Arquebisbat de París

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Arquebisbat de París
Archidioecesis Parisiensis
Archidiocèse de Paris

La Catedral de Nostra Senyora
Localització
País França França
Territori bandera de Illa de França Illa de França
Diòcesis sufragànies Créteil, Évry-Corbeil-Essonnes, Meaux, Nanterre, Pontoise, Saint-Denis i Versailles
Coordenades Coord.: 48° 51′ 12″ N, 2° 20′ 57″ E / 48.8533°N,2.34925°E / 48.8533; 2.34925
Estadístiques
Àrea 105 km²
Població
- Total
- Catòlics
(any 2005)
2.212.851
1.548.996 (70,0%)
Parròquies 116
Informació
Ritus romà
Establiment segle III
establerta com arxidiòcesi al 1622
Catedral Nostra Senyora de París
Sant patró Sant Dionís i Santa Genoveva
Sacerdots diocesans 1.296
Lideratge actual
arquebisbe metropolità i primat cardenal André Armand Vingt-Trois
Bisbe auxiliar Jérôme Daniel Beau,
Eric de Moulins-Beaufort,
Renauld de Dinechin,
Michel Aupetit
Mapa
Web
www.paris.catholique.fr/
La Basílica del Sacré Cœur a Montmartre, iniciada al 1873 i consagrada al 1919.
La basílica de Saint-Denis, avui catedral de la diòcesi de Saint-Denis, va ser una de les esglésies més importants de París, dedicada al protobisbe sant Dionís. Fundada a inicis del segle VII, conserva al seu interior les tombes de molts dels reis de França.
Tomba de santa Genoveva, patrona de Paris, conservada a l'església de Saint-Étienne-du-Mont, propera al Panteó.

L'arquebisbat de París (llatí: Archidioecesis Parisiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica Romana. El 2004 comptava amb 1.548.996 batejats sobre una població de 2.212.851 habitants. En l'actualitat està presidida per l'arquebisbe cardenal André Armand Vingt-Trois.

Erigida al segle III, va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana el 1622. És l'arxidiòcesi històrica de l'Illa de França. El 1790 s'estenia sobre el país de França, l'Hurepoix i la Brie francesa. Entre 1801 i 1968 ocupava el departament del Sena; i a partir de 1968, ocupa la comuna-departament de París.

El seu centre litúrgic és la catedral de Notre-Dame de París. L'arquebisbe resideix a la rue Barbet de Jouy, però hi ha oficines diocesanes a rue de la Ville-Eveque, a rue St. Bernard i en altres zones de la ciutat. L'arquebisbe serveix com a ordinari pels catòlics de ritus orientals a França, llevat dels armenis i dels ucraïnesos.

Territori[modifica | modifica el codi]

L'arxidiòcesi comprèn el departament de París. S'estén sobre 105km² i està sots-dividit en 116 parròquies.

Província eclesiàstica[modifica | modifica el codi]

La província eclesiàstica de París està constituïda per les següents diòcesis sofragànies:

Catedral i basíliques[modifica | modifica el codi]

L'arxidiòcesi té les següents basíliques:

Història[modifica | modifica el codi]

La diòcesi de París va ser creada durant el segle III. La data de l'apostolat de Sant Dionís, el primer bisbe de París, està envoltada de controvèrsia, tot i que l'opinió prevalent és l'atribuïda a Gregori de Tours, qui afirmà que sant Dionís va ser un dels 7 bisbes enviats pel Papa Fabià vers el 250. Malgrat tot, és cert que la comunitat cristiana de París ja tenia una certa importància vers el segle III, com queda provat pel descobriment de catacumbes i d'antics cementiris cristians. El primer bisbe del qui es tenen registres es digué Victor, la firma del qual es troba a un document redactat al 346, mitjançant el qual, al pseudo-concili de Colònia, un grup de bisbes es van fer seves les decisions del concili de Sàrdica a favor d'Atanasi d'Alexandria.

Lutetia Parisiorum, capital dels poble celta dels Parisis, era una civitas de la Gàl·lia Lugdunense (o Senònia), com testimonia la Notitia Galliarum del segle V.[1] Des del punt de vista religiós, igual que pel civil, Paris depenia de la província eclesiàstica de l'arquebisbat de Sens, seu metropolitana provincial.

