Armorial de Gelre
L'Armorial de Gelre (neerlandès: Wapenboek Guelders) és un armorial neerlandès escrit entre el 1370 i el 1414. La majoria d'historiadors n'atribueixen l'autoria a l'herald Claes Heinenszoon. El llibre mostra uns 1.700 escuts d'armes de tot Europa a color. Actualment està dipositat a la Reial Biblioteca de Bèlgica.
El llibre resulta d'important rellevància com a font històrica, perquè per exemple a Dinamarca s'emprà per determinar els colors de la Bandera de Dinamarca a partir dels colors que atorgava l'armorial als Dannebrog.
Obres d'heràldica relacionades amb l'Armorial de Gelre[modifica]
Per poder comparar-la amb les obres més importants sobre el tema. A continuació hi ha alguns dels tractats més coneguts, disposats en forma cronològica i amb les corresponents referències de consulta.
- 1374. Armorial de Gelre
- 1566. Le imprese illustri con espositioni, et discorsi. Girolamo Ruscelli.[1]
- A la pàgina 441 de l'obra anterior hi ha la Divisa (heràldica) de Gonzalo Pérez.
- 1600. Origines Des Chevaliers, Armoiries, Et Heravx. Claude Fauchet.[2]
- 1620. Armoria Catalana, de Jaume Ramon Vila
- 1638. Tesserae gentilitiae a Siluestro Petra Sancta Romano Societatis Iesu ex legibus Fecialium. Silvestro Pietrasanta.[3]
- 1725. Ciencia heroyca reducida a las leyes heraldicas del blason. José de Avilés e Iturbide.[4]
- 1753. Adarga Catalana, arte heráldica y prácticas reglas del blasón. Francisco Xavier de Garma Duran .[5]
- 1856. Tratado completo de la ciencia del blasón. Modesto Costa y Turell.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Girolamo Ruscelli. Le imprese illustri con espositioni, et discorsi (etc.). Franciscus Rampazetto, 1566.
- ↑ Claude Fauchet. Origines Des Chevaliers, Armoiries, Et Heravx: Ensemble de l'Ordonnance, Armes, & Instruments desquels les François ont anciennement usé en leurs Guerres. Chez Ieremie Perier, 1600.
- ↑ Silvestro Pietrasanta. Tesserae gentilitiae a Siluestro Petra Sancta Romano Societatis Iesu ex legibus Fecialium descriptae. typis haered. Francisci Corbelletti, 1638.
- ↑ José de Avilés e Iturbide Avilés (Marqués de.). Ciencia heroyca reducida a las leyes heraldicas del blason: ilustrada con exemplares de todas las piezas ... de que puede componerse un escudo de armas. en la imprenta de Juan Piferrer, 1725.
- ↑ Francisco Xavier de Garma Duran. Adarga Catalana, arte heráldica y prácticas reglas del blasón.... Mauro Marti, 1753.
- ↑ Modesto Costa y Turell. Tratado completo de la ciencia del blason, ó sea, Codigo heráldico-histório. A. Brusi, 1856.
Bibliografia[modifica]
- Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 655-659 [Consulta: 9 novembre 2013].
- Llàcer i Martorell, Arantxa. «Traducir noticias en el siglo xvii. Notas sobre fuentes y lenguas de escritura memorialística», Mirabilia/Medtrans 2, 2016, p. 42,62.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Armorial de Gelre |
- L'Armorial de Gelre a Gallica