Arquebisbat de Salzburg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Arquebisbat de Salzburg
Archidioecesis Salisburgensis
Erzdiözese Salzburg

La Catedral de Salzburg
Localització
País Àustria Àustria
Territori Land de Salzburg Salisburghese
Diòcesis sufragànies Feldkirch, Graz-Seckau, Gurk, Innsbruck
Estadístiques
Àrea 9,715 km²
Població
- Total
- Catòlics
(any 2011)
708.847
497.378 (70,2%)
Parròquies 210
Informació
Ritus romà
Establiment 543 o 698
Catedral catedral de sant Rupert i sant Virgili
Sant patró sant Rupert i sant Virgili
Sacerdots diocesans 297
Lideratge actual
arquebisbe metropolità i primat Alois Kothgasser, S.D.B.
Bisbe auxiliar Andreas Laun, O.S.F.S.
Bisbe emèrit Georg Eder
Mapa
Web
www.kirchen.net
Escut
Mapa (1789)
Catedral

El Arquebisbat de Salzburg o Principat-Arquebisbat de Salzburg (en alemany: Fürst-Erzbistum Salzburg, en llatí: Archidioecesis Salisburgensis ) va ser una jurisdicció i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romà Germànic entre el segle XIII i principis del segle XIX. La seva capital era la ciutat de Salzburg i al capdavant de l'Estat es trobava un príncep-arquebisbe amb poder secular sobre els seus súbdits, que també estava al capdavant de la diòcesi o arxidiòcesi catòlica de Salzburg que cobria un territori més ampli. El territori d'aquest principat es corresponia aproximadament amb l'actual Estat federat austríac de Salzburg. La província eclesiàstica o diòcesi (arxidiòcesi) incloïa Àustria, Caríntia i Tirol, l'Alta i Baixa Baviera i l'Alt Palatinat.

La diòcesi va créixer a partir de l'Abadia de Sant Pere, fundada cap a l'any 696 per Sant Rupert a l'antiga ciutat de Iuvavum, de les ruïnes de la qual va sorgir Salzburg. Des de 1648 la condició d'arquebisbe de Salzburg portava aparellat el títol de Primat de Germània (Primes Germaniae, literalment Primer bisbe de Germània). Aquest títol, merament honorífic, ara porta aparellat la primera corresponsalia dels bisbes de parla germànica davant del Papa, mentre que en temps del Sacre Imperi Romanogermànic incloïa el dret de convocar els prínceps electors de l'imperi. En l'actualitat, l'arquebisbe de Salzburg és llegat permanent (legatus natus) davant del Papa, el que li confereix el dret, encara sense ser cardenal, de portar vestidures de color vermell (un vermell més fosc que l'escarlata dels cardenals), fins i tot al Vaticà.

Història[modifica | modifica el codi]

L'inici del bisbat (segle IV-798)[modifica | modifica el codi]

La ciutat de Salzburg remunta els seus orígens a la ciutat romana de Iuvavum. Aquesta ciutat va ser abandonada a finals del segle V per les legions romanes i va ser arrasada en els anys posteriors durant les invasions bàrbares que van seguir la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident. El territori en el qual se situava la ciutat va ser ocupat per un conglomerat de tribus celtes i germàniques que formarien el poble bavarès.

Sant Rupert s'encarregaria d'evangelitzar a finals del segle VII i principis del segle VIII als bavaresos o bàvars. La reeixida evangelització d'aquesta terra es va deure en bona mesura a la conversió del duc Teodó II de Baviera al cristianisme. El duc va cedir el 699 a Sant Rupert les ruïnes de l'antiga ciutat d'Iuvavum perquè aquest construís allà l'abadia de Sant Pere i el convent de Nonnberg, que actuarien com centres evangelitzadors de la regió, creant-se una comunitat religiosa al lloc. La tradició converteix a Sant Rupert en el fundador de la ciutat de Salzburg i en el seu primer bisbe, estant l'esmentada ciutat unida des del seu origen al bisbat homònim.

La confirmació de la nova seu episcopal no arriba fins al 739 de mans de Sant Bonifaci que va establir també les fronteres de la nova diòcesi. El nom de Salzburg no està documentat fins al 755 i és un nom derivat de les fonts d'aigua salada amb què comptava la població sorgida entorn del monestir. El bisbe Virgili de Salzburg, que era d'origen irlandès, va construir una catedral de tres naus i va portar a reposar en ella les relíquies de Sant Rupert.

L'arquebisbat (798-1213)[modifica | modifica el codi]

La provincia eclesiàstica de Salzburg amb les seves diòcesis sufragànies al voltant de l'any 1500, així com les seves províncies veïnes a Europa Central.

El Papa Lleó III va elevar Salzburg el 20 d'abril de 798 a la categoria d'arquebisbat complint els desitjos del llavors rei franc, Carlemany. El primer arquebisbe de Salzburg es va dir Arnó.

A la província eclesiàstica de l'arquebisbat de Salzburg pertanyien els bisbats de Freising, Neuburg-Augsburg, Passau, Ratisbona i Sabiona-Bressanone o Brixen. Aquest territori englobava l'àrea ocupada en l'Alta edat mitjana per la tribu dels bàvars, en les actuals Baviera i Àustria, incloent també part de les actuals Hongria, la República Txeca, Eslovàquia i el nord d'Itàlia. Des de Salzburg es va emprendre la cristianització de la regió de Caríntia, així com l'evangelització de l'actual Hongria fins a la frontera del Danubi i del Drave. El 1001 amb la creació de l'Arquebisbat d'Esztergom a Hongria es va limitar l'extensió de l'arquebisbat de Salzburg per l'est fins a la regió de Burgenland.

