Aromateràpia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un difussor i una ampolla d'oli essencial.

L'aromateràpia és una forma de medicina alternativa que fa servir material volàtil de plantes coneguts com a olis essencials, i altres compostos aromàtics amb el propòsit d'alterar la ment de les persones, el seu estat d'ànim ,les seves funcions cognitives o la salut.

Alguns olis essencials com els de la planta Melaleuca alternifolia (Arbre de l te)[1] tenen propietats antimicrobianes demostrades i s’ha proposat el seu ús intern pel tractament de malalties infeccioses però les proves de l’eficàcia de l’aromateràpia en condicions mèdiques roman pobra amb pocs estudis rigorosos científics sobre el tema,[2] tanmateix hi ha algunes proves sobre el potencial terapèutic dels olis essencials.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

L’aromateràpia es va iniciar en l’antigor amb olis aromàtics obtinguts per infusió de plantes assecades en oli i després escalfant-les i filtrant-les. Molts d’aquests olis els descriu Dioscòrides, junt amb les creences de la seva època sobre la seva activitat guaridora.[4] Els olis essencials obtinguts per destil·lació es fan servir com a medicines des del segle XI,[5] amb Avicenna.[6]

Cap a 1937 es va encunyar el terme d’aromateràpia.Un cirurgià francès Jean Valnet, va utilitzar olis essencials com antisèptic en les ferides dels soldats de la Segona Guerra Mundial.[7]

Sistemes d’aplicació[modifica | modifica el codi]

Entre les maneres d’aplicar l’aromateràpia s’inclou:

  • Difusió aèria: per fragància ambiental o desinfecció aèria
  • Inhalació directa: per desinfecció respiratòria, decongestió, expectoració i també efectes psicològics
  • Aplicació tòpica: per massatge general, banys de sals, compresses, cura terapèutica de la pell.

Materials[modifica | modifica el codi]

Alguns dels materials que es fan servir són:

  • olis essencials: Olis fragrants extrets de plantes especialment per destil·lació (per exemple el d'eucalyptus ) o per expressió). Tanmateix sota aquest terme també es poden incloure els olis essencials extrets amb solvents.
  • Absoluts: olis fragrants extrets principalment de flors amb solvents o extracció de fluid supercrítica, el terme inclou fer servir l'etanol per extreure olis de mantegues o pomades. * Fitonicides: Diversos compostos de plantes que es pensa que maten microvbis molts són del gènere de la ceba i l'all ("Allium").
  • Destil·lats d’herbes o hidrosols: Per exemple l’aigua de roses.
  • infusions: Per exemple infusió de camomila
  • Olis de càrrega: Típicament basats en triaglicèrids que dilueixen els olis essencials per a ser usats sobre la pell per exemple l'oli d'ametlla dolça
  • 'Herbes crues vaporitzades: Típicament plantes amb alt contingut d'oli en inhalació directa.

Teoria[modifica | modifica el codi]

L'aromateràpia vol ser un tractament preventiu de les malalties amb la pretesa influència dels olis essencials al cervell.[8] i els efectes farmacològics directes dels olis essencials.[9] L'eficàcia de l'aromateràpia no està provada Sembla que podria millorar el sistema immune.[10][11]


Ús popular[modifica | modifica el codi]

