Arnaldo Otegi Mondragon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaArnaldo Otegi Mondragon

(2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 juliol 1958 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Elgoibar (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Secretari general d'Euskal Herria Bildu
17 juny 2017 –
Secretari general de Sortu
24 febrer 2013 – 21 gener 2017
Diputat al Parlament Basc
8 juny 2001 – 16 maig 2005

Circumscripció electoral: Guipúscoa
Diputat al Parlament Basc
25 novembre 1998 – 8 juny 2001

Circumscripció electoral: Guipúscoa
Diputat al Parlament Basc
27 setembre 1995 – 25 novembre 1998
← Begoña Arrondo

Circumscripció electoral: Guipúscoa
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióFacultat de filosofia de Zorroaga
Universitat Nacional d'Educació a Distància - filosofia i lletres Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitBatasuna (2001–2003)
Euskal Herria Bildu
Herri Batasuna (–2001)
Euskal Herritarrok
Sortu Modifica el valor a Wikidata
Membre de
IMDB: nm1574467 Twitter (X): arnaldootegi Instagram: a.otegi Modifica el valor a Wikidata

Arnaldo Otegi Mondragon (Elgoibar, 6 de juliol de 1958) és un polític basc, actual coordinador general del partit nacionalista Euskal Herria Bildu des del 17 de juny de 2017.[1] Va ser parlamentari basc per Herri Batasuna i Euskal Herritarrok. En els seus primers anys va ser membre de l'organització independentista armada ETA.[2][3] Va ser un dels negociadors clau durant les infructuoses converses de pau de Loiola i Ginebra, el 2006.[4]

A la dècada de 1990 va començar la seva carrera política i ràpidament va guanyar protagonisme dins del moviment independentista basc, convertint-se en el líder d'Herri Batasuna. Durant aquest període, va participar en els intents de trobar una solució política i negociada al conflicte basc que van establir les bases dels Acords de Lizarra-Garazi i la treva d'ETA el 1998.[5] Va dirigir el partit Batasuna, declarat il·legal el 2003 per la seva relació amb ETA,[6] però va continuar les converses amb el socialista Jesús Egiguren per assolir un compromís que conduís a la pau.[5]

Al juny de 2007 va ser condemnat per "enaltiment del terrorisme",[7][8] empresonat i posat en llibertat a l'agost de l'any següent. L'octubre del 2009 va ser detingut per intentar recompondre Batasuna, i se li va imposar una condemna de deu anys.[9] El maig del 2012 el Tribunal Suprem d'Espanya va reduir la condemna a 6 anys i mig en considerar-lo membre, però no dirigent d'ETA.[10][11] Otegi va sortir de presó l'1 de març del 2016, amb la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans contra Espanya per la vulneració per part de l'Audiència Nacional del dret de l'acusat a tenir un judici imparcial, pel qual havia passat 6 anys a la presó.[12]

Va ser elegit candidat a Lehendakari per EH Bildu per a les eleccions al Parlament Basc de 2016, però el comitè electoral va invalidar la seva candidatura per estar inhabilitat penalment.[13]

Biografia[modifica]

Entre 2013 i 2017 fou secretari general de Sortu i, anteriorment, parlamentari basc per Herri Batasuna, Euskal Herritarrok i Batasuna. Els tres partits polítics foren declarats il·legals per la judicatura espanyola el 2003 per ser considerats sota la tutela d'ETA. És també exmilitant de la desapareguda organització armada ETA politicomilitar, en què participà en el segrest de Luis Abaitúa i d'on s'integrà a ETA militar.[14]

Cas Bateragune[modifica]

Article principal: Cas Bateragune

El 14 d'octubre de 2009 fou detingut per ordre del jutge de l'Audiència Nacional espanyola Baltasar Garzón (i fou acusat d'intentar reconstruir Batasuna).[15] Dos dies després, Garzón n'ordenà l'empresonament per haver intentat suposadament refundar Batasuna i reunir-se amb ETA.[16][17] Aquest fet fou qualificat d'empresonament polític per part d'Amnistia Internacional i altres associacions.[18][19] Sortí en llibertat sis anys i mig després, l'1 de març del 2016.[20] El 6 de novembre de 2018 el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar l'Estat Espanyol per no haver garantit un judici just en el cas Bateragune a Arnaldo Otegi i a quatre dirigents més de l'esquerra independentista basca,[21][22] i finalment la sentència fou anul·lada pel Tribunal Suprem el 31 de juliol de 2020.[23]