Clodoveu I, rei dels francs, va ser batejat al 497 després de convertir-se al cristianisme, va fer de París la seva capital. El següent període merovingi coincidí amb un gran creixement religiós. A la basílica de Saint-Denis, erigida des d'inicis del segle VII, se sepultaren molts dels reis merovingis de Paris.

El bisbe Landeric fundà el primer hospital de la ciutat, l'Hôtel-Dieu, i donà al monjo Marcolf l'encàrrec de redactar, sota el nom de Recueil de Formules, el primer codi legislatiu francès, un monument a la legislació del segle VII.

L'època carolíngia començà amb l'episcopat de Déofroi, que rebé la visita del Papa Esteve III. Els bisbes van estendre el seu poder polític, tant per l'absència del sobirà que vivien sovint entre les ribes del Mosa i del Rin. Erchanrade I, que ocupà la seu a finals del segle VIII, instituí el capítol catedralici de Notre Dame. Entre els segles IX i X els bisbes adquiririen els poders polític i econòmic.

Els poders episcopals no van minvar amb l'arribada dels Capet als segles XI i XII. Malgrat tot, com que la majoria dels Capets van residir a París, van haver topades a mitjan segle XII: el bisbe llançà l'interdicto sobre el regne i el rei confiscà les propietats de l'Església. La intervenció del Papa i de Bernat de Claravall arreglaren la disputa. Quan el teòleg més famós del moment, Pere Llombard, va ser nomenat bisbe de París, va fer que el bisbat i la seva universitat gaudissin d'un gran prestigi acadèmi. Al segle XII es tanca amb el llarg episcopat de Maurice de Sully, qui emprengué la construcció i posteriorment consagraria la catedral de Notre-Dame, a més d'acollir a París al Papa Alexandre III.

París esdevindria la seu d'una gran universitat, coneguda amb el nom de la Sorbona, independent del poder polític. Entre els seus mestres trobem a Pere Abelard, a Pere Llombard, a Jean Gerson o a Tomàs d'Aquino.

La Guerra dels Cent Anys (1337-1452) va ser un període difícil per a la diòcesi: després de la batalla de Poitiers el 1356 el bisbe Jean de Meulan va ser presoner. Al segle XIV per primera vegada el bisbe de París rebria la porpra cardenalícia, privilegi que rebé Étienne de Poissy i, després, al seu successor, Aymeric de Magnac. Abans del final de la guerra, el bisbe Jean Courtecuisse, un teòleg de tendències gal·licanistes, va ser obligat a exiliar-se a Ginebra, on morí el 1423, per qüestions polítiques.

El segle XVI veié l'episcopat del poeta i diplomàtic Jean du Bellay, qui va ser un típic bisbe renaixentista. Va tenir com a secretari a Rabelais. Malgrat tot, va caure en desgràcia sota el regnat d'Enric II i hagué de marxar el 1551 cap a Roma, on morí.

A partir dels segles XVI i XVII, París esdevé el centre cultural i religiós de tota l'Església de França: el 15 d'agost de 1534 Ignasi de Loiola fundà la Companyia de Jesús a la capella de Sant Dionís, situada al costat de Montmartre;[2] es converteix en el centre europeu d'espiritualitat més important, representat principalment pel cardenal Bérulle, i es fundaren importants instituts religiosos com els de l'Oratori de Jesús o els sulpicians; a París Vicenç de Paül fundaria la Congregació de les Filles de la Caritat i envià missioners tant per França com a la resta del món; i Barbe Avrillot introduiria les Carmelites descalces a França.

El 20 d'octubre de 1622, mitjançant la butlla pontifícia Universi orbis del papa Gregori XV la diòcesi de Paris va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana. Inicialment tenia com a diòcesis sufragànies les de Chartres, Meaux i Orleans.

El 1674 es creà el títol de Duc de Saint-Cloud pels arquebisbes.

