Arquebisbat de Praga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Arquebisbat de Praga
Archidioecesis Pragensis
Arcidiecéze pražská

La catedral de Sant Guiu
Localització
País República Txeca República Txeca
Territori Bohèmia central Bohèmia Central
Diòcesis sufragànies České Budějovice, Hradec Králové, Litoměřice, Plzeň
Estadístiques
Àrea 8,990 km²
Població
- Total
- Catòlics
(any 2005)
2.069.585
488.000 (23,6%)
Parròquies 378
Informació
Ritus romà
Establiment 973
Catedral Catedral de Sant Guiu
Sacerdots diocesans 376
Lideratge actual
arquebisbe metropolità i primat cardenal Dominik Duka, O.P.
Bisbe auxiliar Karel Herbst, S.D.B.,
Václav Malý
Bisbe emèrit cardenal Miloslav Vlk
Mapa
Web
www.apha.cz
Escut de l'arquebisbat

L'arquebisbat de Praga és una jurisdicció eclesiàstica catòlica avui dia a la república Txeca, amb seu a Praga. La diòcesi fou creada el 973 dins el regne de Bohèmia i fou elevada a arquebisbat el 30 d'abril de 1344.

Territori[modifica | modifica el codi]

L'arxidiòcesi comprèn part de la regió txeca de la Bohèmia Central.

La seu arxiepiscopal es troba a la ciutat de Praga, on es troba la catedral de Sant Guiu.

El territori està dividit en 378 parròquies.

Història[modifica | modifica el codi]

La diòcesi de Praga va ser erigida al 973, a partir de territori de la diòcesi de Ratisbona. Inicialment, el territori comprenia Bohèmia, Silèsia, Lusàcia, Moràvia, l'Hongria occidental fins als rius Váh i Danubi i la Baixa Àustria fins als rius Dyje i Kamp.

Dietmar, un monjo de Magdeburg que tenia un gran coneixement de llengua eslava, va ser el primer bisbe de Praga al 973.

Al 1063 cedí la regió de Moràvia per tal que s'erigís la diòcesi d'Olomouc.

A partir del regnat d'Otakar I (1198-1230), el capítol catedralici tenia el privilegi de l'elecció del bisbe, mentre que el rei de Bohèmia tenia el dret de conferir la investidura. Al primer quart del segle XIII va haver un gran contrast entre el bisbe Ondřej i el rei de Bohèmia, que volia revocar els privilegis del clergat, al final del qual el bisbe llançà l'interdit sobre el regne. S'arribà a un concordat al 1220. Durant la resta del segle va haver un creixement dels ordes religiosos a Praga i a Bohèmia, però cap a finals del segle van seguir diverses sectes heretges que propagaven la compartició de dones i bens.

A inicis del segle XIV una disputa oposà el bisbe amb Jan z Dražic els ordes mendicants, als quals se'ls prohibí predicar a les esglésies parroquials i d'escoltar les confessions. Els bisbes establiren el tribunal de la Inquisició, però després del primer procés que acabà amb el lliurament a l'autoritat secular de catorze heretges que van ser condemnats a la foguera, es tancaren els tribunals i s'alliberaren els detinguts.

El 30 d'abril de 1344 la diòcesi cedí una porció del seu territori per tal que s'erigís la diòcesi de Litomyšl. El 25 d'agost d'aquell mateix any, mitjançant la butlla Attendentes Pragensem ecclesiam del papa Climent VI, la diòcesi de Praga va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana, amb les seus d'Olomouc i Litomyšl com a sufragànies. L'arquebisbe tenia el dret de conferir l'unció i la coronació al rei de Bohèmia, gaudint de les prerrogatives d'un primat.

Al 1348 Carles IV fundà la universitat, de la qual el bisbe era el Canceller (Protector studiorum et Cancellarius).

La difusió dels hussites coincidí amb una crisi de l'arquebisbat, que quedà vacant durant més d'un segle, entre 1421 i 1561. Tot i que la diòcesi de Litomyšl va tenir un període de declivi, va tenir el seu darrer bisbe al 1474 i va ser dirigida per administradors fins a la segona meitat del segle XVI, quan part del seu territori retornà a l'arquebisbat de Praga.

