Aron Nimzowitsch
| Aron Nimzowitsch | |
|---|---|
 |
|
| Naixement | 7 de novembre de 1886 Riga, Letònia |
| Defunció | 16 de març de 1935 (als 48 anys) Copenhaguen, Dinamarca |
| Nacionalitat |  Letònia Dinamarca |
| Ocupació | Gran Mestre d'escacs (títol no oficial) |
Aron (o Aaron) Nimzowitsch (Riga, Letònia, 7 de novembre de 1886 - Copenhaguen, Dinamarca, 16 de març de 1935) fou un jugador d'escacs que va fer grans contribucions a la teoria dels escacs tot i no que mai no va arribar a ser campió del món.
Taula de continguts |
Teòric dels escacs [modifica]
Les seues teories eren contraposades a les del doctor alemany Tarrasch, que tenia un joc més antiquat i decimonònic. Per rebatre aquesta manera de jugar va escriure el llibre Nous conceptes sobre els escacs moderns i antics que va ser publicat a la Wienner Schachzeitung el 1913, al qual va desenvolupar tot un seguit de conceptes que van donar al seu joc el nom d'hipermodern.
Pretenia sistematitzar l'art dels escacs per a fer-ne un joc gairebé científic, va escriure el tractat més important sobre escacs fins a aquella època, el llibre "El meu sistema" (Mein system en alemany), que va ser el manual de gran quantitat d'escaquistes moderns, fins i tot actualment té valor pràctic. En aquest llibre tracta sobre la importància del centre i el desenvolupament, conceptes ja esmentats i estudiats per Morphy i Steinitz, la gran fecunditat de les columnes obertes com a mitjà per a arribar a la setena i vuitena files, el peó passat, el canvi de peces i el concepte de valor de les peces, que va ser revolucionat; la major part dels temes actuals hi van ser analitzats com ara la peça clavada o l'escac a la descoberta. Però la seva revolució principal va ser sobre el concepte de la cadena de peons, fent paradigmàtica la defensa francesa, i amb ella la variant de l'avanç, a banda de portar al món dels escacs els conceptes de sobreprotecció, ja esmentat per Siegbert Tarrasch i de profilaxi, del qual en Kàrpov ha estat el major exponent.
Un dels seus punts forts van ser els peons aïllats i el bloqueig. Per a ell calia trobar debilitats en la formació enemiga i atacar-les amb atacs revolucionaris o evolucionaris, tot fent canvis de flanc al tauler.
Va ésser un jugador brillant tot i que no va arribar mai a campió del món i va obtenir resultats pobres davant de jugadors com Alekhine o Lasker, però ha passat a la història com el pare dels escacs hipermoderns.
Resultats destacats en competició [modifica]
D'entre els seus nombrosos bons resultats, en destaca la victòria en dues ocasions al Campionat Nòrdic, els anys 1924 i 1934, a Copenhaguen. En guanyar l'edició de 1934, fou guardonats amb el títol de Nordiske kongresmestre.[1][2]
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
Bibliografia [modifica]
- Nimzowitsch, Aron. Mi sistema. Madrid: Editorial Ricardo Aguilera. (ISBN 8470051164) (castellà)
- Nimzowitsch, Aron. La práctica de mi sistema. Madrid: Editorial Ricardo Aguilera. (castellà)
- Nimzowitsch, Aron. Nuevos conceptos acerca del ajedrez moderno y antiguo (castellà)
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aron Nimzowitsch |
- The father of Hypermodern Chess Theory (anglès)
- Aron Nimzowitsch a ChessGames.com (en anglès) [Consulta:24 de gener de 2011] (anglès)