Contràriament als sis pars eclesiàstics primitius del regne de França (els bisbes-ducs de Reims, Laon i Langres, el bisbe-compte de Beauvais, Châlons i Noyon i els abats de Saint-Remi de Reims, guardià de la Sagrada Ampolla, i de Saint Denis, guardià de les altres insígnies reials i de la necròpolis reial), els bisbes (després arquebisbes) de París no participaven al cerimonial de la coronació dels reis de França a la catedral de Notre-Dame de Reims.

Durant els segles XVII i XVIII s'estengueren per París el jansenisme i el quietisme. Inicialment l'arquebisbe Christophe de Beaumont havia de posar fi a la controvèrsia; però la seva negativa a donar els sagraments als jansenistes no penedits li va fer guanyar l'odi del parlament i de Lluís XV, qui el condemnà a l'exili.

Fins i tot el seu successor Antoine Leclerc de Juigné tornà a l'exili, aquesta vegada en plena Revolució, que veié el xoc entre els sacerdots que signaren la constitució civil del clergat i els anomenats "resistents al tractament", molts dels quals van ser assassinats al setembre de 1792.

El 29 de novembre de 1801, d'acord al concordat entre la Santa Seu i Napoleó Bonaparte, cedí una part del seu territori (els ardiacats de Josas i de Brie) per tal d'erigir la diòcesi de Versailles i el decanat de Champeus a la diòcesi de Sens. Com a resultat d'aquests canvis, l'arquebisbat, que abans tenia 492 parròquies, es veié reduïda a 118.

El Concordat establí que la província eclesiàstica de París comprenia 8 de sufragànies: Amiens, Arràs, Cambrai, Orleans, Meaux, Soissons, Troyes i Versailles. Amb la Restauració es restauraren els arquebisbats de Reims i de Sens, sostraient les diòcesis de Troyes, Amiens i Soissons de la jurisdicció de París. El 1841, també Cambrai es convertiria en una nova seu metropolitana, amb Arràs com a sufragània. Però, en canvi, els bisbats de Blois i Chartres, restaurats el 1822, s'inclogueren a la província eclesiàstica de París.

Durant l'època de la Comuna de París l'arquebisbe Georges Darboy va ser afusellat.

Durant el segle XIX París esdevingué un important centre missioner, on hauria la seu de la Societat de les Missions Estrangeres de París i els esperitans.

El 9 d'octubre de 1966 l'arquebisbat cedí part del seu territori per les ereccions de les diòcesis de Créteil, Nanterre i Saint-Denis. A partir d'aquell moment, el territori de l'arquebisbat coincideix amb el del departament de París. Fins al moment de la creació de les noves diòcesis havien dues ardiaconats: Madeleine and St. Séverin.

A partir de 1967 els arquebisbes de París són creats cardenals-preveres de l'església de Sant Lluís dels Francesos de Roma.

Entre el 19 i el 24 d'agost de 1997 l'arquebisbat de París acullí la XII Jornada Mundial de la Joventut, presidida per Joan Pau II, a la qual assistiren 1.200.000 joves d'arreu del món.[3][4]

Llista de bisbes i arquebisbes de París[modifica | modifica el codi]