Al 1556 els jesuïtes van establir a Praga un prestigiós col·legi i després de 5 anys des de la seva arribada, Praga va rebre un arquebisbe.

No obstant això, les relacions amb les autoritats polítiques, inclinades vers el protestantisme, eren tenses. Al 1618 l'arquebisbe va ordenar el tancament de dues esglésies protestants i quan el rei va sancionar la decisió, els disturbis van esclatar en la tercera defenestració de Praga, que donaria inici a la guerra dels Trenta Anys.

Al 1627 Ferran II d'Habsburg concedí amplis privilegis a l'Església, a més del títol de Primat a l'arquebisbe de Praga.

El 3 de juliol de 1655 l'arquebisbat cedí part del seu territori per tal que s'erigís la diòcesi de Litoměřice; i de nou el 10 de novembre de 1664 en favor de l'erecció del bisbat de Hradec Králové.

Durant la segona meitat del segle XVII el Col·legi dels Jesuïtes va ser fusionat amb la Universitat Carolina.

Al 1712 les esglésies de la ciutat van romandre tancades durant dos anys a causa de la pesta, però al 1729 es realitzaren celebracions esplèndides per la canonització de Joan Nepomucè.

A partir dels anys 70 del segle XVIII, la reina Maria Teresa inicià una política restrictiva vers els privilegis eclesiàstics, que van arribar a prohibir realitzar estudis teològics a Roma, fer que per l'acceptació de les dignitats eclesiàstiques de la Santa Seu calgués de l'aprovació imperial, i fins i tot limitar el nombre de candeles a les celebracions.

El 20 de setembre de 1785 l'arxidiòcesi cedí part del seu territori per tal que es formés la diòcesi de České Budějovice.

La política eclesiàstica de Maria Teresa trobà la seva evolució en el, que imposà el tancament de molts monestirs i la seva confiscació. Un resultat positiu va ser que els fons embargats es van utilitzar parcialment per a la construcció de noves parròquies. Fins i tot l'erecció de la diòcesi de České Budějovice va ser finançada d'aquesta manera.

El 31 de maig de 1993 l'arxidiòcesi cedí una nova porció del seu territori per tal que s'erigís la diòcesi de Plzeň.

Llista de bisbes[modifica | modifica el codi]

  • Dietmar. 973-982
  • Sant Adalbert 982-988 (+997)
  • vacant 998-992
  • Sant Adalbert (restablert) 992-994 (+997)
  • Thiddag 997-1017
  • Eckhard 1017-1023
  • Hizzo 1023-1030
  • Severus 1030-1067
  • Jaromir de Bohèmia 1068-1090
  • Cosmas 1090-1098
  • Hermann d'Utrecht 1099-1122
  • Meinhard 1122-1134
  • Johann I 1134-1139
  • Silvestre 1139-1140
  • Otto 1140-1148
  • Daniel I 1148-1168
  • Friedrich I de Saxònia 1168-1180
  • Valentin Wolist 1180-1182
  • Brzetislaw de Bohèmia 1182-1197
  • Daniel II Milico de Palmberg 1197-1214
  • Andreas von Guttenstein 1214-1224
  • Pilgrim 1224-1225
  • Ludislaw 1226
  • Johann II 1227-1236
  • Burkhard 1236-1240
  • Nikolaus von Augezd 1241-1258
  • Jan III of Draschitz 1258-1278
  • Tobies 1278-1295
  • Gregori 1295-1301
  • Jan IV de Draschitz 1301-1343
  • Ernest de Pardubitz i Malowetz 1343-1344

Llista d'arquebisbes[modifica | modifica el codi]

Ernest de Pardubitz i Malowetz, primer arquebisbe de Praga

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquebisbat de Praga Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 50° 05′ 24″ N, 14° 23′ 51″ E / 50.09°N,14.3975°E / 50.09; 14.3975