Arpi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Arpi fou una ciutat de la Pulla.

La seva fundació s'atribueix a Diomèdes d'Argos que li va donar el nom de Argos Hippium del que Arpi fou una corrupció (passant per Argyrippa). No obstant probablement no fou una colònia i només devia rebre la influència grega.

Històricament no apareix fins a la guerra entre Roma i Samni, quant va donar provisions al cònsol romà Papirius durant el setge de Lucèria (320 aC).

Probablement va continuar com aliada de Roma, i va mantenir la fidelitat durant l'expedició de Pirrus d'Epir, participant amb un contingent de 4000 soldats i 400 cavallers a la batalla d'Asculum.

Durant la segona guerra púnica el seu territori fou assolat per Anníbal (217 aC) i després de la batalla de Cannas va obrir les seves portes al general cartaginès que va passar l'hivern a la regió, i la va dominar fins al 213 aC quan els seus habitants van deixar entrar a Fabius Maximus, tot i que hi havia una guarnició cartaginesa d'uns cinc mil homes. La guerra va portar la decadència i ja no torna a aparèixer a la història fins que Cèsar va ser allí en el seu camí cap a Brundusium.

La ciutat, tot i que va perdre importància, va seguir existint durant l'imperi. I en temps de Constantí fou seu d'un bisbe. Més tard fou destruïda però no se sap quant.

Correspondria a unes restes anomenades avui Arpa que es troben a uns 5 km de Foggia.