Armada anglesa
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=small}
L′Armada anglesa (també coneguda com a Contraarmada o expedició Drake-Norris) va ser una flota de vaixells enviats a la costa ibèrica per la reina Elisabet I d'Anglaterra en 1589, durant la Guerra angloespanyola de 1585–1604. Va ser liderada per Sir Francis Drake (almirall) i Sir John Norreys (general), i va fracassar a garantir per a Anglaterra l'avantatge estratègic obtingut amb la dispersió de l'Armada Invencible l'any anterior.[1] La campanya va resultar en derrota i finalment en una retirada amb pesades pèrdues tant en vides quant en embarcacions.
Taula de continguts |
[modifica] Propòsits i planificació
Les intencions de la reina Elisabet eren aprofitar-se de la debilitat provisional d'Espanya a la mar després de la repulsió reeixida de l'Armada espanyola i obligar Felip II a demandar per la pau. No era una qüestió simple, i l'expedició tenia tres propòsits clars: cremar la flota atlàntica espanyola, entrar per terra a Lisboa i allà fomentar una rebel·lió contra Felip II, i llavors continuar cap al sud i establir una base permanent a l'Açores. Altre propòsit era agafar la flota del tresor espanyola quan aquesta tornés d'Amèrica fins a Cadis, encara que això depenia en gran part de l'èxit de la campanya de l'Açores.[2]
El càlcul crític es basava en una anàlisi feta sobre la política portuguesa. L'imperi portuguès incloïa el Brasil i les Índies Orientals, entre altres àrees, i posts comercials a l'Índia i Xina. Assegurant el suport de la corona portuguesa, Elisabet esperava sotmetre el poder espanyol a Europa i obrir per als seus favorits les rutes comercials que aquestes possessions controlaven.
Era una proposta difícil, perquè l'aristocràcia nacional de Portugal havia acceptat Felip II com el seu rei el 1580. El pretendent al tron, António, Prior de Crato - últim hereu supervivent de la Dinastia Avís - no havia pogut establir un govern efectiu a l'exili a l'Açores, i es va tornar cap a l'Anglaterra en busca d'auxili. Però no era una figura carismàtica, i amb la seva causa compromesa per la seva il·legitimitat, es va enfrontar a una oponent amb potser l'elecció encertada, als ulls dels nobles portuguesos de les Corts, Caterina, duquessa de Bragança.
La complexa política no va ser l'únic inconvenient per a l'expedició. Igual que la seva predecessora espanyola, l'Armada anglesa patia d'una planificació massa optimista, basada en esperances de repetir l'èxit de la incursió de Drake a Cadis el 1587. Una contradicció fonamental estava entre els plans separats, cadascun dels quals era molt ambiciós per dret propi. Però la necessitat més urgent era la destrucció de la flota espanyola de l'Atlàntic als ports de La Corunya, Sant Sebastià i Santander al llarg de la costa nord d'Espanya, com directament ordenat per la reina.
L'expedició es va constituir com una societat anònima, amb un capital de prop de 80.000 £ - un quart provingut de la reina, un vuitè dels neerlandesos i la resta compensada per diversos nobles, mercaders i gremis. Les preocupacions amb logística i mal temps van retardar la sortida de la flota, i la confusió va créixer mentre s'esperaven al port. Els neerlandesos no havien proveït els vaixells de guerra promesos, ja s'havien consumit un terç dels queviures, i el nombre de soldats veterans era només de 1.800, mentre que les files de voluntaris havien augmentat el contingent previst de tropes de 10.000 a 19.000. La flota també no tenia canons de setge i cavalleria - elements que s'havien posat de manera pròdiga en l'expedició d'Armada espanyola de l'any anterior - el que suscita seriosos dubtes sobre les intencions dels responsables pels preparatius.
[modifica] Referències
- ↑ Hans P. Kraus. «The Beginning of the End: The Drake-Norris Expedition, 1589» (en anglès). [Consulta: 19-12-2008].
- ↑ N. A. M. Rodger. «La expedición Drake-Norris: estrategia naval inglesa en el siglo XVI (Extracto)» (PDF). [Consulta: 31-10-2010].
[modifica] Vegeu també
[modifica] Enllaços externs
- Francis Drake, piratas y corsarios famosos (castellà)
