Arquelau de Judea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Herodes Arquelau del Promptuarii Iconum Insigniorum de Guillaume Rouillé (pintura del segle XVI)

Arquelau de Judea (Archelaus, Arkhélaos Ἀρχέλαος) fou fill d'Herodes el Gran i de Malthace una dona samaritana. Herodes va pensar a fer-lo hereu però Antípater, el fill gran d'Herodes, va aconseguir que fos desheretat; més tard les maquinacions d'Antípater foren descobertes, i Arquelau fou restablert en els seus drets hereditaris i a la mort del pare (4 aC) fou saludat com a rei per l'exèrcit. Arquelau va renunciar al títol fins que no li fora donat per August.

Va esclatar una revolta que Arquelau va reprimir en sang i després va anar a Roma per obtenir la confirmació del títol, però allí se li va oposar Herodes Antipes i Salomé (la germana d'Herodes el gran) així com, naturalment, Antípater, que van presentar ambaixadors vinguts de Judea per explicar la crueltat d'Arquelau i demanaren l'annexió del regne a la província de Síria. August tot i així va ratificar l'elecció del pare, però va repartir el regne: Judea, Samaria i Idumea foren entregades a Arquelau amb el títol d'etnarca i la promesa d'un regne.

Va tornar a Judea i va desafiar la llei jueva casant-se amb Glafira, filla d'Arquelau de Capadòcia, viuda del seu germà Alexandre de Judea, de qui ella tenia fills vius. Sigui per aquesta ofensa o perquè realment era cruel, fou acusat de tirania i al cap d'un temps van tornar a acusar-lo de crueltat quan portava uns deu anys governant (7) i com que no es va poder justificar fou desterrat a Viena a la Gàl·lia on va morir.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Arquelau de Judea
Mort: 18 EC
Precedit per:
Rei Herodes el Gran


Etnarca de Judea
4 aEC–6 EC


Vacant
governat per un prefecte romà
Següent títol en mans de
Rei Agripa I