Aromateràpia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un difussor i una ampolla d'oli essencial.

L'aromateràpia és una forma de medicina alternativa que fa servir material volàtil de plantes coneguts com a olis essencials, i altres compostos aromàtics amb el propòsit d'alterar la ment de les persones, el seu estat d'ànim ,les seves funcions cognitives o la salut.

Alguns olis essencials com els de la planta Melaleuca alternifolia (Arbre del te)[1] tenen propietats antimicrobianes demostrades i s’ha proposat el seu ús intern per al tractament de malalties infeccioses però les proves de l’eficàcia de l’aromateràpia en condicions mèdiques roman pobra amb pocs estudis rigorosos científics sobre el tema,[2] tanmateix hi ha algunes proves sobre el potencial terapèutic dels olis essencials.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

L’aromateràpia es va iniciar en l’antigor amb olis aromàtics obtinguts per infusió de plantes assecades en oli i després escalfant-les i filtrant-les. Molts d’aquests olis els descriu Dioscòrides, junt amb les creences de la seva època sobre la seva activitat guaridora.[4] Els olis essencials obtinguts per destil·lació es fan servir com a medicines des del segle XI,[5] amb Avicenna.[6]

Cap a 1937 es va encunyar el terme d’aromateràpia. Un cirurgià francès Jean Valnet, va utilitzar olis essencials com antisèptic en les ferides dels soldats de la Segona Guerra Mundial.[7]

Sistemes d’aplicació[modifica | modifica el codi]

Entre les maneres d’aplicar l’aromateràpia s’inclou:

  • Difusió aèria: per fragància ambiental o desinfecció aèria
  • Inhalació directa: per desinfecció respiratòria, decongestió, expectoració i també efectes psicològics
  • Aplicació tòpica: per massatge general, banys de sals, compresses, cura terapèutica de la pell.

Materials[modifica | modifica el codi]

Alguns dels materials que es fan servir són:

  • olis essencials: Olis fragrants extrets de plantes especialment per destil·lació (per exemple el d'eucalyptus ) o per expressió). Tanmateix sota aquest terme també es poden incloure els olis essencials extrets amb solvents.
  • Absoluts: olis fragrants extrets principalment de flors amb solvents o extracció de fluid supercrítica, el terme inclou fer servir l'etanol per extreure olis de mantegues o pomades. * Fitonicides: Diversos compostos de plantes que es pensa que maten microvbis molts són del gènere de la ceba i l'all ("Allium").
  • Destil·lats d’herbes o hidrosols: Per exemple l’aigua de roses.
  • infusions: Per exemple infusió de camomila
  • Olis de càrrega: Típicament basats en triaglicèrids que dilueixen els olis essencials per a ser usats sobre la pell per exemple l'oli d'ametlla dolça
  • 'Herbes crues vaporitzades: Típicament plantes amb alt contingut d'oli en inhalació directa.

Teoria[modifica | modifica el codi]

L'aromateràpia vol ser un tractament preventiu de les malalties amb la pretesa influència dels olis essencials al cervell.[8] i els efectes farmacològics directes dels olis essencials.[9] L'eficàcia de l'aromateràpia no està provada Sembla que podria millorar el sistema immune.[10][11]


Ús popular[modifica | modifica el codi]

