Arnau de Torroja

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escut d'Armes d'Arnau de Torroja.

Arnau de Torroja (Solsona, ~1122 - Verona, 30 de setembre de 1184).

Nasqué en el si d'una família noble comtal. Era germnà de l'arquebisbe Guillem de Torroja. Participà en les conquestes de Tortosa (1148) i de Lleida (1149) a les ordres de Ramon Berenguer IV.

Tot i dedicar-se essencialment a l'expansió comtal catalana envers les terres sarraines, Arnau de Torroja també viatjà a l'Orient Mitjà.

Gran Mestre de l'Orde del Temple des de 1180 a 1184. Arnau de Torroja és Gran Mestre d'Aragó i Provença quan és elegit al capdavant de l'Orde a finals de 1180, per succeir Eudes de Saint-Amand, mort en captivitat a Damasc. En aquesta època Arnau de Torroja té més de 50 anys, per tant, és un home curtit en la disciplina i en el funcionament de l'Orde. La seva etapa de govern està marcada per les querelles que es lliuren entre Templers i Hospitalers, ja que aquests últims no paren de fer créixer la seva influència i el seu poder polític. Arnau de Torroja accepta la mediació del papa Luci III i de Balduí IV per posar final a aquestes lluites fratricides. El 1184, la situació política degenera encara més, quan Reinald de Châtillon ajudat pels Templers i els Hospitalers, assola pel seu propi compte els territoris musulmans de Transjordània. Arnau de Torroja donarà proves d'una gran sagacitat política al negociar una treva amb Saladí, el qual està decidit a venjar les incursions de Reinald de Châtillon. El 1184, Arnau de Torroja i el Gran Mestre de Sant Joan de l'Hospital tornen a Europa amb l'objectiu d'obtenir dels reis europeus i del Papa l'enviament de una nova croada que reforci als Estats Llatins, que es troben a mercè del creixent poder militar de Saladí, l'unificador del món musulmà. Durant aquest viatge, Arnau de Torroja cau malalt i mor a Verona el 30 de setembre de 1184.

Bibliografia consultada[modifica | modifica el codi]

  • Demurger, Alain. Auge i caiguda dels Templers. Barcelona: Ediciones Martínez Roca, SA, 1986. ISBN 84-270-1024-9. 


Precedit per:
Eudes de Saint-Amand
Templers
Gran Mestre
1180 - 1184
Succeït per:
Gerard de Ridefort