Arnold Böcklin
Arnold Böcklin (Basel, 16 d'octubre de 1827 - 16 de gener de 1901) va ser un pintor suís enquadrat en el moviment artístic del Simbolisme.
[modifica] Biografia
Va estudiar a Düsseldorf, on va conèixer Ludwig Andreas Feuerbach. Encara que va començar com un pintor de paisatges, els seus viatges al llarg de Brussel·les, Zurich, Gènova i Roma el van exposar a l'art renaixentista i a l'atmosfera del Mediterrani, la qual cosa va conduir a una inclusió de figures mitològiques i alegòriques en la seva obra. El 1866 va residir a Basilea, el 1871 a Munic, el 1885 a Hottingen (Suïssa) i al final de la seva vida a Fiesole, prop de Florència.
Influït pel Romanticisme, però dins l'estil de l'Art Nouveau, en les seves obres apareixen sovint figures fantàstiques, mitològiques, sota construccions provinents de l'arquitectura clàssica (que revelen sovint una obsessió amb la mort), creant un món estrany, de fantasia. Böcklin és conegut sobretot per les seves cinc versions de L'illa dels morts, que en part evoca al Cementiri anglès de Florència, prop del seu estudi i on havia enterrat la seva filla petita Maria.
[modifica] Llegat
Böcklin va exercir la seva influència sobre pintors surrealistes com Max Ernst i Salvador Dalí, i sobre Giorgio de Chirico. Otto Weisert va dissenyar un tipus de lletra Art Nouveau el 1904 i el va anomenar Arnold Böcklin en honor seu. El tipus de lletra Böcklin va ser més tard objecte d'apropiació pel moviment hippy i la seva influència pot veure's també en l'obra d'il·lustradors dels anys 1970 com Roger Dean. L'artista stuckista Paul Harvey també fa servir aquest tipus de lletra en la seva obra.
Les pintures de Böcklin, especialment L'illa dels morts, van inspirar diversos compositors romàntics. Rakhmàninov i Heinrich Schülz-Beuthen van compondre poemes sinfònics inspirats per ella, i el 1913 Max Reger va compondre un conjunt de Quatre poemes tonals segons Böcklin dels quals el tercer moviment és L'illa dels morts (Els altres són L'ermità tocant el violí, El joc de les ones i Bacanal).