  • L'oli essencial de llimona es considera antiestrès/antidepressiu aplicat en vaporització segons un estudi al Japó sobre ratolins de laboratori.[12] Segons un estudi de la Universitat de Ohio l'aroma de llimona faria aixecar l'ànim i relaxa.[13]
  • L'oli essencial de la farigola altrament dit de timó, tindria propietats antimicrobianes[14]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Carson CF, Hammer KA, Riley TV. «Melaleuca alternifolia (Tea Tree) oil: a review of antimicrobial and other medicinal properties». Clinical Microbiology Reviews, vol. 19, 1, January 2006, pàg. 50–62. DOI: 10.1128/CMR.19.1.50-62.2006. PMC: 1360273. PMID: 16418522.
  2. van der Watt G, Janca A. «Aromatherapy in nursing and mental health care». Contemporary Nurse, vol. 30, 1, August 2008, pàg. 69–75. DOI: 10.5555/conu.673.30.1.69. PMID: 19072192.
  3. Edris AE. «Pharmaceutical and therapeutic potentials of essential oils and their individual volatile constituents: a review». Phytotherapy Research, vol. 21, 4, April 2007, pàg. 308–23. DOI: 10.1002/ptr.2072. PMID: 17199238.
  4. Gunther, R.T. (ed.) (1959). The Greek Herbal of Dioscorides (translated by John Goodyer in 1655). New York: Hafner Publishing. OCLC 3570794
  5. Forbes R.J. (1970). A short history of the art of distillation. Leiden: E.J. Brill. OCLC 2559231
  6. Ericksen, Marlene. Healing With Aromatherapy. New York: McGraw-Hill, 2000, p. 9. ISBN 0-658-00382-8. 
  7. Valnet, J., & Tisserand, R. (1990). The practice of aromatherapy: A classic compendium of plant medicines & their healing properties. Rochester, VT: Healing Arts Press. ISBN 0-89281-398-9
  8. «The Power of Smell». Serendip. [Consulta: 24 October 2010]. [Enllaç no actiu]
  9. Prabuseenivasan S, Jayakumar M, Ignacimuthu S. «In vitro antibacterial activity of some plant essential oils». BMC Complementary and Alternative Medicine, vol. 6, 2006, pàg. 39. DOI: 10.1186/1472-6882-6-39. PMC: 1693916. PMID: 17134518.
  10. Kim HJ. «[Effect of aromatherapy massage on abdominal fat and body image in post-menopausal women]» (en korean). Taehan Kanho Hakhoe Chi, vol. 37, 4, June 2007, pàg. 603–12. PMID: 17615482.
  11. Rho KH, Han SH, Kim KS, Lee MS. «Effects of aromatherapy massage on anxiety and self-esteem in korean elderly women: a pilot study». The International Journal of Neuroscience, vol. 116, 12, December 2006, pàg. 1447–55. DOI: 10.1080/00207450500514268. PMID: 17145679.
  12. «Lemon oil vapor causes an anti-stress effect via modulating the 5-HT and DA activities in mice.». PubMed.gov, 2006-06-15. [Consulta: 2007-04-26].
  13. Ohio State University Research, March 3, 2008 Study is published in the March 2008 issue of the journal Psychoneuroendocrinology
  14. Antimicrobial and antiplasmid activities of essential oils.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Burke, L., & Chambers, P. (1995). The very essence: A guide to aromatherapy. Silver Link. OCLC 60274302
  • Lis-Balchin, Maria (2006). Aromatherapy science: A guide for healthcare professionals. London: Pharmaceutical Press. ISBN 0-85369-578-4
  • Schnaubelt, Kurt (1998). Advanced aromatherapy: The science of essential oil therapy. Rochester, VT: Healing Arts Press. ISBN 0-89281-743-7
  • Schnaubelt, Kurt (1999). Medical aromatherapy: Healing with essential oils. Berkeley, CA: Frog. ISBN 1-883319-69-2
  • Valnet, Jean; & Tisserand, Robert (1990). The practice of aromatherapy: A classic compendium of plant medicines & their healing properties. Rochester, VT: Healing Arts Press. ISBN 0-89281-398-9
  • National Research Council. Food Chemicals Codex. Washington D.C.: National Academy Press, 2003. ISBN 0309088666. 
  • Wanjek, Christopher (2003). Bad medicine: Misconceptions and misuses revealed, from distance healing to vitamin O. New York: J. Wiley. ISBN 0-471-43499-X
  • Valnet, Jean; & Tisserand, Robert (1982). The practice of aromatherapy. Saffron Walden: Daniel. ISBN 0-85207-143-4

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aromateràpia Modifica l'enllaç a Wikidata
Journals
Criticism