Arquebisbat de Ravenna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Arquebisbat de Ravenna-Cervia
Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis
Arcidiocesi di Ravenna-Cervia

El Duomo de Ravenna
Localització
País Itàlia Itàlia
Territori Emília-Romanya Emilia-Romagna
Província eclesiàstica Regió eclesiàstica Emilia-Romagna
Diòcesis sufragànies Cesena-Sarsina, Forlì-Bertinoro, Rimini,
San Marino-Montefeltro
Coordenades 44° 25′ 00″ N, 12° 12′ 00″ E / 44.41667°N,12.20000°E / 44.41667; 12.20000Coord.: 44° 25′ 00″ N, 12° 12′ 00″ E / 44.41667°N,12.20000°E / 44.41667; 12.20000
Estadístiques
Àrea 1,185 km²
Població
- Total
- Catòlics
(any 2011)
223.121
200.000 (89,6%)
Parròquies 89
Informació
Ritus romà i ambrosià
Establiment Segle I (Ravenna)
Segle VI (Cervia)
Catedral Metropolitana de la Resurrecció del Senyor
Cocatedral Santa Maria Assumpta
Sant patró San Apol·linar
(23 d'agost)
San Paterniano
(13 de novembre)
Sacerdots diocesans 121
Lideratge actual
arquebisbe Lorenzo Ghizzoni
Bisbe emèrit cardenal Ersilio Tonini,
Giuseppe Verucchi
Mapa

En vermell apareix el territori de la diòcesi
Web
ravenna-cervia.chiesacattolica.it
Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna


L'arquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emilia-Romagna. Al 2010 comptava amb 200.000 batejats d'un total de 223.121 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Lorenzo Ghizzoni. Va tenir molta importància a l'edat mitjana.

Els patrons són sant Apol·linar de Ravenna i sant Paternià.

L'arquebisbat de Ravenna és una jurisdicció eclesiàstica d'Itàlia amb seu a la ciutat de Ravenna, que

Territori[modifica | modifica el codi]

El territori de l'arxidiòcesi s'estén sobre dos terços de la superfície de la província de Ravenna i un terç de la província de Ferrara. A la província de Ravenna comprèn el territori corresponent als municipis de Ravenna i Cervia i la part de Lavezzola (Conselice); mentre que a Ferranra comprèn el territori dels municipis d'Argenta e Portomaggiore. La part de Filo i Longastrio, que l'administració de l'Estat divideix per la meitat entre les províncies de Ravenna i Ferrara, pertany íntegrament a l'arxidiòcesi de Ravenna.

La seu arxiepiscopal es troba a la ciutat de Ravenna, on es troba la catedral de la Resurrecció del Senyor. A Cervia hi ha la cocatedral de Santa Maria Assumpta.

El territori està dividit en 89 parròquies, agrupades en 8 arxiprestats:

Província ecclesiàstica[modifica | modifica el codi]

La província eclesiàstica di Ravenna-Cervia comprèn les següents diòcesis sufragànies:

Història[modifica | modifica el codi]

Segons la tradició local l'església de Ravenna fou fundada per Sant Pere que va nomenar primer bisbe a sant Apol·linar martiritzat sota l'emperador Neró. Aquestes històries es van difondre segurament en temps del bisbe Maurus (642-671) que tenia aspiracions autocràtiques. L'arqueologia no obstant ha comprovar l'existència de restes cristianes del segle II.

El bisbe Marianus (546-556) va compilar la llista de bisbes i apareix com a dotzè bisbe Severus que signa les actes del Concili de Sàrdica del 343. Sant Apol·linar hauria estat bisbe no al segle I sinó al segle III, potser fins i tot a finals del segle II. Apol·linar segurament hauria estat màrtir sota Septimi Sever i no sota Neró.

Un bisbe destacat fou Joannes Angeloptes (430-433) que va rebre de Gal·la Placídia els drets de metropolità de 14 ciutats de Emília i Flamínia; també destaquen sant Pere Crisòleg (433-449) antic ardiaca d'Imola; Ecclesius (521-534) enfrontat al clergue de la diòcesi, Joan V (575-595) molt aficionat a la pompa al que el Papa va cridar l'atenció; i el seu successor Mariniano (606) company del Papa quan ambdòs eren monjos al monestir de Sant'Andrea.

