Arnau Roger I de Pallars Sobirà
Arnau Roger I de Pallars Sobirà (1236 aprox. - 1288) fou comte del Pallars Sobirà de la segona dinastia entre 1256[1] (1267 segons l'Enciclopèdia Catalana[2]) i 1288. Fou un estret col·laborador de la monarquia catalana.
[modifica] Biografia
Arnau era fill dels comtes Roger II de Pallars Sobirà[1] i la seva esposa Sibil·la de Berga. Tenia un germà més petit anomenat Ramon Roger. Jaume I el Conqueridor el va nomenar tutor dels joves germans Ermengol X d'Urgell i Àlvar II d'Àger.[1]
Arnau Roger de Pallars prengué part activa en les revoltes nobiliàries contra Jaume el Conqueridor i Pere el Gran l'any 1275 i l'any 1280.[1] Es casà per primer cop amb Sança de Vilamur.[1] El 1281 va maridar per segona vegada amb la princesa bizantina Lucrècia de Ventimiglia Làscaris, qui li va donar tres filles: Sibil·la, comtessa de Pallars Sobirà; Beatriu i Violant. Posteriorment esdevingué un dels col·laboradors més fidels de la monarquia: va participar en l'expedició a Tunis de 1282, combaté a la Guerra de Sicília (1282-1289), i el 1285 aconsellà Pere el Gran en la defensa de l'Empordà contra els francesos durant la Croada contra la Corona d'Aragó.[1]
En temps d'Alfons II el Franc va fer de mitjancer entre el rei i els nobles revoltats de la Unió Aragonesa quan el sorprengué la mort a l'edat de 52 anys. La seva vídua, Lucrècia Làscaris, va haver de lluitar contra els comtes de Comenge que volien apropiar-se del comtat perquè no hi havia varons per succeir-lo. Finalment va aconseguir proclamar comtessa de Pallars la seva filla Sibil·la I.
[modifica] Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 entrada: "Arnau Roger I de Pallars" Diccionari d'Història de Catalunya; p. 61; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6
- ↑ «Arnau Roger I de Pallars Sobirà». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
| Precedit per: Roger II |
Comte de Pallars Sobirà 1256–1288 |
Succeït per: Ramon Roger I |
