1995) [8.750 Tm]
    • Els vaixells de desembarcament amfibi "Pizarro" i "Hernán Cortés" seran donats de baixa en l'Armada pròximament, les seues funcions passaran a ser exercides pel nou Portaavions d'assalt amfibi, actualment en construcció en les instal·lacions de Navantia en Ferrol.
  • Llanxes de desembarcament Classe LCM1E:
    • L601P (2001) [107 Tm]
    • L602P (2001) [107 Tm]
    • L603 (2006) [107 Tm]
    • L604 (2006) [107 Tm]
    • L605 (2006) [107 Tm]
    • L606 (2006) [107 Tm]
    • L607 (2006) [107 Tm]
    • L608 (2006) [107 Tm]
    • L609 (2007) [107 Tm]
    • L610 (2007) [107 Tm]
    • L611 (2007) [107 Tm]
    • L612 (2007) [107 Tm]
    • L613 (2007) [107 Tm]
    • L614 (2007) [107 Tm]

Patrullers

  • Patrullers Classe Barceló:[20]
    • P-11 Barceló(1976) [144 Tm]
    • P-12 Fanga (1976) [144 Tm]
    • P-14 Ordóñez (1977) [144 Tm]
    • P-15 Acevedo (1977) [144 Tm]
    • P-16 Cándido Pérez (1977) [144 Tm]
  • Patrullers Classe Anaga:[21]
    • P-21 Anaga (1980) [319 Tm]
    • P-22 Tagomago (1981) [319 Tm]
    • P-23 Marola (1981) [319 Tm]
    • P-25 Grosa (1981) [319 Tm]
    • P-26 Medes (1981) [319 Tm]
    • P-27 Izaro (1981) [319 Tm]
    • P-28 Tabarca (1981) [319 Tm]
    • P-30 Bergantí (1981) [319 Tm]
  • Patrullers Classe Conillera:[22]
    • P-31 Conillera (1981) [ 85 Tm]
    • P-32 Dragonera (1981) [ 85 Tm]
    • P-33 Espalmador (1982) [ 85 Tm]
    • P-34 Alcanada (1982) [ 85 Tm]
  • Patrullers Classe Chilreu:[23]
    • P-61 Chilreu (1992) [2.100 Tm]
    • P-62 Alborán (1997) [1.963 Tm]
    • P-63 Arnomendi (2000) [1.863 Tm]
    • P-64 Tarifa (2004) [1.974 Tm]
  • Patrullers Classe Serviola:[24]
    • P-71 Serviola (1991) [1.147 Tm]
    • P-72 Sentinella (1991) [1.152 Tm]
    • P-73 Sentinella (1992) [1.147 Tm]
    • P-74 Talaia (1992) [1.136 Tm]
  • Patrullers Classe Descoberta:[25]
    • P-75 Descoberta (1978) [1.640 Tm]
    • P-76 infanta Elena (1980) [1.640 Tm]
    • P-77 infanta Cristina (1980) [1.640 Tm]
    • P-78 Caçadora (1981) [1.640 Tm]
    • P-79 Vencedora (1982) [1.640 Tm]
  • Patrullers Classe Toralla:[26]
    • P-81 Toralla (1987) [102 Tm]
    • P-82 Formentor (1989) [102 Tm]
  • Patrullers de vigilància costanera:[27]
    • P-111 (1975) [21 Tm]
    • P-114 (1979) [21 Tm]
  • Patrullers de vigilància interior:[28]
    • P-201 Cap Fradera (1961) [21 Tm]
    • Els patrullers de la classe "Barceló", "Anaga", "Conillera", "Toralla" i "Descoberta" seran substituïts pels patrullers BAM (Vaixells d'Acció Marítima) amb capacitat de navegació oceànica. Actualment n'hi ha 4 en construcció d'un total de 12 previstos i es començaran a lliurar a l'Armada a partir de 2010.[29]

Vaixells escola

  • Bergantí Goleta Juan Sebastián Elcano[30]
  • Llanxes d'instrucció tipus Guardiamarina
  • Iot Penell
  • Velers La Graciosa, Sisargas i Sálvora.