Bisbes de Paris
 ??? -250 Sant Dionís o Denis Màrtir al segle III
 ???-??? Mallon (Mallo)
 ???-??? Masse (Maxe)
 ???-??? Marcus (Marc)
 ???-??? Adventus (Aventus)
344-346 Victorinus (Victorin) Testimonià en favor d'Atanasi d'Alexandria al 346
360-??? Paulus (Paul)
v. 376-v. 400 Prudentius (Prudence) Enterrat a on esdevindria el cemetiri de Santa Genoveva
405-435 Saint Marcel Traspassà vers el 435
 ???-??? Vivianus (Vivien)
 ???-??? Félix
 ???-??? Flavianus (Flavien)
 ???-??? Ursicianus (Ursicin)
 ???-??? Apedinus (Apédine)
511-v. 525 Heraclius (Héracle) Defensà un prevere culpable davant Remigi de Reims i participà al Concili d'Orleans al 511
 ???-??? Probatius
533-545 Amelius Participa als Concilis d'Orleans de 533, 538, i 541
545-552 Saffarace Assistí al Concili d'Orleans del 549. Deposat després del Concili de París del 553, convocat per Khildebert I
v. 550-555 Eusèbe o Eusebius o (Libanus- Libianus)
555-576 Sant Germà
576-591 Ragnemod Anomenat Rucco per Fortunat.
v. 592-??? Eusèbe II Bisbe d'origen sirià
 ???-??? Faramodus Germà de Ragnemode
v. 601-??? Simplicius (Simplice) Mencionat el 601
614-625 Saint Céraune o Céran Assistí al Concili de París al 614 i va ser enterrat a la Basílica de Santa Genoveva.
625-626 Leudébert (Léodebert) Assistí al Concili de Clichy 626-627
644-650 Audebert (Aubert) Assistí al Concili de Chalon-sur-Saône entre 647 - 653
650-656 Sant Landeric
656-663 Chrotbert (Chrodeberthus) mentionat a les actes de 660 i de 664 i a la Vie de Bathilde al 657. Traspasà al 663/664
 ???-??? Sigebrand Assassinat entre el 664 o el 665
 ???-666 Importunus Apareix a un acta anterir entre el 667 o el 664
666-680 Agilbert (Egilbert) Participà al Concili de Whitby al 664. Era el germà de l'abadessa Théodechilde de Jouarre, va ser enterrat al augmentum de la basílica funerària de Sant Pau d'aquell monestir. La seva tomba encara és visible.
690-692 Sigefroi Mencionat a les actes de 690, 691 i 692.
693-698 Turnoald Mencionat a les actes entre 693 i 717.
 ???-??? Adulphe
 ???-??? Bernechaire
724-730 Hug de Xampanya El seu pare, Drogon, era germà consanguini de Charles Martel. Va morir a Jumièges.
 ???-??? Merseidus
 ???-??? Fédole
 ???-??? Ragnecapt Igual que Hugues, podria haver simultanejat els bisbats de París i de Rouen entre el 730 i el 744.
 ???-??? Radbert
 ???-??? Madalbert (Maubert)
757-v. 775 Déofroi Apareix a un acta del 756 i tanca la llista de bisbes de l'època carolíngia. Va asistir al Concili de Compiègne del 757.
775-v. 795 Erchanrade I
v. 809-??? Ermanfroi
811-831 Inchad
832-857 Erchanrad II, dit El Jove
858-870 Enée
871-883 Ingelvin
884-886 Gauzlin
886-911 Anschéric (Anscharic)
911-922 Théodulphe
922-926 Fulrade
927-v. 935 Adelhelme
937-941 Gauthier I (Walter)
 ???-??? Albericus
v. 954-??? Constantius
 ???-??? Garin
979-980 Rainald I (Renaud)
987-989 Eliziard (Lisiard, Lysiard)
991-992 Gislebert (Engelbert)
992-1017 Renaud de Vendôme Canceller d'Hug Capet
1017-1020 Azelin
1020-1030 Francon
1030-1060 Humbert (Imbert) de Vergy (Verzy)
1061-1095 Geoffroy de Boulogne
v. 1095-1101 Guillaume de Montfort
1102-1104 Foulques
1104-1116 Galon
1116-1123 Guibert (Girbert)
v. 1123-1141 Étienne de Senlis
v. 1143-1159 Thibaud
1159-1160 Pierre Lombard
1160-1196 Maurice de Sully
1197-1208 Odon de Sully (o Eudes de Sully)
1208-1219 Pierre II de la Chapelle (o de Nemours)
1220-1223 Guillaume II de Seignelay (o d'Auxerre)
1224-1227 Barthélemy
1228-1249 Guillaume III d'Auvergne
1249- 1249 Gauthier II de Château-Thierry
1250-1268 Renaud III Mignon de Corbeil
1268-1279 Étienne II Templer