  • L'oli essencial de llimona es considera antiestrès/antidepressiu aplicat en vaporització segons un estudi al Japó sobre ratolins de laboratori.[12] Segons un estudi de la Universitat de Ohio l'aroma de llimona faria aixecar l'ànim i relaxa.[13]
  • L'oli essencial de la farigola altrament dit de timó, tindria propietats antimicrobianes[14]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Carson CF, Hammer KA, Riley TV. «Melaleuca alternifolia (Tea Tree) oil: a review of antimicrobial and other medicinal properties». Clinical Microbiology Reviews, vol. 19, 1, January 2006, pàg. 50–62. DOI: 10.1128/CMR.19.1.50-62.2006. PMC: 1360273. PMID: 16418522.
  2. van der Watt G, Janca A. «Aromatherapy in nursing and mental health care». Contemporary Nurse, vol. 30, 1, August 2008, pàg. 69–75. DOI: 10.5555/conu.673.30.1.69. PMID: 19072192.
  3. Edris AE. «Pharmaceutical and therapeutic potentials of essential oils and their individual volatile constituents: a review». Phytotherapy Research, vol. 21, 4, April 2007, pàg. 308–23. DOI: 10.1002/ptr.2072. PMID: 17199238.
  4. Gunther, R.T. (ed.) (1959). The Greek Herbal of Dioscorides (translated by John Goodyer in 1655). New York: Hafner Publishing. OCLC 3570794
  5. Forbes R.J. (1970). A short history of the art of distillation. Leiden: E.J. Brill. OCLC 2559231
  6. Ericksen, Marlene. Healing With Aromatherapy. New York: McGraw-Hill, 2000, p. 9. ISBN 0-658-00382-8. 
  7. Valnet, J., & Tisserand, R. (1990). The practice of aromatherapy: A classic compendium of plant medicines & their healing properties. Rochester, VT: Healing Arts Press. ISBN 0-89281-398-9
  8. «The Power of Smell». Serendip. [Consulta: 24 October 2010]. [Enllaç no actiu]
  9. Prabuseenivasan S, Jayakumar M, Ignacimuthu S. «In vitro antibacterial activity of some plant essential oils». BMC Complementary and Alternative Medicine, vol. 6, 2006, pàg. 39. DOI: 10.1186/1472-6882-6-39. PMC: 1693916. PMID: 17134518.
  10. Kim HJ. «[Effect of aromatherapy massage on abdominal fat and body image in post-menopausal women]» (en Korean). Taehan Kanho Hakhoe Chi, vol. 37, 4, June 2007, pàg. 603–12. PMID: 17615482.
  11. Rho KH, Han SH, Kim KS, Lee MS. «Effects of aromatherapy massage on anxiety and self-esteem in korean elderly women: a pilot study». The International Journal of Neuroscience, vol. 116, 12, December 2006, pàg. 1447–55. DOI: 10.1080/00207450500514268. PMID: 17145679.
  12. «Lemon oil vapor causes an anti-stress effect via modulating the 5-HT and DA activities in mice.». PubMed.gov, 2006-06-15. [Consulta: 2007-04-26].
  13. Ohio State University Research, March 3, 2008 Study is published in the March 2008 issue of the journal Psychoneuroendocrinology
  14. Antimicrobial and antiplasmid activities of essential oils.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Burke, L., & Chambers, P. (1995). The very essence: A guide to aromatherapy. Silver Link. OCLC 60274302
  • Lis-Balchin, Maria (2006). Aromatherapy science: A guide for healthcare professionals. London: Pharmaceutical Press. ISBN 0-85369-578-4
  • Schnaubelt, Kurt (1998). Advanced aromatherapy: The science of essential oil therapy. Rochester, VT: Healing Arts Press. ISBN 0-89281-743-7
  • Schnaubelt, Kurt (1999). Medical aromatherapy: Healing with essential oils. Berkeley, CA: Frog. ISBN 1-883319-69-2
  • Valnet, Jean; & Tisserand, Robert (1990). The practice of aromatherapy: A classic compendium of plant medicines & their healing properties. Rochester, VT: Healing Arts Press. ISBN 0-89281-398-9
  • National Research Council. Food Chemicals Codex. Washington D.C.: National Academy Press, 2003. ISBN 0309088666. 
  • Wanjek, Christopher (2003). Bad medicine: Misconceptions and misuses revealed, from distance healing to vitamin O. New York: J. Wiley. ISBN 0-471-43499-X
  • Valnet, Jean; & Tisserand, Robert (1982). The practice of aromatherapy. Saffron Walden: Daniel. ISBN 0-85207-143-4

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aromateràpia Modifica l'enllaç a Wikidata
Journals
Criticism