Arquebisbat de les Esglésies russes a Europa Occidental

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióArquebisbat de les Esglésies russes a Europa Occidental
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEastern Orthodox archdiocese (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Religiócristianisme ortodox Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialeslau eclesiàstic Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaExarcat de les Esglésies russes a Europa Occidental Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaJean Renneteau Modifica el valor a Wikidata
Òrgan de premsaFeuillet de l'Exarchat (en) Tradueix (–2018)
Feuillet de l'Archevêché (en) Tradueix (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Part deEsglésia Ortodoxa Russa Modifica el valor a Wikidata
Lloc webarcheveche.eu Modifica el valor a Wikidata
La Catedral Alexandre Nevski de París, seu de l'exarcat.

L'Arquebisbat de les Esglésies russes a Europa Occidental una diòcesi amb un estatus especial dins del Patriarcat de Moscou. Amb seu a París, ha agrupat a Europa Occidental (essencialment França) a parròquies ortodoxes russes que durant el segle XX es van desvincular del Patriarcat de Moscou. Sota la jurisdicció d'aquest arquebisbat, destaquen la Catedral Alexandre Nevski i l'Institut de teologia ortodoxa Saint-Serge.

Història[modifica]

L'Exarcat té els seus orígens en la Metròpoli d'Europa Occidental de l'Església Ortodoxa Russa, que establí el Patriarca Tikhon. A finals de 1930, el metropolità Eulogi Georgievsky desvinculà les parròquies de la jurisdicció del Patriarcat de Moscou, a causa dels problemes interns que l'Església russa patí arran de la repressió i control de l'era soviètica.[1] No acceptant tampoc la legitimitat de l'Església Ortodoxa Russa a l'exili,[2] les parròquies van quedar aleshores sota protecció del Patriarcat de Constantinoble. L'exarcat fou tancat el 1966 pel Patriarca Anteàgores, assenyalant que la jurisdicció obeïa a raons provisionals que ja no la feien necessària. El mateix patriarca el va reinstaurar el 22 de gener de 1971, de nou sota la protecció del Patriarcat de Constantinoble, però amb autonomia d'organització interna. Aquest estatut va ser beneït pel Patriarca Bartomeu I el 19 de juny de 1999, reconeixent per a l'exarcat la plena autonomia de l'Arxidiòcesi en termes administratius, pastorals i materials.[3] L'any 2006, l'exarcat va incorporar el Vicariat de la Gran Bretanya i Irlanda.

Referències[modifica]

  1. ↑ Bea, Emília Maria Skobtsov. Una emigrant morta als camps de concentració nazis, 2004, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p.31, ISBN 84-8415-654-0
  2. ↑ Masoliver, Juan Ramon La unión de las Iglesias orientales, La Vanguardia, 28 de gener 1936, p.9 (data d'accés: 29-09-09).
  3. ↑ Presentation of the Archdiocese:Brief history Arxivat 2016-03-20 a Wayback Machine., Web de l'exarcat

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arquebisbat_de_les_Esglésies_russes_a_Europa_Occidental&oldid=31998111»