Arqueologia digital

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'arqueologia digital és un conjunt de mètodes que permeten la recuperació de dades malmeses, degradades o bé irrecuperables amb els mètodes actuals a causa d'una mala conservació, un incorrecte emmagatzematge o l'obsolescència dels sistemes.

Des que un conjunt de dades es crea i es vol emmagatzemar, fins que hi torna a haver un hipotètic accés a aquella informació, pot ser que transcorrin períodes molt llargs de temps, i que el suport físic on aquesta informació està guardada no sigui el més adequat a aquests propòsits. Quan això succeeix, en la font es poden donar una sèrie de problemes de degradació física, superació de la tecnologia i de molts altres que poden minvar la capacitat de recuperació d'aquelles dades i que poden ser considerades com a pèrdues d'informació.

Causes de la pèrdua de l'accés a les dades[modifica | modifica el codi]

Degradació física[modifica | modifica el codi]

Les causes d'aquesta degradació són molt variades, però habitualment es troben reduïdes al següent conjunt:

Pèrdua de funcionalitat[modifica | modifica el codi]

On d'entre altres trobem problemes en l'antiguitat de les unitats quan:

  • Operen amb tecnologies obsoletes, cosa que comporta que:
  • Els nous sistemes no suporten hardware tan antic i
  • Les peces es fan malbé degut a la seva antiguitat i per això mateix costa de substituir-les.
  • Els nous sistemes operatius poden no tenir funcionalitats d'accés o de qualsevol tipus, que s'haguessin necessitat amb anterioritat a l'hora d'accedir a les unitats


Pèrdua de capacitat d'interpretació[modifica | modifica el codi]

On tot i que es poden accedir i llegir les dades:


Pèrdua de capacitat de visualització de la informació[modifica | modifica el codi]

On tot i que es poden accedir, llegir i interpretar les dades,

  • Els sistemes que s'utilitzaven per mostrar la informació ja no s'utilitzen (e.g. displays especials)

Recuperació[modifica | modifica el codi]

El mètode de recuperació de les dades que contenen les unitats depèn del motiu que ens impedeix la recuperació pels procediments habituals. És a dir, no aplicarem el mateix sistema de recuperació per unes dades malmeses físicament que per unes on no se sap el sistema de compressió.

Fixant-nos en aquest últim problema, en els casos en què hi ha Pèrdua de capacitat d'interpretació, o bé pèrdua de funcionalitat, les alternatives de recuperació impliquen cedir el material a tercers que tinguin màquines capaces d'accedir als vells materials (en el cas de problemes per maquinari, bàsicament), en cas contrari serà molt difícil aconseguir un maquinari que acompleixi aquesta funció. Aquest procediment moltes vegades es basa en tècniques d'emulació. Aquestes es basen en la traducció de la informació obtinguda de les cintes de les quals ja no es té programari als formats actuals. Aquesta traducció, es pot donar a diferents nivells i de manera diferent, tot depenent del tipus d'informació (codi, text, comandes etc.) que contingui la font.

Si es parla de la recuperació de dades que han sofert deteriorament físic, trobem uns problemes característics bastant més concrets i amb mètodes d'acció molt clars.

Recuperació de dades en cintes magnètiques[modifica | modifica el codi]

Les cintes magnètiques són encara el suport físic més a comú d'emmagatzematge llegat des de dècades passades, és per això que hi ha una problemàtica singular per a aquest tipus de cintes que és ben coneguda i que es pot pal·liar d'una manera força sistemàtica.

Síndrome de "sticky head"[modifica | modifica el codi]

Aquest efecte que es dóna per una exposició prolongada en ambients humits, consisteix en el fet que el recobriment magnètic de la cinta perd cohesió i es desprèn quan passa pels capçals reproductors, causant pèrdues de dades. La solució a això, és tan simple com aplicar 72 hores de calor (45 a 55º) a la cinta perquè es reabsorbeixi o bé s'evapori el material enganxós. Cal remarcar, que aquest mètode serveix només per a poder fer una còpia de seguretat en condicions, ja que la cinta no queda permanentment estabilitzada. També s'ha de tenir en compte, que aquest mètode de subsanament no sempre es pot aplicar, ja que si a part de sticky head té altres problemes, la calor els podria agreujar.

Pèrdua de lubricació i flexibilitat[modifica | modifica el codi]

L'ús molt prolongat o l'evaporació natural si les cintes estan mal guardades són les causes més comunes de la pèrdua de lubricació. Aquesta es pot tractar aplicant altra vegada lubricants específics en la justa mesura. Si no, ens podem trobar en què la cinta rellisca i també sofrim pèrdues de dades.

Acumulació de pols[modifica | modifica el codi]

El mal emmagatzematge de les cintes o bé un ús molt continuat poden provocar que les cintes adquireixin pols en la seva superfície, això podria resultar en problemàtic quan aquesta cinta passa pels capçals i aquests "escombren" la pols. Aquest fet pot conduir a danys a la cinta, com ara rallades o lectures fallides.

Cintes sotmeses a desastres[modifica | modifica el codi]

En desastres naturals els procediments varien significantment. Per exemple en desastres naturals on la cinta queda mullada, s'ha d'assecar immediatament en el cas que l'aigua no estigui contaminada. Però si ho està, caldrà mantenir-les mullades fins que es pugui a dur terme el procés de descontaminació. Usualment, aquest es basa a netejar les cintes amb aigua destil·lada, fins que tots els components contaminants s'hagin eliminat de la superficie. En cas que s'assequessin les cintes abans de poder eliminar aquests elements, es podrien produir corrosions o cristal·litzacions molt negatives a les cintes.

Referències bibliogràfiques d'interès[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]