Maurus va obtenir un privilegi d'autonomia del emperador Constanci II que era monoteleta, i per tant oposat al Papa, i es va enfrontar a l'autoritat del Pontifex. El seu successor Reparatus (671-677) no va anar a Roma per ser consagrat. Probablement fou el seu successor Teodor (677-688) qui va restablir la unió amb Roma i va estar al Concili d'Agathe el 680, però no fou apreciat pel clero de la seva diòcesi perquè havia suprimit els abusos que feien. El van seguir Sant Damià ([688]-705) i Sant Fèlix (705-723). Justinià II va acusar a aquestos arquebisbes de participar en la conspiració que el va allunyar temporalment del tron (695) i va enviar una expedició que va capturar a Fèlix (706) i el va portar a Constantinoble des on fou enviat al Pont, però fou alliberat per Filípic Bardanos el 712.

El bisbe Sergi (749-769) es va oposar a la iconoclàstia. Jordi (835-846) va anar a França buscant suport per a més autonomia però fou empresonat per Carles i Lluís II en guerra en aquell moment (835) amb Lotari I i amb prou feines va poder tornar a Ravenna.

Joan X (850-878) que es va enfrontar al clergat de la diòcesi al consagrar bisbes contra el consells i desitjos d'aquestos, i provocant fortes despeses en la visita anyal que feia a cada diòcesi; finalment el fets van arribar a orelles del papa Nicolau I que li va cridar l'atenció però es va negar a obeir, i el Papa va anar en persona a Ravenna on va quedar convençut de la general hostilitat contra el bisbe, que va haver de comparèixer davant un concili (861); però més tard encara va seguir intrigant contra el Papa amb els bisbes de Trier i Colònia. Va fundar el monestir d'Isola Palazziola.

Romanus (878-888) fou també desafecte a la Santa Seu; Joan XII (905) va esdevenir Papa com Joan X. Pere VI (927-971) va haver de protegir la propietat de l'església en dos sínodes; Gerbert (998-999) va esdevenir el papa Silvestre II; amb Lleó II (999-1001) l'escriptor Vilgardus fou condemnat per heretgia.

Arnoldus (1014-19) fou germà de l'emperador Enric II, que va donar als arquebisbes sobirania temporal sobre Ravenna, Bolonya, Imola, Faenza, i Cervia, sense esmentar els drets sobirans del papa; Gebhardus (1027-44) segons Sant Pere Damià fou un home corrupte en línia a lo que era corrent a l'època; Humfredus (1046-1051) que havia estat canceller d'Enric II, i sota el seu govern va esclatar el conflicte per la preeminència entre els arquebisbes de Milà i de Ravenna en la delegació enviada a Alemanya per la coronació d'Enric III. Enric o Joan Enric (1051-1072), que havia estat vicecanceller d'Enric III era igualment del partit imperial i oposat al Papa com el seu antecessor, i va afavorir a l'antipapa Cadalous.

Guibertus Correggio (1073-1100) que havia estat canceller d'Enric IV, va ser elegit antipapa (1080) amb el nom de Climent III, en oposició a Gregori VII que l'havia excomunicat el 1076; va morir el 1100 però els antibisbes van romandre al front de Ravenna fins al 1118, anys en què Petrus Onesti va fundar la congregació dels canons regulars de Santa Maria in Portu.

El bisbe Anselmus (1155-1158), abans bisbe d'Havelberg, fou famós per la seva ambaixada a Constantinoble i pels seus polèmics treballs contra els grecs. Guiu de Biandrate (1158-1169) va afavorir el cisma de Barba-roja que fou el seu protector. Gerard (1170-1190) va viure el conflicte entre els monjos de Classis i els de Sant Martino pel cos de Sant Apol·linar, que tenien els primers però reclamaven els segons, ja que segons ells havia estat mogut per les incursions dels sarraïns i mai retornat.

Filipo o Filip Fontana (1243-1270) va predicar la corada contra Enzelino i a la seva mort la seu va quedar vacant uns anys fins que Gregori X va nomenar a Bonifaci Fieschi (1274-1294) amb el que els Polentani van prendre el poder el 1275.