La flotilla d'aeronaus

  • Tercera Esquadrilla:
    • Formada per 10 helicòpters AB-212[31]
  • Quarta Esquadrilla:
    • Formada per 3 avions birreactors de vigilància i transport Cessna Citation II i un Cessna Citation VII[32]
  • Quinta Esquadrilla:
    • Formada per 8 helicòpters SH-3 antisubmarins i 3 AEW[33]
  • Sexta Esquadrilla:
    • Formada per 6 helicòpters Hughes 500[34]
  • Novena Esquadrilla:
    • Formada per 12 caces EAV-8B Harrier II Plus, 4 EAV-8B Harrier II i un TAV-8B Harrier II[35]
  • Desena Esquadrilla:
    • Formada per 12 helicòpters SH-60 B SeaHawk[36]
    • Aprovada l'adquisició de 28 helicòpters NH-90 per a l'Armada la finalitat del qual serà homogeneïtzar la flotilla d'aeronaus i substituir als vetustos AB-212, SH-3 i Hughes 500, de manera que a partir de 2010 progressivament les diferents esquadrilles podrien quedar constituïdes de la manera següent:
  • Tercera Esquadrilla: 14 NH90 TTH per a la projecció de forces a bord dels vaixells amfibis principalment.
  • Quarta Esquadrilla: 3 avions birreactors de vigilància i transport Cessna Citation II en Rota.
  • Quinta Esquadrilla: 6 NH90-AEW (alerta primerenca) i 8 NH90 NFH a bord del PDA i del BPE.
  • Sexta Esquadrilla: ?? Substituts Hugues 500 (s'especula amb 14 EC-135 navalitzats)
  • Novena Esquadrilla: 16 AV-8B Harrier Plus (possibles adquisicions als EUA) i un biplaça a bord del PDA i del BPE.
  • Desena Esquadrilla: 12 SH-60B a bord de les fragates F-80 i F-100.

Estructura de rangs

Almiralls i Oficials

OF-9 OF-8 OF-7 OF-6 OF-5 OF-4 OF-3 OF-2 OF-1
Almirall General Almirall Vicealmirall Contraalmirall Capità de Navili Capità de Fragata Capità de Corbeta Tinent de Navili Alferes de Navili
Almirall General Almirall Vicealmirall Contraalmirall Capità de navili Capità de fragata Capità de corbeta Tinent de navili Alferes de navili

Contramestres i marineria

Codi OTAN OR-9 OR-8 OR-7 OR-6 OR-5 OR-4 OR-3 OR-2 OR-1
Bandera d'Espanya Espanya Suboficial mayor Subteniente Brigada Sargento primero Sargento Cabo mayor Cabo primero Cabo Marinero
Suboficial major Subtinent Brigada Sergent primer Sergent Caporal major Caporal primer Caporal Mariner

Infanteria de Marina

Article principal: Infanteria de Marina (Espanya)

El Cos d'Infanteria de Marina és una unitat operativa amfíbia d'elit enquadrada dins de l'Armada Espanyola. És la infanteria de marina més antiga del món, creada el 27 de febrer de 1537, per l'emperador Carles V. Les funcions principals dels Infants de Marina són: la seva especialització en operacions amfíbies i la seva operativitat, per mar i per terra, la projecció del poder naval mitjançant l'ús de forces amfíbies sobre una costa hostil o potencialment hostil. La seva capacitat per embarcar en molt poc temps juntament amb el suport aeri i terrestre orgànic de l'Armada, la converteixen en una unitat d'alt valor estratègic pel seu alt grau d'ensinistrament, capacitat i possibilitat de posicionar-se de forma ràpida i discreta en aigües internacionals, constituint un factor de dissuasió i poder naval considerable.