1280-???? Jean de Allodio
1280-1288 Renaud IV de Hombliéres
v.1289-???? Adenolfus de Anagnia
1290-1304 Simon Matifas de Bucy (Bussi o Bussy)
1304-1320 Guillaume de Beaufet
1319-1325 Étienne III de Bouret llevà les condemnes d'Étienne II a Tomàs d'Aquino
1325-1332 Hugues II Michel de Besançon
1332-1342 Guillaume V de Chanac
1342-1349 Foulques II de Chanac
1349-1350 Audouin Aubert
1350-1352 Pierre de La Forest
1353-1363 Jean I de Meulent Anterior Bisbe de Noyon
1363-1373 Étienne IV de París
1373-1384 Aimery de Magnac
1384-1409 Pierre II d'Orgemont Anterior Bisbe de Thérouanne
1409-1420 Gérard de Montaigu Anterior Bisbe de Poitiers
1420-1421 Jean Courtecuisse
1421-1422 Jean III de La Rochetaillée
1423-1426 Jean IV de Nant, dit de Vienne Anterior arquebisbe de Vienne
1427-1438 Jacques du Chastelier (Châtelier)
1439-1447 Denis du Moulin
1447-1472 Guillaume Chartier
1473-1492 Louis de Beaumont de la Forêt
1492-1492 Gérard Gobaille
1492-1502 Jean-Simon de Champigny
1503-1519 Étienne Poncher Després arquebisbe de Sens
1519-1532 François Poncher
1532-1541 Jean du Bellay Cardenal
1551-1563 Eustache du Bellay
1564-1568 Guillaume Viole
1573-1598 Pierre de Gondi Cardenal. Anterior Bisbe de Langres
1598-1622 Henri de Gondi Cardenal
Arquebisbes de Paris
1622-1654 Jean-François de Gondi
1654-1662 Jean-François Paul de Gondi Cardenal
1662-1664 Pierre de Marca
1664-1671 Hardouin de Péréfixe de Beaumont
1671-1695 François Harlay de Champvallon Anterior arquebisbe de Rouen
Primer Duc de Saint-Cloud.
1695-1729 Louis Antoine de Noailles Cardenal
Duc de Saint-Cloud
1729-1746 Charles Gaspard Guillaume de Vintimille du Luc Anterior arquebisbe d'Aix
Duc de Saint-Cloud
1746-1746 Jacques Bonne-Gigault de Bellefonds Anterior arquebisbe d'Arlés
Duc de Saint-Cloud
1746-1781 Christophe de Beaumont
Duc de Saint-Cloud
1781-1802 Antoine-Éléonor-Léon Leclerc de Juigné Darrer Duc de Saint-Cloud
1791-1793 Jean-Baptiste Gobel Bisbe constitucional
1798-1801 Jean-Baptiste Royer Bisbe constitucional
1802-1808 Jean Baptiste de Belloy Cardenal
1810-1814 Jean-Sifrein Maury Cardenal [no reconegut, sense butlla]
1817-1821 Alexandre Angélique de Talleyrand-Périgord Cardenal
1821-1839 Hyacinthe-Louis de Quélen
1840-1848 Denys Affre Va ser assassinat el 26 de juny de 1848, quan intentava apaivagar els insorgents.
1848-1857 Marie-Dominique-Auguste Sibour Va ser assassinat a l'eglésia de Saint-Étienne-du-Mont.
1857-1862 François-Nicolas-Madeleine Morlot Cardenal
1863-1871 Georges Darboy Detingut per ordre de la Comuna de París, va ser afusellat com a ostatge durant la Setmana sagnant, el 24 de maig.
1871-1886 Joseph Hippolyte Guibert Cardenal
1886-1908 François-Marie-Benjamin Richard Cardenal
1908-1920 Léon-Adolphe Amette Cardenal
1920-1929 Louis-Ernest Dubois Cardenal, anterior arquebisbe de Rouen.
1929-1940 Jean Verdier Cardenal
1940-1949 Emmanuel Suhard Cardenal
1949-1966 Maurice Feltin Cardenal
1966-1968 Pierre Veuillot Cardenal
1968-1981 François Marty Cardenal
1981-2005 Jean-Marie Lustiger Cardenal
2005 André Vingt-Trois Cardenal

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cfr. Monumenta Germaniae Historica, Chronica minora, I, p. 556.
  2. Casanovas, S.J., Ignasi. Sant Ignasi de Loyola – Fundador de la Companyia de Jesús. Barcelona: Foment de Pietat Catalana, 1922. 
  3. http://www.abc.es/fotos-religion/20110816/encuentros-papa-82444.html
  4. http://www.altiusdirectory.com/Society/world-youth-day.php

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquebisbat de París Modifica l'enllaç a Wikidata