Sant Rinald Concoreggi (1303-1321) va restaurar la vida cristiana i va dirigir sis sínodes provincials. El bisbe Rinald Polentani (1322) fou assassinat per son germà Ostasi abans de ser confirmat. Fortuniero Vaselli (1342-1347) va fer una croada contra els Ordelaffi de Forli i els Manfredi de Faenza, i va negociar la pau entre Venècia i Gènova.

Pileo de Prata (1370-1387 fou fet cardenal per Urbà VI, i enviat com a llegat pontifici a Alemanya i Hongria als sobirans dels quals va retornar a l'obediència del Papa. Cosmo Migliorati (1387-1400) va esdevenir papa amb el nom d'Innocenci VII, i va designar successor com a bisbe al seu nebot Giovanni Migliorati (1400-1410) al que va fer cardenal.

Roverella (1445-1476), fou més tard cardenal, home de gran erudició que fou enviat sovint com a llegat del Papa a Anglaterra i altres llocs. Pietro Accolti (1524-1532) fou professor dels canons de la llei a Pisa i secretari de Juli II. Benedetto Accolti (1532-1549) famós home de lletres i historiador fou empresonat per Pau III per raons desconegudes; el 1531 el sacerdot Gerolamo Maluselli va establir la congregació del Bon Jesús.

El cardenal Guilio della Rovere (1565-1578) va fer reformes eclesiàstiques considerades de mèrit i va dirigir sínodes provincials i diocesans; el cardenal Cristòfor Boncampagni (1578-1603), Pietro Aldobrandini (1604-1621) i Luigi Capponi (1621-1645) van seguir la seva obra i al darrer es deuen les pintures de la catedral. Maffeo Farsetti (1727-1741) va restaurar la catedral.

Durant l'època revolucionaria Antoni Codronchi (1785-1826) va demostrar fermesa i prudència alhora. El cardenal Enric Orfei (1860-1870) va tardar dos anys a prendre possessió de la seu per l'oposició del nou govern italià.

Modernament Bertinoro, Cesena, Forli, Rimini i Sarsina són bisbats sufraganis de Ravenna; Cervia fou incorporada a Ravenna el 1909 i va deixar de ser bisbat. De Ravenna van dependre les províncies eclesiàstiques de Mòdena (fins al 1106), Bolonya (fins al 1585), Ferrara (fins al 1735). L'arquebisbat té 64 parròquies.

Cronologia episcopal[modifica | modifica el codi]

Arquebisbes de Ravenna[modifica | modifica el codi]

La cronologia dels bisbes de Ravenna és incerta durant els primers segles; la tradició vol que s'obri amb sant Apol·linar, evangelitzador i patró de l'Emília-Romagna, que hauria patit martiri a Classe al 46. El primer testimoni d'una sèrie episcopal de Ravenna és molt antiga, i es remunta al segle IX, i és atribuïda a l'historiador Agnello,[1] i és anomenada pels historiadors Codex pontificalis ecclesiae ravennatis oppure Liber pontificalis ecclesiae ravennatis.

Seu de Cervia[modifica | modifica el codi]