Referències

  1. ↑ Sebastián Zaragoza Soto, almirante general, jefe del Estado Mayor de la Armada. «Líneas generales de la Armada». Armada Española, 05-10-2004. [Consulta: 27 febrer 2011].
  2. ↑ www.armada.mde.es
  3. ↑ Íñigo Pont, 1999, (castellà) www.revistanaval.com, última visita 22 de novembre de 2006
  4. ↑ (castellà) Julio Dacsa, Primera prueba real, Avión Revue núm. 290, Motor Press Ibèrica, Madrid, agost de 2006
  5. ↑ Juan José Fernández Martín en una entrevista amb el capità de navili Ángel Martínez Martínez, El nou Vaixell de Projecció Estratègica, la segona plataforma, núm. 3 Força Naval Especial Portaavions, MC Edicions, València, 2002
  6. ↑ ««Plouf!» Le Monde també se'n riu del submarí espanyol que s'enfonsa». www.naciodigital.cat. [Consulta: 18 maig 2013].
  7. ↑ «La FOX es burla del submarí espanyol que no flota». www.naciodigital.cat. [Consulta: 3 juny 2013].
  8. ↑ (castellà) armada.es, Príncipe d'Astúries
  9. ↑ (castellà) armada.es, Fragates Clase Álvaro de Bazán
  10. ↑ [enllaç sense format] http://www.armada.mde.Es/esp/BuquesUnidades/BuquesSuperficie/02Fragates/41Esquadrilla/benvinguda.Aspe?SecAct=04102021
  11. ↑ 11,0 11,1 «Submarino S-80» (en castellà). armada.mde.es. [Consulta: 14 maig 2013].
  12. ↑ «Los S-80 paralizados por 6 meses» (en castellà). aviacionargentina.net. [Consulta: 14 maig 2013].
  13. ↑ A. LÓPEZ. «El Tramontana da otro susto» (en castellà). La verdad de Murcia, 14-12-2008. [Consulta: 4 setembre 2009].
  14. ↑ «Asignados los nombres de los Buques de Acción Marítima (BAM)» (en castellà). Revista Naval. [Consulta: 11 març 2011].
  15. ↑ [enllaç sense format] http://www.armada.mde.es/esp/BuquesUnidades/BuquesSuperficie/05PetroleroFlota/Historia.Aspe?SecAct=04105
  16. ↑ [enllaç sense format] http://www.armada.mde.es/esp/BuquesUnidades/BuquesSuperficie/04AprCombate/Patinno/Bienvenida.Aspe?SecAct=04104
  17. ↑ [enllaç sense format] http://www.armada.mde.es/esp/ElFuturo/bac/Generalidades.asp?SecAct=05201
  18. ↑ [enllaç sense format] http://www.armada.mde.es/esp/BuquesUnidades/BuquesSuperficie/03BuquesAnfibios/BAA/bienvenida.asp?SecAct=04103
  19. ↑ [enllaç sense format] http://www.armada.mde.es/esp/BuquesUnidades/BuquesSuperficie/03BuquesAnfibios/BD/historia.Aspe?SecAct=04103021
  20. ↑ [enllaç sense format] http://www.armada.mde.es/esp/BuquesUnidades/BuquesSuperficie/12Patrulleros/Clase_Barcelo/Historia.asp?SecAct=041012041
  21. ↑ [enllaç sense format] http://www.Armada.mde.Es/esp/BuquesUnidades/BuquesSuperficie/12Patrullers/Clase_Anaga/Història.Aspe?SecAct=041012031
  22. ↑ [enllaç sense format] http://www.Armada.mde.Es/esp/BuquesUnidades/BuquesSuperficie/12Patrullers/Clase_Conejera/Història.Aspe?SecAct=041012061
  23. ↑ [enllaç sense format] http://www.armada.mde.es/esp/BuquesUnidades/BuquesSuperficie/12Patrulleros/Clase_Chilreu/Historia.asp?SecAct=041012071
  24. ↑ [enllaç sense format] http://www.armada.mde.es/esp/BuquesUnidades/BuquesSuperficie/12Patrulleros/Clase_Serviola/Historia.Aspe?SecAct=041012021
  25. ↑ [enllaç sense format] http://www.Armada.mde.Es/esp/BuquesUnidades/BuquesSuperficie/12Patrullers/Clase_Descubierta/Història.Aspe?SecAct=041012
  26. ↑ [enllaç sense format] http://www.armada.mde.es/esp/BuquesUnidades/BuquesSuperficie/12Patrulleros/Clase_Toralla/Historia.Aspe?SecAct=041012051
  27. ↑ [enllaç sense format] http://www.armada.mde.es/esp/BuquesUnidades/BuquesSuperficie/12Patrulleros/Vigilancia_Costera/P_111/Home.Aspe?SecAct=041012081
  28. ↑ [enllaç sense format] http://www.armada.mde.es/esp/BuquesUnidades/BuquesSuperficie/12Patrulleros/Vigilancia_Interior/Historia.Aspe?SecAct=041012091
  29. ↑ [enllaç sense format] http://www.armada.mde.es/esp/ElFuturo/bam/Generalidades.asp?SecAct=05201
  30. ↑ [enllaç sense format] http://www.armada.mde.es/esp/BuquesUnidades/BuquesSuperficie/15BuqueEscuela/ElCano/bienvenida.Aspe?SecAct=041015
  31. ↑ [enllaç sense format] http://www.Armada.mde.Es/esp/BuquesUnidades/Aeronaus/AB212/Història.Aspe?SecAct=0433
  32. ↑ [enllaç sense format] http://www.armada.mde.Es/esp/BuquesUnidades/Aeronaus/CESSNA/Història.Aspe?SecAct=0431
  33. ↑ [enllaç sense format] http://www.armada.mde.es/esp/BuquesUnidades/Aeronaves/SH3D/Historia.Aspe?SecAct=0435
  34. ↑ [enllaç sense format] http://www.armada.mde.es/esp/BuquesUnidades/Aeronaves/HUGHES/Historia.asp?SecAct=0434
  35. ↑ [enllaç sense format] http://www.Armada.mde.Es/esp/BuquesUnidades/Aeronaus/AV8B/Història.Aspe?SecAct=0432
  36. ↑ [enllaç sense format] http://www.armada.mde.es/esp/BuquesUnidades/Aeronaves/SH60D/Historia.Aspe?SecAct=0436

Vegeu també


En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria)
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Armada_Espanyola&oldid=17025732»