El 27 de novembre de 2023 va anunciar a la direcció del partit que no seria el candidat d'EH Bildu a les eleccions al Parlament Basc de 2024.[24]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Arnaldo Otegi, elegido coordinador general de EH Bildu con el 84% de los votos» (en castellà). Público.es, 17-06-2017. [Consulta: 29 novembre 2017].
  2. ↑ «Eta gives terrorists disguise manual» (en anglès). The Independent, 15-12-2007. Arxivat de l'original el 5 juny 2023.
  3. ↑ «Spanien: Mutmaßliche Eta-Terroristen gefasst» (en alemany). Der Spiegel, 02-07-2007. ISSN: 2195-1349.
  4. ↑ «John Carlin Interviews Arnaldo Otegi». Arxivat de l'original el 24 desembre 2013. [Consulta: 16 gener 2012].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Biografía: Arnaldo Otegi, de ETA a la búsqueda de la paz» (en castellà). [Consulta: 1r febrer 2024].
  6. ↑ Goodman, Al. «Basque independence party banned» (en anglès). CNN. Arxivat de l'original el 16 juliol 2012. [Consulta: 1r febrer 2024].
  7. ↑ Goodman, Al. «Spain arrests ETA-linked lawmaker» (en anglès). CNN, 08-06-2007. Arxivat de l'original el 8 juliol 2012. [Consulta: 1r febrer 2024].
  8. ↑ Tribunal Suprem d'Espanya «Ilegalizacion de los partidos políticos Herri Batasuna, Euskal Herritarrok y Batasuna» (en castellà). Sentència. Arxivat de l'original el 1 abril 2019.
  9. ↑ «Engaging ETA» (en anglès). Irish Times. Arxivat de l'original el 26 setembre 2011.
  10. ↑ Lázaro, Julio M. «El Supremo mantiene a Otegi en prisión por un voto de diferencia» (en castellà). El País [Madrid], 09-05-2012. ISSN: 1134-6582.
  11. ↑ AGENCIAS, ANA MARTÍN PLAZA /. «El Supremo rebaja la condena de Otegi de 10 años a seis y medio al no considerarle dirigente de ETA» (en castellà), 09-05-2012. [Consulta: 1r febrer 2024].
  12. ↑ Gil, Andrés. «El Tribunal de Estrasburgo dictamina que Otegi no tuvo un juicio justo en el caso de la reconstrucción de Batasuna» (en castellà), 06-11-2018. [Consulta: 1r febrer 2024].
  13. ↑ «El Constitucional cierra a Otegi la posibilidad de ser candidato en estas elecciones y las siguientes» (en castellà), 06-09-2016. [Consulta: 1r febrer 2024].
  14. ↑ Biografia de Arnaldo Otegi, eitb.com
  15. ↑ Detinguts Arnaldo Otegi i diversos membres de l'esquerra abertzale per intentar refer Batasuna 3cat24.cat
  16. ↑ Garzón envia Otegi a la presó acusat de refundar Batasuna i reunir-se amb ETA 3cat24.cat
  17. ↑ Garzón encarcela a Otegi por fraguar un frente soberanista sin el PNV y a las órdenes de ETA elpais.com
  18. ↑ Gallego, Javier. «Otegi no es Mandela pero es un preso político» (en castellà). eldiario.es, 02-03-2016. [Consulta: 3 novembre 2017].
  19. ↑ «Chile/España: España titubea en la lucha respecto a crímenes contra la humanidad» (en castellà). Amnistia Internacional, 13-06-2002. [Consulta: 3 novembre 2017].
  20. ↑ Arnaldo Otegi surt de la presó de Logronyo, sis anys i mig després www.vilaweb.cat
  21. ↑ «Estrasburgo da la razón a Otegi y condena a España por no darle un juicio justo» (en castellà). Público.
  22. ↑ «El Tribunal Europeu de Drets Humans reconeix a Otegi que no va tenir un judici just». [Consulta: 6 novembre 2018].
  23. ↑ «El Supremo anula la sentencia a Otegi por pertenencia a organización terrorista en el 'caso Bateragune'» (en castellà). Publico, 31-07-2020. [Consulta: 2 agost 2020].
  24. ↑ «Otegi dirà avui a la direcció de Bildu que no vol ser candidat a president basc». Vilaweb.cat, 27-11-2023. [Consulta: 28 novembre 2023].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arnaldo Otegi Mondragon
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arnaldo_Otegi_Mondragon&oldid=33415663»