  • Sant Geronzio † (citat al 501)
  • Severo † (inicis de juliol de 591 - finals de juny de 599)
  • Bono I † (citat al 649)
  • Sergio † (citat al 769)
  • Lucido † (citat al 855)
  • Giovanni I † (inicis de novembre de 861 - finals de juliol de 881)
  • Stefano † (inicis de novembre de 967 - finals de maig de 969)
  • Leone † (inicis de maig de 998 - finals desembre de 1029)
  • Giovanni II † (inicis de maig de 1031 - finals de març de 1053)
  • Bono II † (inicis de juliol de 1059 - finals de novembre de 1069)
  • Ildebrando † (citat al de setembre de 1073)
  • Angelo † (inicis de 1081 - finals de il 1082)
  • Giovanni III † (inicis de juliol de 1109 - finals de d'abril de 1022)
  • Pietro I † (inicis desembre de 1126 - finals de febrer de 1153)
  • Manfredo † (citat al 1163)
  • Alberto I † (1166 - 1173)
  • Ugo † (1174 - finals de juny de 1175)
  • Teobaldo † (inicis de d'octubre de 1187 - finals de maig de 1193)
  • Alberto II † (inicis de maig de 1198 - finals de novembre de 1200)
  • Simeone † (inicis de maig de 1204 - 5 de març de 1217 nomenat arquebisbe de Ravenna)
  • Rustico † (inicis de març de 1219 - finals desembre de 1226)
  • Giovanni IV † (inicis desembre de 1229 - finals de juny de 1247)
  • Giacomo † (inicis desembre de 1254 - 1257 renuncià)
  • Ubaldo † (27 de juny de 1257 - ?)
  • Giovanni V † (inicis de març de 1261 - 1264)
    • Sede vacante (1264-1266)
  • Tommaso † (9 de juny de 1266 - 1270 mort)
  • Teodorico de' Borgognoni, O.P. † (1270 - 24 desembre de 1298 mort)
  • Antonio, O.F.M. † (6 d'abril de 1299 - finals de d'abril de 1304)
  • Matteo † (inicis de maig de 1307 - 1317)
  • Guido Gennari † (16 de juliol de 1317 - ?)
  • Francesco † (1320 - 1324 mort)
  • Geraldo † (16 de juliol de 1324 - 1329 mort)
  • Esuperanzio Lambertazzi † (11 d'octubre de 1329 - 1342 mort)
  • Guadagno de' Majoli, O.F.M. † (26 de juny de 1342 - ? mort)
  • Giovanni Piacentini † (8 de març de 1364 - 23 de gener de 1370 nomenat bisbe de Pàdua)
  • Bernardo Guasconi, O.F.M. † (29 de març de 1370 - ? mort)
  • Astorgio de Brason † (27 de novembre de 1374 - ?)
  • Giovanni Vivenzi, O.E.S.A. † (1381 - 1382 ? mort)
    • Guglielmo Alidosi † (5 d'abril de 1382 - 19 d'abril de 1382 nomenat bisbe de Rimini) (bisbe electe)
  • Giovanni VI † (1383 - ? mort)
    • Garcias Menéndez, O.F.M. † (vers 1388 - 11 de febrer de 1393 nomenat bisbe de Baiona) (administrador apostòlic)
  • Pino degli Ordelaffi † (9 de març de 1394 - 1402 mort)
  • Paolo † (8 de març de 1402 - 1431 mort)
    • Mainardino † (2 d'abril de 1414 - 21 de novembre de 1431 nomenat bisbe de Comacchio) (antibisbe)
  • Cristoforo da San Marcello † (2 de maig de 1431 - 21 de novembre de 1435 nomenat bisbe de Rimini)
  • Francesco Porzi, O.P. † (15 de març de 1455 - 1474 ? mort)
  • Achille Marescotti † (9 de gener de 1475 - 21 de novembre de 1485 mort)
  • Tommaso Catanei, O.P. † (12 desembre de 1485 - 1513 renuncià)
  • Pietro Fieschi † (23 de setembre de 1513 - 1525 mort)
  • Ottavio Cesi † (23 de març de 1528 - 1534 mort)
    • Paolo Emilio Cesi † (1534 - 1534 renuncià) (administrador apostòlic, per segon cop)
  • Giovanni Andrea Cesi † (13 de novembre de 1534 - 11 de març de 1545 nomenat bisbe de Todi)
  • Scipione Santacroce † (23 de març de 1545 - 1576 renuncià)
  • Ottavio Santacroce † (18 de juliol de 1576 - desembre de 1581 mort)
  • Lorenzo Campeggi † (8 de gener de 1582 - 6 de novembre de 1585 mort)
  • Decio Azzolini † (15 de novembre de 1585 - 9 d'octubre de 1587 mort)
  • Annibale de Paoli † (12 d'octubre de 1587 - ? mort)
  • Alfonso Visconti † (8 de febrer de 1591 - 10 de setembre de 1601 nomenat bisbe de Spoleto)
  • Bonifazio Bevilacqua Aldobrandini † (10 de setembre de 1601 - 7 d'abril de 1627 mort)
  • Gianfrancesco Guidi di Bagno † (17 de maig de 1627 - 16 d'abril de 1635 nomenat bisbe de Rieti)
  • Francesco Maria Merlini † (17 de setembre de 1635 - novembre de 1644 mort)
  • Pomponio Spreti † (8 de gener de 1646 - 15 de novembre de 1652 mort)
    • Sede vacante (1652-1655)
  • Francesco Gheri † (31 de maig de 1655 - 1661 mort)
  • Anselmo Dandini † (26 de juny de 1662 - desembre de 1664 mort)
  • Gerolamo Santolini † (15 de juny de 1665 - març de 1667 mort)
  • Gianfrancesco Riccamonti, O.S.B. † (9 d'abril de 1668 - 17 d'abril de 1707 mort)
  • Camillo Spreti † (15 d'abril de 1709 - gener de 1727 mort)
  • Gaspare Pizzolanti, O.Carm. † (25 de juny de 1727 - 31 desembre de 1765 mort)
  • Giambattista Donati † (2 de juny de 1766 - 1792 mort)
    • Sede vacante (1792-1795)
  • Bonaventura Gazola, O.F.M.Ref. † (1 de juny de 1795 - 21 de febrer de 1820 nomenat bisbe de Montefiascone e Corneto)
  • Crespino Giuseppe Mazzotti † (21 de febrer de 1820 - 2 de novembre de 1825 mort)
  • Ignazio Giovanni Cadolini † (3 de juliol de 1826 - 30 de setembre de 1831 nomenat bisbe de Foligno)
  • Mariano Baldassarre Medici, O.P. † (17 desembre de 1832 - 1 d'octubre de 1833 mort)
  • Innocenzo Castracane degli Antelminelli † (20 de gener de 1834 - 12 de febrer de 1838 nomenat bisbe de Cesena)
  • Gaetano Balletti † (12 de febrer de 1838 - 11 de maig de 1842 mort)
  • Gioacchino Tamburini † (22 de juliol de 1842 - 13 d'octubre de 1859 mort)
  • Giovanni Monetti † (23 de març de 1860 - 15 de febrer de 1877 mort)
  • Federico Foschi † (20 de març de 1877 - 7 d'octubre de 1908 mort)
  • Pasquale Morganti † (7 de gener de 1909 - 18 desembre de 1921 mort)
  • Antonio Lega † (18 desembre de 1921 - 16 de novembre de 1946 mort)