Durant la querella de les investidures els arquebisbes de Salzburg es van situar del costat del Papat. Durant el govern de l'arquebisbe Gebhard d'Helfenstein (1060- 1088) la ciutat de Salzburg va ser repetides vegades arrasada pels partidaris de l'emperador Enric IV. Per protegir la ciutat Gebhard va manar construir la fortalesa d'Hohensalzburg el 1077.

L'Emperador Federico Barba-roja va llançar el 1166 el Reichsacht o proscripció imperial contra l'arquebisbe Conrad II de Babenberg, que era partidari del Papa Alexandre III, enfrontat amb l'emperador. En els anys següents les tropes imperials van arrasar la catedral de Salzburg i van saquejar el seu tresor. L'arquebisbe Conrad III de Wittelsbach (1177-1183), que seria el primer cardenal de Salzburg, després de la firma de la Pau de Venècia el 1177 que va posar fi a la guerra entre el Papat i el Sacre Imperi, va començar la reconstrucció de la catedral d'estil romànic.

El Principat-Arquebisbat de Salzburg (1213-1803)[modifica | modifica el codi]

Del territori de la diòcesi de Salzburg es van crear una sèrie de bisbats autònoms dependents (com senyories feudals) de l'arquebisbat de Salzburg: el Bisbat de Gurk (1072), el bisbat de Chiemsee ( 1215), el bisbat de Seckau ( 1218) i el bisbat de Lavant (1228). L'arquebisbe Eberard II (1200- 1246) fou el creador dels tres darrers principats eclesiàstics. Durant el seu mandat es creen així senyories territorials lligades a l'arquebisbat a partir de diferents senyories i comtats que queden a les mans de l'arquebisbe i dels que disposa al seu antull.

El 1622 el príncep-arquebisbe Paris von Lodron va convertir Salzburg en seu universitària.

El 1756 va néixer a Salzburg el músic Wolfgang Amadeus Mozart. Mozart va estar entre 1769 i 1781 al servei dels arquebisbes de Salzburg Segismundo III de Schrattenbach i Jerònim comte de Colloredo-Mannsfeld.

Jerònim de Colloredo-Mannsfeld ( 1772- 1803) va ser el darrer príncep-arquebisbe de Salzburg. A més de passar a la història com mecenes de Mozart, l'arquebisbe va convertir Salzburg en centre de la Il·lustració tardana. Es va realitzar una reforma educativa seguint el model austríac, i nombrosos científics i artistes van arribar a Salzburg.

El Ducat de Salzburg (1803-1816)[modifica | modifica el codi]

Escut del Ducat De Salzburg sota l'Imperi d'Àustria.

El 1803 l'arquebisbe Jerónimo de Colloredo-Mannsfeld va ser desposseït del seu principat, que va ser secularitzat mitjançant la llei coneguda com a Reichsdeputationshauptschluss que decretava la secularització de tots els principats eclesiàstics del Sacre Imperi Romanogermànic. El principat va passar al gran duc Ferran III de Toscana. Aquest havia perdut el seu gran ducat el 1801 a les mans dels francesos, que com a compensació li van oferir l'antic arquebisbat de Salzburg, convertit ara en Electorat de Salzburg.

Poc temps duraria Salzburg a les mans de Ferran de Toscana. L'Electorat de Salzburg va ser moneda de canvi entre França i Àustria en el Tractat de Pressburg de 1805. Salzburg va passar a domini austríac com a petita compensació per les nombroses pèrdues territorials que França va imposar a Àustria després de derrotar-la en la Batalla d'Austerlitz. Ferran de Toscana va obtenir a canvi el Gran Ducat de Würzburg.

El Congrés de Viena el 1815 va sancionar definitivament la pertinença de Salzburg al territori austríac amb l'excepció de la part occidental de la comarca de Flachgau que va quedar a mans bavareses. Salzburg va quedar integrada a la província de l'Alta Àustria, fins que el 1850 es va constituir en província de l'Imperi austrohongarès.

Actualment Salzburg és un estat federat de la república d'Àustria. Des de 1818 la novament creada arxidiòcesi de Salzburg és l'estructura eclesial catòlica, sense poder terrenal, hereva del Principat-Arquebisbat de Salzburg, que encara subsisteix. Té com a seus sufragànies a Feldkirch, Graz–Seckau, Gurk i Innsbruck.

Llista de bisbes i arquebisbes de Salzburg[modifica | modifica el codi]

Bisbes abats d'Iuvavum vers segle IV – vers 482[modifica | modifica el codi]

Bisbes d'Iuvavum (rebatejada Salzburg vers 755)[modifica | modifica el codi]

  • Sant Rupert, nascut en data desconeguda entre 543 i 698 – mort vers 718.
  • Vitalis
  • Erkenfried
  • Ansologus
  • Ottokar
  • Flobrigis
  • Joan I
  • Sant Virgili, vers 745/767 – 784

Arquebisbes de Salzburg, 798–1213[modifica | modifica el codi]

Prínceps-Arquebisbes de Salzburg, 1213–1803[modifica | modifica el codi]

Arquebisbes de Salzburg (1818-present)[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquebisbat de Salzburg Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 47° 48′ 0″ N, 13° 02′ 0″ E / 47.80000°N,13.03333°E / 47.80000; 13.03333