Arnold Sommerfeld

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Arnold Sommerfeld
Arnold Johannes Wilhelm Sommerfeld (1868–1951)
Arnold Johannes Wilhelm Sommerfeld (1868–1951)
Naixement Arnold Johannes Wilhelm Sommerfeld 5 de desembre de 1868
Königsberg, Provincia of Prússia
Mort 26 d'abril de 1951 (als 82 anys)
Munic, Alemanya Occidental
Residència Alemanya
Nacionalitat Alemanya
Camp Física teòrica
Alma mater Universitat de Königsberg
Director de tesi   Ferdinand von Lindemann
Estudiants de doctorat   Werner Heisenberg
Wolfgang Pauli
Peter Debye
Paul Sophus Epstein
Hans Bethe
Ernst Guillemin
Karl Bechert
Paul Peter Ewald
Herbert Fröhlich
Erwin Fues
Helmut Hönl
Ludwig Hopf
Walther Kossel
Adolf Kratzer
Alfred Landé
Otto Laporte
Wilhelm Lenz
Rudolf Peierls
Walter Rogowski
Rudolf Seeliger
Heinrich Welker
Gregor Wentzel
Altres estudiants
notables  
Herbert Kroemer
Linus Pauling
Walter Heitler
Walter Romberg
Treball(s) Model de Drude–Sommerfeld
Constant d'estructura fina
Identitat de Sommerfeld
Desplaçament de Sommerfeld–Kossel
Quantització de Sommerfeld–Wilson
Teoria de Sommerfeld–Bohr
Ha influenciat Léon Brillouin
Karl Herzfeld
Premis importants Medalla Matteucci (1924)
Medalla Max-Planck (1931)
Medalla Lorentz (1939)
Medalla Oersted (1949)
Membre de la Royal Society

Arnold Sommerfeld (5 de desembre del 1868 - 26 d'abril del 1951) va ser un físic teòric alemany pioner en la física atòmica i quàntica. Va ser nominat 81 vegades al premi Nobel i va exercir com a director de tesi doctoral per a guanyadors del Nobel que qualsevol altre director anterior o posterior. Entre algunes contribucions en particular destaquen la introducció del segon nombre quàntic (nombre quàntic azimutal) i el quart (nombre quàntic d'espín). També va introduir la constant d'estructura fina el 1919 i és pioner de la teoria d'ones de rajos X.

Königsberg[modifica | modifica el codi]

Sommerfeld va estudiar matemàtiques i ciències físiques a la universitat de Königsberg, ciutat natal situada a la Prússia Oriental. El seu director de tesi doctoral era el matemàtic Ferdinand von Lindemann encara que també es va beneficiar de classes amb els matemàtics Adolph Hurwitz i David Hilbert, i amb el físic Emil Wiechert. Després de rebre el doctorat el 1891, Sommerfeld es va quedar a Königsberg per tal d'aconseguir el diploma que l'acredités com a professor. Va aprovar l'exàmen nacional el 1892 i, tot seguit, va complir un any de servei militar obligatori fins al setembre de 1893.

Göttingen[modifica | modifica el codi]

A l'octubre del 1893 es va canviar a la universitat de Göttingen la qual era el centre neuràlgic de les matemàtiques a Alemanya. Allà es va convertir en assistent de Theodor Liebisch a l'Institut de Mineralogia a través d'un contacte personal - Liebisch havia estat professor a la universitat de Königsberg i amic de la familia Sommerfeld. Al setembre de 1894, Sommerfeld va passar a ser assistent de Felix Klein, etapa que li va permetre aconseguir plaça de professor adjunt (sense salari). Entre les seves conferències destaquen les referides a equacions diferencials parcials, continguts que van passar a formar part del llibre "Lectures on Theoretical Physics" que posteriorment editaria. La col·laboració Klein-Sommerfeld va infuenciar aquest últim cap a les matemàtiques aplicades, col·laboració recollida en els primers quatre volums de "Theorie des Kreisels".

Durant la seva estada a Göttingen Sommerfeld va rebre la càtedra el 1896 i va conèixer a Johanna Höpfner, filla de Ernst Höpfner (representant del govern a la universitat). A l'octubre de 1897, Sommerfeld comença a exercir com professor de la universitat Clausthal-Zellerfeld com a successor de Wilhelm Wien. Aquesta plaça li proporciona ingressos suficients per casar-se amb Johanna Höpfner. A petició de Klein, Sommerfeld es va fer càrrec de l'edició d'un cinquè volum de "Encyklopädie der mathematischen Wissenschaften" que el va matenir ocupat del 1898 fins al 1926.

Aachen[modifica | modifica el codi]

El 1900 va obtenir plaça de professor d'enginyeria tècnica sota la càtedra de mecànica aplicada a la universitat tècnica reial de Aachen on va desenvolupar la teoria hidrodinàmica. Més tard, a la universitat de Munic, els estudiants de Sommerfeld Ludwig Hopf i Werner Heisenberg escriuran les seves tesis doctorals sobre aquest tema.

Munic[modifica | modifica el codi]

El 1906 va esdevenir professor de física de la universitat de Munic. Allà entrà en contacte amb la teoria de la relativitat d'Albert Einstein, que encara no estava acceptada per la comunitat. Les seves contribucions matemàtiques a la teoria van ajudar que els científics més escèptics l'acceptessin. Posteriorment es va convertir en un dels fundadors de la mecànica quàntica, i molts dels seus deixebles es van fer famosos - els més importants Werner Heisenberg i Wolfgang Pauli.

L'any 1922, Sommerfeld va visitar Barcelona, convidat del científic català Esteban Terradas i Illa, en el marc dels Cursos Monogràfics d'Alts Estudis d'Intercanvi, promoguts per la Mancomunitat de Catalunya.

El 1927 Sommerfeld va aplicar les estadístiques de Fermi-Dirac al model de Drude dels electrons en els metalls. La nova teoria resolia molts dels problemes predint les propietats tèrmiques del model emprat.

Sommerfeld va morir el 1951 a Munic a causa de les ferides d'un accident de trànsit.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arnold Sommerfeld