Arquelau I de Comana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Arquelau I (Archelaus, Arkhélaos Ἀρχέλαος) fou rei del Pont sacerdot de Comana. Era fill d'Arquelau, el famós general.

Arquelau va rebre de Gneu Pompeu (vers el 63 aC) el temple de Comana i un terreny a tot el voltant de 60 estàdia, amb drets sobirans dins d'aquestos límits i reconegut amo de tots els esclaus del temple dins del territori de la ciutat de Comana però sense poder-los vendre, ja que estaven vinculats a la terra (es creu que eren al tomb de sis mil).

El 56 aC A. Gabinius, procònsul de Síria, va començar preparatius per una guerra contra els parts i Arquelau I li va oferir els seus serveis però no es va arribar a portar a terme, perquè es va casar amb Berenice IV (la germana gran de la futura Cleòpatra VII d'Egipte), filla de Ptolemeu XII Auletes que quan fou enderrocat fou substituït en el tron per Berenice. Aquesta es volia casar amb un príncep de sang reial i Arquelau va jugar be, ja que va insinuar que era fill de Mitridates VI Eupator i no pas del general Arquelau. Estrabó diu que el senat romà no va permetre a Arquelau ajudar a Gabinius en la guerra i llavors el rei-sacerdot va fugir d'amagat; però Dió Casi diu que Gabinius fou subornat per ajudar a Arquelau a obtenir la mà de Berenice i que Gabinius al mateix temps era també subornat per Ptolomeu Auletes perquè el restaurés al tron. Gabinius va complir la promesa feta a Ptolomeu i va anar amb un exèrcit a Egipte. Arquelau, rei durant sis mesos, van morir en batalla i Gabinius va restaurar a Auletes (55 aC). La seva dona Berenice fou executada per ordre del pare triomfant.

Arquelau fou enterrat per Marc Antoni, amb la família del qual estava connectat per llaços d'hospitalitat i amistat.

Un fill que també es va dir Arquelau el va succeir com a rei-sacerdot (vers 55-31 aC).