Seu de Ravenna i Cervia[modifica | modifica el codi]

Seu de Ravenna-Cervia[modifica | modifica el codi]

Estadístiques[modifica | modifica el codi]

A finals del 2010, l'arxidiòcesi comptava amb 200.000 batejats sobre una població de 223.121 persones, equivalent al 89,6% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 172.500 173.639 99,3 153 129 24 1.127 24 320 74
1969  ? 200.000  ? 171 132 39  ? 49 503 77
1980 215.900 227.000 95,1 162 114 48 1.332 51 450 88
1990 207.000 210.000 98,6 137 105 32 1.510 4 40 334 86
1999 203.000 210.300 96,5 129 95 34 1.573 5 43 256 89
2000 208.270 215.570 96,6 123 97 26 1.693 5 35 237 89
2001 208.270 211.587 98,4 115 87 28 1.811 5 32 230 89
2002 211.000 211.380 99,8 130 102 28 1.623 5 32 230 89
2003 211.000 230.320 91,6 125 96 29 1.688 3 34 210 89
2004 211.000 230.320 91,6 119 90 29 1.773 4 34 235 89
2010 200.000 223.121 89,6 121 91 30 1.652 6 35 164 89

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquebisbat de Ravenna Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Biografia sull'enciclopedia Treccani online.
  2. Sostingut a l'episcopat romanyès i emilià, però inviso a l'emperador, és considerat en moltes cronologies com un bisbe intrús.
  3. Elegit pel clergat per succeir a Rinaldo da Concorezzo, va ser assassinat abans de rebre la confirmació pontifícia. Cfr. Cappelletti, op.cit, p. 140. Eubel non ne parla nella sua Hierarchia catholica.