Armand Mattelart

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Armand Mattelart
Naixement 8 de gener de 1936 (1936-01-08) (78 anys)
Jodoigne, Bèlgica
Nacionalitat Bèlgica - França
Ocupació Sociòleg

Armand Mattelart (Jodoigne, Bèlgica, 8 de gener de 1936) sociòleg franco-belga de la comunicació i les indústries culturals, és president de l'Observatoire Français des Mèdias. Entre altres aspectes, la seva obra destaca per l'estudi de la dependència cultural, els vincles entre globalització i els processos de comunicació, la tendència cap als grans monopolis i els efectes de la desregulació a la comunicació de masses.

Biografia[modifica | modifica el codi]

En Xile[modifica | modifica el codi]

Va estudiar Dret i Ciències Polítiques a la Universitat de Lovaina, on es va doctorar. Després d'estudiar demografia a París, es va traslladar a Xile, on es va casar amb Michèle, la seva companya de tota la vida. Va ser professor de Sociologia de la Universitat Catòlica de Xile, i va contribuir com a expert del Vaticà en temes de població. Va oposar-se a la política de planificació familiar que impulsaven les fundacions nordamericanes Ford i Rockefeller, i també va treballar com a expert de les Nacions Unides en desenvolupament social. A Xile va participar en la fundació del Centro de Estudios de la Realidad Nacional, una institució influïda per l'estructuralisme, dirigida per Chonchol Jacques, futur ministre d'Agricultura del govern de Salvador Allende, pel qual va treballar Mattelart en el desenvolupament de polítiques de comunicació.

En França[modifica | modifica el codi]

Després del cop d'estat del general Augusto Pinochet, va anar a França, on va dirigir el documental La Espiral, presentat el 1976 a Canes. Després d'uns anys de donar classes com a professor convidat a la Universitat de París VII, va patir un rebuig per motius ideològics, que es van acabar amb l'arribada de Miterrand al poder, ja que aleshores va aconseguir una plaça fixa a la Universitat. En l'actualitat és catedràtic de Ciències de la Informació i de la comunicació a la Universitat de París VIII. Hi ha participat en diverses comissions ministerials en l'avaluació de les investigacions sobre comunicació i noves tecnologies. És president de L'Observatori Nacional de Mitjans de França.

Obres[modifica | modifica el codi]

Entre les obres d'Armand Mattelart destaquen els llibres Multinationales et systèmes de communication, Anthropos, Paris, 1976; Historia de les teories de la comunicació, escrita conjuntament amb la seva esposa Michèle; La mundialitzacio de la comunicació; Histoire de la société de l'information; "La découverte", París; i, sobretot, Para leer al Pato Donald escrit el 1973 conjuntament amb Ariel Dorfman, molt venut i que va ser censurat als Estats Units.[1] [2]

Referències i notes[modifica | modifica el codi]

  1. «Viejo estandarte» (en castellà). La Nación (Xile), 2005. [Consulta: 8 febrer 2009]. «Para hablar sobre medios de comunicación y diversidad cultural estuvo esta semana en Chile. El intelectual francés que vivió a concho el proyecto de la UP, habla sobre su obra de culto escrita en tres semanas junto a su socio Ariel Dorfman, que fue censurada en Estados Unidos, pero que a más de tres décadas es todavía estudiada en las escuelas de comunicación.»
  2. «Mattelart: Hay fuerzas de resistencia que empiezan a renacer» (en castellà). fírgoa | universidade pública - espazo comunitario, 2006. [Consulta: 8 febrer 2009]. «(Mattelart) Nacido en Bélgica en 1926, sus vínculos con América Latina son de larga data. Ha explorado con agudeza y profundidad los medios de comunicación desde un libro que adquirió ya ribetes de mito, Para leer al Pato Donald, escrito en colaboración con el chileno Ariel Dorfman, y en su momento censurado en Estados Unidos.»